A tres victòries del triplet

Champions League 1/2 Tornada

Bayern de Munic 3

Futbol Club Barcelona 2

Tot i la derrota per 3 gols a 2 contra el Bayern, el Barça de Luis Enrique jugarà la final de la Champions League el 6 de Juny. Després de marxar al descans guanyant amb un doblet de Neymar, el Bayern ha volgut maquillar el resultat global i ha capgirat el signe del partit en la represa amb gols de Lewandovski i Muller. El central Benatia ha obert el marcador pels locals.

• Esperit de campió. El gol de Benatia al minut sis ha estat una gerra d’aigua freda pel Barça, que ha reaccionat amb la mateixa contundència que ha rematat el central de Tunísia. Com contra l’Atlètic de Madrid als quarts de la Copa, els guerrers de Luis Enrique s’han crescut davant l’adversitat i han girat la truita. Busquets ha posat pausa, Messi s’ha deixat anar, Suárez i Neymar han destruït el Bayern a l’espai i Ter Stegen ha aguantat al Barça. A part de tots aquests noms hi ha un treball de tota la resta per emmarcar que transforma aquest Barça en un equip amb bases de campió. L’entrega i el compromís col·lectius, potenciat per unes individualitats temibles, fa que pugui combatre davant en diferents registres de joc. Deixant de banda la segona part, on tot estava pràcticament dat i beneït, en la primera s’ha vist un Barça tan competitiu com en forma. 

• 23 anys molt ben portats. Em podria referir tant a Neymar com a Ter Stegen però al brasiler ja l’hem destacat massa durant aquest curs. Tenint en compte que són dos jugadors amb moltíssima personalitat, el cas del porter alemany es per analitzar-lo detingudament. Contra el Bayern s’ha doctorat davant de tot Europa sent determinant en el partit de tornada. Ha ajudat a començar la jugada amb rapidesa i intuïció i ha aturat els davanters locals amb parades de molt mèrit. Seguretat i tranquil·litat sota pals, reflexos felins i un joc amb els peus únic, són les credencials d’un nano que amb 23 anys jugarà la seva primer final de Champions League. El de Monchengladbach s’ha erigit com la principal alternativa per ocupar la porteria del Barça en els propers anys.
• Escac al rei. Clau remarcar com el Bayern ha estat l’equip que més problemes ha portat al Barça a doble partit aquesta temporada. Els de Guardiola han posat contra les cordes en diverses ocasions durant l’eliminatòria i han competit amb la dignitat alemanya que els precedeix. Amb un estil de possessió però farcit de variants, l’han fet molt perillós. El control de la pilota que té al mig del camp, amb Thiago i Xabi Alonso al capdavant, i amb Lewandovski com a principal catalitzador del joc d’atac donen molta versatilitat al joc del Bayern. Tot i això, amb la defensa com a punt feble. 

La persistència blaugrana obté premi

Lliga Jornada 36

Futbol Club Barcelona 2

Reial Societat 0

Victòria treballada del Barça davant una Reial Societat que gràcies al seu porter Rulli ha aguantat l’empat fins al gol de Neymar. Pedro, de xilena, ha fet el segon per acostar, una mica més, la Lliga als blaugrana.

• El segell de Luis Enrique. La fam i el caràcter treballador que tenia l’asturià com a jugador ha calat en els futbolistes ara que és tècnic. L’asturià va arribar amb el cartell de sergent de ferro per fer treballar molts jugadors que no tenien aquest hàbit. Aquesta feina, amb jugadors com Iniesta, Piqué o Busquets és més senzilla donada la maduresa d’aquests però conscienciar futbolistes com Neymar, brasiler de mena i sense naturalesa per defensar, té molt mèrit. Avui el crack de Sao Paulo ha estat el jugador que més pilotes ha recuperat. El seu treball defensiu ha estat determinant per recuperar l’esfèrica quan sortia la Reial Societat i així construir la jugada a prop de la porteria de Rulli. El compromís del brasiler i els seus gols són la millor notícia pel tram final. 

• Rulli com a punt d’inflexió. L’argentí va ser el principal boxí dels blaugrana a Anoeta, on va realitzar una gran actuació per frenar el Barça i en aquella ocasió ho va aconseguir. Aquesta tarda al Camp Nou, Rulli ha aguantat al seu equip durant 50 minuts i la història semblava que es podia repetir però no ha pogut fer res en el gol de Neymar. Tot i això, el porter argentí ha donat mostres de tenir un futur molt prometedor, segur sota pals, contundent per alt i amb uns reflexos espectaculars.

• La renovació obligada. Si hi ha un jugador que no pot marxar aquest estiu és Dani Alves. Contra l’equip entrenat per David Moyes, el lateral brasiler ha estat una locomotora per tancar una de les seves millors setmanes com a futbolista del Barça. La seva precisió en la combinació curta i el seu desplegament físic el fan un jugador indispensable per la banda dreta blaugrana. Després de 6 anys a Can Barça, el lateral ha demostrat per activa i per passiva la seva professionalitat. Avui, un cop més, ha tornat a ser amo i senyor de la seva banda i ha estat una solució quan l’equip més ho ha necessitat.

Messi marca el ritme cap a Berlin

Champions League ½  Anada

Futbol Club Barcelona 3

Bayern Munic 0

L’argentí ha donat dos cops de puny sobre la taula per estabornir un Bayern que ha plantat cara en el retorn de Guardiola al Camp Nou . Els alemanys han dignificat el duel amb un gran partit però no han pogut controlar a Messi. Neymar ha fet el tercer en l’última jugada i posa molt de cara l’eliminatòria pels de Luis Enrique.

• Sense garjola possible. En certa manera sap greu pel rival però si Messi està bé, no hi ha cap entramat defensiu que el pugui aturar. Aquesta nit, el rival ha estat el Bayern de Guardiola. Davant l’entrenador que possiblement millor el coneix, l’argentí ha decidit trencar-li tots els esquemes i en un tancar i obrir d’ulls l’ha deixat sense arguments. En el primer gol, després d’un gran treball col·lectiu en la pressió a camp contrari, el crack de Rosario ha deixat anar el fuet i ha colpejat una pilota on hi anava impregnada la ràbia de ‘perdre’s’ l’eliminatòria del famós 7-0. Només tres minuts més tard i quan tothom pensava que amb el primer de Messi acabava la nit, el mite ha mogut la làmpada i ha fet embogir l’estadi. Ha controlat a la frontal de l’àrea gran, ha encarat a Boateng, amb un toc l’ha deixat assegut a la gespa i ha picat la pilota amb un toc angelical per batre Neuer. La cara de Guardiola ha exemplificat d’allò més bé la impotència dels seus futbolistes després de veure que un gran partit se’n va a norris si tens Lionel Messi davant.

• Dos nervis per esperonar Messi. La nova ubicació de l’argentí, sobre el paper com a extrem dret, fa que tingui dos socis amb qui combinar habitualment, Dani Alves i Ivan Rakitic. El lateral i l’interior són dos pulmons que carburen i activen a Messi, davant el Bayern, han estat pletòrics en la recuperació i la presa de decisions. En aquest context, han facilitat la feina a Messi que ha rebut la pilota en bones condicions i quan els alemanys no estaven col·locats; prova d’això han estat els dos gols de l’argentí. El bon nivell de tots dos ha estat un element recíproc quan Messi s’hi ha afegit i això ha creat una banda dreta molt potent. Contra el Bayern, tant Rakitic com Alves, i sense oblidar-nos de Busquets, han estat els sostens dels blaugrana quan més controlat estava el partit pels alemanys.
• El perfum Guardiolà segueix funcionant. Replet de baixes destacades com Alaba, Robben o Ribery, el tècnic de Sampedor ha confeccionat un onze titular de garanties que no ha decebut. De fet, si no hagués estat per Messi... segurament estaríem parlant d’un altre partit. Fins que l’astre argentí ha decidit canviar el rumb del duel, Guardiola tenia el partit on volia: Estava aturant al trident, gràcies als tentacles de Manuel Neuer, no deixava combinar al Barça amb una pressió ben estructurada a camp contrari i havia arribat a la segona part fent dubtar al Barça mitjançant possessions llargues. Llavors, com citava abans, ha aparegut la seva millor creació i li ha fet digerir el que abans païen els rivals, un talent incontrolable. El perfum continua fent bona olor però ara no té la marca que el feia especial. 

'Mambo' abans del Bayern

Jornada 35 Lliga

Còrdova 0

Futbol Club Barcelona 8

Golejada d’escàndol a Còrdova gràcies a una segona part amb 6 gols on els locals han tirat la tovallola. Als blaugrana els hi ha costat definir però quan ha entrat el primer gol els altres han caigut pel seu propi pes. Rakitic ha obert la llauna, Suárez n’ha fet 3, Messi 2, Piqué també ha mullat i Neymar ha tancat el marcador de penal.

• Pic i pala. El camp sec del cuer, la disposició tàctica d’aquest, l’horari i la calor insuportable de Còrdova han plantejat un partit incòmode de jugar pels de Luis Enrique. La falta d’encert de Neymar ha posat nerviós al Barça, que no veia porta i ho intentava de totes les maneres. No ha estat el dia amb més fluïdesa en la transició de pilota, i això ha passat factura als cules, que no han arribat amb tanta claredat. Tot i això, el que sembla que mai tingui problemes de clarividència és Messi. L’argentí ha desencallat el partit amb una passada genial per Rakitic que ha obert el marcador i ha recompensat el treball previ de l’equip. 

• Molt més que un Pichichi. Aquesta tarda al Nuevo Arcangel, Leo Messi ha tornat a demostrar que la seva magnitud com a futbolista és molt més gran del que diuen les estadístiques. Abans de cedir-li el penal a Neymar, ha delectat a tothom amb un altre recital de regats, gols (2) i assistències però això no ha estat el més significatiu que ha fet. En plena lluita pel pichichi i la bota d’Or amb Cristiano Ronaldo, li ha dit al seu amic Neymar que llencés ell el penal, conscient que el brasiler no havia tingut la tarda de cara a porteria. Un gest que diu molt de com és Messi amb els seus.
• De banda dreta a banda esquerra aquesta victòria. Tot i canalitzar la majoria del seu joc pel centre, el Barça ha tingut un factor determinant pels costats tant en atac com en defensa. En aquest aspecte, Alves i Alba han tingut un paper cabdal. El primer, en atac ha estat precís i incisiu en gairebé totes les internades, ha donat dos gols i ha combinat amb intel·ligència per creat superioritat. El de l’Hospitalet, per la seva banda, ha estat la millor solució dels catalans per tapar els contracops locals, també ha arribat amb criteri a posicions atacants però on ha destacat realment ha estat en la recuperació. 

Una trituradora per equip

Jornada 34 Lliga

Futbol Club Barcelona 6

Getafe 0

El Barça li marca una maneta en 40 minuts a un Getafe perdut i sentència la primera final de les 5 que li queden per ser campió de Lliga. Neymar, Luis Suárez, Xavi i Messi, per partida doble, marquen gols per emmarcar en una nit on els de Luis Enrique han tornat a ser molt superiors al rival.  

• El primer manament. Pressió després de cada pèrdua de pilota, aquesta és la consigna principal del Barça durant el partit. Davant rivals de menys entitat com el d’avui, l’equip la realitza a la perfecció; sempre està ben col·locat per caçar els rebots i fa una pressió coordinada de dos o tres jugadors que surten com llops cap a la pilota. L’acumulació de futbolistes que provoca el joc dels cules i el poc temps de reacció que tenen aquests quan tenen la pilota als peus, fa que el Barça robi més ràpid i es cansi menys. El premi de tot aquest treball ha estat una golejada d’escàndol combinada amb un futbol molt precís. 

• Ell té tota la culpa. Les rotacions han estat un tema qüestionat per l’entorn del Barça durant aquesta temporada. Mentrestant, Luis Enrique ha distribuït els minuts de la plantilla amb cap, conscient de que la temporada és molt llarga. Ara mateix, que ens trobem en el tram final del curs, l’asturià té la possibilitat de realitzar tres o quatre variants a l’onze sense la necessitat de baixar el rendiment de l’equip. Xavi amb un gol periscòpic, Bartra solvent i assistent, o Rafinha vertical i voraç, han estat les cartes de Luis Enrique per donar descans als Rakitic, Iniesta i Piqué.
• On fire. És inevitable escriure un article del partit del Barça sis Getafe 0, i no parlar dels tres monstres que tenen els blaugrana a la davantera. Sobre Messi, dubto que calgui dir alguna cosa més, avui un altre passeig acompanyat de dos gols més. El millor de l’alt nivell pel que passa l’argentí és que fa més bo als altres dos. Neymar segueix descarat i casat amb el gol, vintena diana del brasiler que cada partit deixa un detall per emmarcar. I per últim, la gran sorpresa. Dic sorpresa perquè ni el millor dels nostres somnis haguéssim imaginat que Luis Suárez connectaria així amb Messi i ‘Ney’. Contra el Getafe ha marcat dos gols que ens han recordat al futbolista del Liverpool; al primer toc i amb molta precisió. El millor de tot això és que estem veient el jugador que va meravellar a Anglaterra i el que està formant part de la, possiblement, millor davantera de la història del Barça. 

Meravellosa majoria

Jornada 33 Lliga

Espanyol 0

Futbol Club Barcelona 2

El derbi tampoc ha suposat un problema pels de Luis Enrique que han passat sobre de l’Espanyol i a la mitja hora ja tenien el partit encarrilat. Tot i quedar-se amb un menys per, l’expulsió incomprensible de Jordi Alba, l’equip ha seguit controlant el partit. Neymar i Messi han marcat pels visitants.

• Com un avió cap a la Lliga. Concentrat, sòlid i contundent. El Barça ha tornat a demostrar que quan hi ha un partit important pel mig no entén el que vol dir la relaxació. Pot tenir algun moment de desconnexió però és un conjunt fiable en trams compromesos. Davant l’Espanyol, els blaugrana han sortit a solucionar el partit per la vía ràpida. Els de Luis Enrique han ofegat als locals amb una pressió ben coordinada a camp contrari i una col·locació excel·lent, per robar la pilota com més aviat millor. En aquest context, els laterals i els tres mig campistes, amb Busquets com a àncora, han equilibrat l’equip i han tornat a tenir un paper molt important. Si a tot això, li sumem que els tres davanters han desarborat la defensa rival com han volgut, el resultat és clar: 2 a zero abans de la mitja hora i un pas més cap al títol de Lliga. 

• Les serps omnipresents. En l’atac del Barça hi figuren tres estrelles mundials però per sobre de tot, són jugadors amb una intel·ligència futbolística superlativa. Aquesta tarda a Cornellà han portat un principi bàsic en el futbol d’atac a la seva màxima expressió, la mobilitat. Tots tres han sabut on havien d’actuar per fer més mal al contrari, Luis Suárez ha pivotat l’esfèrica per donar continuïtat a les jugades, Neymar ha fet de nou per marcar el primer gol i Messi ha fet sonar l’orquestra cada vegada que tocava l’esfèrica. La connexió entre l’uruguaià, el brasiler i l’argentí comença a ser històrica, una relació que costarà de tornar a trobar. Les serps blaugranes devoren sense pietat i apareixen quan menys t’ho esperes.
• La mutació s’ha fet efectiva. Tots coneixem les qualitats futbolístiques d’Andres Iniesta però fa un parell d’anys que aquest jugador està mutant. Ningú hauria dit mai que l’actual capità del Barça seria un jugador cabdal alhora de recuperar la pilota. Òbviament no és Busquets, ni Rakitic i tampoc té aquest perfil de jugador treballador, però tot i això el manxec s’ha sacrificat per trobar lloc en un sistema diferent. L’arribada del tècnic asturià ha suposat el pas definitiu perquè Iniesta torni a tenir un paper destacat a l’eix. Si el ‘8’ treballa en defensa, l’altre interior té més llibertat i arribada a posicions d’atac. Amb un mig del camp coordinat, el Barça crea més situacions de gol i arriba amb transicions més ràpides a l’àrea rival. 

Dosis de samba pel PSG

Champions League ¼ tornada

Futbol Club Barcelona 2

PSG 0

El Barça supera clarament el PSG després de guanyar-lo còmodament al Camp Nou per dos gols a zero. Sense relaxació i amb ànima de campió, el blaugrana han donat una lliçó de competitivitat en un partit que ha acabat sent un tràmit. Neymar amb un doblet ha estat l’artífex.

• Trituradora blaugrana. L’equip comandat per Luis Enrique ha tornat a ser una piconadora. És un fet consumat i que s’espera que continuï així fins a final de temporada, el Barça, ara mateix és un equip  molt difícil de batre. Controla molts registres del joc i s’acomoda al partit com un camaleó enmig de la selva. Defensa amb molta seguretat i confiança, i ataca sense pietat, pressiona amb una voracitat exemplar però és un equip molt equilibrat. Aquesta nit, el conjunt local ha minimitzat tot un PSG, l’ha portat com una marioneta durant les fases importants del partit i l’ha sentenciat abans de la represa. 

• Un Barça curt i lateral. Tot i demanar-ho el partit, el Barça ha demostrat gaudir d’una virtut determinant per ser un equip pesat, pressionar amb una coordinació matemàtica. En aquest aspecte, avui han tingut una importància capital, els laterals i Busquets. Sense treure mèrits a Rakitic, Busquets ha estat qui ha fet donar un pas endavant als blaugrana, per començar l’atac robant. Amb els dos homes anomenats anteriorment i els dos laterals, Alves i Alba, l’equip ha creat superioritat al mig del camp. Contra un PSG sense bandes, el Barça s’ha sentit còmode robant en la sortida dels parisencs; la pressió coordinada del mig camp i l’ajuda de Neymar i Suárez ha provocat moltes pèrdues de pilota en els visitants. Com en menys espai s’ha jugat, més fàcil ha estat pels blaugrana robar.
• La samba es reivindica. El partit en majúscules que han realitzat Alves i Neymar és un cop de puny a la taula pels qui no renoven el lateral, i pels qui envien l’extrem de Sao Paulo a la banqueta. Alves ha estat un punyal pel seu carril, ha iniciat la pressió en la seva zona, ha assistit Neymar en el segon gol i ha donat profunditat als seus companys. Per la seva banda, Neymar Jr. ha retrobat sensacions. No és que les hagués perdut en cap moment però la papallona voraç, així ho diu el seu documental, necessitava una nit així a l’estadi. Doblet golejador, regats plens de màgia i 90 minuts pel brasiler. 

Suárez no para i el Barça aguanta al València

Lliga jornada 32

Futbol Club Barcelona 2

València 0

Un altre gol importantíssim de l’uruguaià ha donat avantatge als de Luis Enrique que han patit per aconseguir la victòria davant un gran València. Els ‘che’ han sortit endollats i han creat molt perill en la primera part tot i el gol inicial de Suárez. Messi ha sentenciat en l’última jugada del partit.

• Un Barça asimètric. La banda esquerra blaugrana ha estat una autopista en defensa i un cúmul de despropòsits en atac. L’entrada d’Adriano a l’onze, la posició de Mascherano a l’eix del mig del camp i la de Mathieu com a central esquerrà no ha funcionat. En tasques defensives, ni Xavi ni Neymar no han col·laborat en tapar les pujades de Barragán, ni les caigudes a banda d’Andre Gomes. Mentrestant, Feghouli es fumava a Adriano quan volia i ni Mathieu ni ‘Masche’, l’ajudaven amb intel·ligència. Contra tot pronòstic, el Jefecito no ha donat l’equilibri esperat i les seves ganes de ser omnipresent acaben sent contraproduents. En l’apartat ofensiu, Adriano no ha trobat el seu lloc en atac i a destorbat a un Neymar, desaparegut en la primera part. Tot i passar tantes desgràcies, Lucho ha reaccionat en la represa i els canvis han donat més solidesa a l’equip. L’altra banda, amb Busi, Alves i Messi (Suárez), carburava diferent i els blaugrana han descarregat per allà les seves millors ocasions. L’entrada de Busquets com a interior, si té més rodatge, pot ser una vessant a explotar donada la qualitat tècnica i posicional del de Badia. 

• L’amistat fa la força. El Barça ha tingut la sort de trobar dos socis de categoria per Messi. Contra el València la connexió ha quedat patent al cap de 50 segons de començar el duel, quan Leo ha arrencat a córrer cap a la porteria i ha cedit a Luisito perquè aquest marquès el seu onzè gol a la Lliga. El cap de setmana passat, l’argentí li va cedir una falta a Neymar i el dimecres davant el PSG li va donar el gol mig fet al brasiler. Tots dos motiven a Messi i això provoca que el crack sigui més solidari en defensa i estigui més lliure en atac. Sembla una palla mental... però el Messi més complet l’estem veient ara, amb Suárez i Neymar.
• Gràcies Zubi! L’ex director esportiu del Futbol Club Barcelona ha fitxat toies com Douglas o Txigrinski i jugadors lesionats com Vermaelen però en la porteria ha donat amb la tecla. Tenint en compte que l’ombra de Valdés és molt allargada, tant Bravo com Ter Stegen l’estan suplint amb garanties. Aquesta tarda ha estat el torn del xilè. El porter menys golejat de la Lliga ha donat un cop de puny sobre la taula parant un penal al minut deu i transmeten calma a la seva defensa. Imprescindible aquesta última tasca, ja que la rereguarda blaugrana ha començat com un flam. La seguretat que injecten a l’equip tant un com l’altre és la primera pedra ben posada de l’era Luis Enrique. 

Monsieur Suárez

Champions League 1/4 Anada

PSG 1-3 Futbol Club Barcelona 

Doblet de l’uruguaià per encarrilar l’eliminatòria davant el PSG. Els blaugrana han ofert una imatge de superioritat aclaparadora a Paris, han controlat els locals i només l’errada de Mathieu en el tram final ha donat vida als de Blanc. Neymar ha obert la llauna i entre Van der Wiel i Mathieu han fet el gol de l’honor pel PSG.

• Un Barça global. Concentra’t, atent i conscient que el partit d’avui era determinant per seguir amb aspiracions de guanyar la Champions, el Barça ha donat una lliçó de maduresa al Parc dels Prínceps. Després d’uns primers minuts de tempteig, els de Luís Enrique han marcat el tempo del partit.; una gran virtut del Barça aquesta nit ha estat la capacitat de jugar al que els catalans volien. La importància d’aquesta imatge solidaria i responsable en partits d’alt voltatge dóna molta seguretat als cules. D’altra banda, els nexes que uneixen les línies, Busquets la defensiva i Messi l’ofensiva, han estat omnipresents i encertats en les seves decisions. Aquest aspecte ha provocat superioritat en defensa i en atac en les jugades al límit. Els contracops els ha parat Busquets, en la seva majoria, i Messi ha conduit les accions ofensives com només ell sap fer. De Leo, el millor exemple, el primer gol. 

• Pic i pala per colpejar amb el martell. Treballa tantíssim per l’equip que és impossible que no li arribi la recompensa. És un davanter centre golejador però ofereix molt més que això. Ha portat a David Luiz de corcoll, a qui ha tirat dos túnels, i ha vorejat per tot el front d’atac blaugrana per fer allargar l’equip. Suárez interpreta el que necessita l’equip i s’hi deixa la pell per aconseguir-ho; pivota, cau a la banda, arrossega contraris, dribla... i decideix partits. Tot el que va fallar contra el Sevilla ho ha marcat avui, farà més o menys gols però les solucions que dóna són el que li val per ser el 9 titular del Barça.
• Sap greu però hi ha creu. No és el mateix jugar davant l’Almeria, amb tots els meus respectes, que davant el PSG. Pot ser amb més partits el nivell de confiança de Martin Montoya augmentaria i seria més útil per l’equip. Sense esperar meravelles i conscient de les seves imitacions, el lateral del planter no confia en si mateix i avui ha jugat a no equivocar-se. Tampoc Rakitic, com últimament, no ha tingut la nit. El croat és un jugador molt vàlid per realitzar tasques defensives però l’interior del Barça ha de tenir més pes en el joc del seu equip. Iniesta ja no pot sol i Busquets, pel que hem comprovat, encara no és Déu per crear i destruir alhora. Per últim, la lesió d’un Iniesta que pateix la seva primera metamorfosi com a jugador als 31 anys, està digerint d’allò més bé el seu nou rol. El manxec lluita, brega i es col·loca millor que abans, esperem que la lesió no sigui res. 

Sense fre cap al títol

Lliga Jornada 30

Futbol Club Barcelona 3

Almeria 1

L’Almeria ha estat la víctima d’un Barça a qui li queda un partit menys per ser campió. La feblesa del rival no ha confiat als locals que amb molta disciplina, paciència i un gran Xavi han acabat golejant. Messi, Suárez, per partida doble, i Bartra han estat els golejadors.

• El factor determinant. Aquest és el de tenir tota la plantilla connectada. Sembla un tòpic però és una tasca molt important per gestionar amb garanties un grup de jugadors d’alt nivell. Els Sergi Roberto, Bartra o Pedro, tots sabem que és l’Almeria, van respondre a un nivell altíssim. Més enllà de les seves qualitats tècniques, els menys habituals van demostrar compromís, concentració i la predisposició d’un titular. A Luis Enrique se li obra un ventall de possibilitats de cara al ‘tourmalet’ que esdevindrà en pocs dies. Per exemple, l’asturià, ha reciclat Xavi i li ha donat un rol amb el qual el de Terrassa respon. La plantilla està connectada i preparada per tot, el mal rotllo i les desavinences han servit per conscienciar un equip que la unió força. 

• Que malament juga el Barça. Sense pal·liatius, després de jugar davant el Manchester City, el Reial Madrid, marxar amb les seleccions i anar al camp del Celta, ahir a la nit l’equip no va rebre cap ocasió de gol i va golejar l’Almeria a mig gas però l’entorn no va acabar satisfet. Encara que el Barça hagi guanyat tots els partits que he anomenat, tenint més ocasions que el rival i més possessió, bona part de la culerada (incloc els mitjans de comunicació) no posaria la mà al foc per aquest equip. Davant l’Almeria, a l’equip li va costar obrir la llauna i tenir profunditat, tot i això va arribar amb ocasions clares, va quallar transicions ràpides amb sentit i va oferir una imatge de solidesa envejable. És important situar cada partit en el context adequat. Com demostra Luis Enrique, amb un mig del camp en transició i tres ‘pepinos’ a la davantera, el primer que s’havia d’apuntalar era la defensa; doncs el Barça no ha encaixat gol en 17 de les 30 jornades disputades.
• Ole tú, ole tú! Feia gairebé un mes que no jugava i l’anterior vegada que ho va fer, quan tampoc tenia ritme de partit, va tenir una actuació notable. Contra els de Sergi Barjuan, Sergi Roberto va exhibir-se en la posició de pivot defensiu. M’atreviria a dir que va mostrar les millors qualitats de Busquets i de Mascherano; bona col.locació en tot moment oferint línies de passada als seus companys, combinant a un o dos tocs i en llarg en el moment idoni, molt intens en la recuperació i per sobre de tot, concentrat. Deixant de banda al de Reus, qui va demostrar tenir encara utilitat per aquest Barça és Xavi. L’egarenc, que no perdrà mai el control excel.lent que té de pilota, va ser qui més pilotes va tocar del Barça. Un fet bastant significatiu, ja que la principal virtut de Xavi és portar com ningú el ritme i el pes del partit. 

Un Barça gladiador conquereix Balaídos

Jornada 29 Lliga

Celta 0

Futbol Club Barcelona 1

L’aturada per les seleccions i el gran partit del Celta han posat la victòria molt difícil pels de Luis Enrique. Tot i això, la intensitat durant tot el partit i les ocasions dels blaugrana han acabat propiciant el gol de Mathieu, un altre cop, a pilota aturada.

• Oxigen i pilotes per afinar als tenors. La capacitat per crear ocasions de gol i resoldre partits que tenen els tres davanters del Barça és molt alta, per això l’esfèrica els ha d’arribar en les millors condicions possibles. És evident que des de l’arribada del tècnic asturià els jugadors del mig del camp tenen menys pes en la creació, però no per això tenen menys rellevància en el joc. De fet, la seva tasca actual és determinant. Davant un Celta que ha acumulat molts pencaires al mig del camp, la concentració, posició i atenció de Rafinha, Busi i Iniesta havia de ser gairebé matemàtica per robar, crear i passar el més a prop possible de l’àrea. Com no ho ha estat, els tres davanters i els dos interiors, han malgastat energies per navegar sense rumb i funcionar a batzegades. En conseqüència, l’aturada per les seleccions i l’anarquia en el joc ha penalitzat massa la clarividència alhora de precisar.

• El triangle de les Bermudes apareix a Vigo. Aquest l’han dissenyat entre Mathieu, Piqué i Busquets. Conscients de la velocitat del Celta a la contra i de la capacitat de crear ocasions de gols del conjunt del ‘Toto’ Berizzo, el triangle format pels dos centrals i el pivot ha estat el millor argument per fer desaparèixer totes les opcions de marcar dels locals. Amb un Piqué imperial, un Mathieu en estat de gràcia i amb ‘BusiSolutions’ tornant a escena, el Barça ha resolt molts problemes en una nit complicada. El Celta ha arribat amb perill i ha tingut ocasions per marcar però les intervencions d’aquests tres personatges han apagat el foc evitant l’incendi. La culminació d’una gran actuació ha estat el remat de Mathieu, en una altra falta lateral, per donar tres punts vitals al Barça.
• Guanyaran o perdran però al camp moriran. Si és cert que el Barça no ha jugat bé a futbol a Balaídos, també ho és que s’hi ha trencat les banyes per fer-ho. Intens des del primer minut, els blaugrana han picat moltíssima pedra per aconseguir el triomf. Les seleccions i l’acumulació de partits d’alt voltatge han penalitzat massa l’estat físic dels catalans en l’últim mes. Les rotacions són el millor antídot per un tram que s’espera apassionant per un equip que cada setmana demostra tenir, encara, molta fam. 

El Barça s'emporta el clàssic més radical

Lliga Jornada 28

Futbol Club Barcelona 2

Reial Madrid 1

Mathieu i Luis Suárez desnivellen la balança en un duel extremadament equilibrat entre dos grans equips. Els blancs, que arribaven ferits, han posat molt difícil la victòria a un Barça que ha colpejat més fort que el seu adversari. Abans del gol de Suárez, Cristiano ha tornat a demanar calma al Camp Nou marcant després d’una passada extraordinària de Benzema.

• Ni blanc ni negre. Els clàssics són diferents de qualsevol altre partit de futbol que pugui disputar cap dels dos equips durant la temporada. En ell, tots els pronòstics queden esvaïts. Abans del matx, el Madrid havia de sortir golejat de Barcelona i un cop acabat, sembla que el Barça hagi guanyat demanant l’hora. Doncs no senyor, res és blanc ni negre quan juguen aquests dos conjunts. Els d’Ancelotti, amb un Bale sacrificat, han estat molt bé tàcticament en la primera part per no cedir espais al Barça i han distribuït l’esfèrica amb coherència per arribar amb claredat. Als locals els ha salvat el gol de Mathieu i un dels seus puntals aquesta temporada, la defensa. Contra tot pronòstic, en el primer acte  el Madrid ha perdonat a un Barça que només ha sabut jugar a fuetades. 

• Els pols s’inverteixen. Si durant la temporada, quan un toca l’excel·lència l’altre flirteja amb la desgràcia, el duel que els ha enfrontat no podia ser menys. El Madrid estava còmode en la primera part, els extrems locals no feien bé les cobertures i els migcampistes anaven bojos tapant forats. Tot i això, el Barça anava corregint errors i ajuntava línies, mentre els blancs es desordenaven i deixaven espais. Llavors, els de ‘Lucho’ han començat a colpejar. Suárez, a l’esquena dels centrals en el gol, Neymar corrent a camp obert i Messi provant els reflexos de Casillas. Una part per cada equip, on la superioritat del Madrid no ha estat tan eficaç com la del Barça en el seu respectiu període.
• Les segones espases posen l’espectacle. No ha estat el clàssic ni de Messi, ni de Cristiano... ni tampoc de Bale, ni Neymar. Els noms en majúscules del partit han estat, per part blaugrana Bravo, Piqué i Suárez. El xilè ha donat vida al Barça amb seguretat i grans aturades quan pitjor estava l’equip. El central català ha apagat tots els incendis que provocaven els blancs en atac, concentra’t i en bona forma és el millor central del món; mai falla a les grans cites. Per últim, el davanter uruguaià ha estat un mal de cap per la defensa visitant i ha donat moltíssimes solucions en la creació quan els blaugrana s’han ofuscat; el gol ha estat la culminació d’una actuació molt completa. Dels d’Ancelotti, destacar Marcelo, Modric i Benzema. El lateral brasiler, sense marca en moltes ocasions, s’ha incorporat amb perill en la primera part i ha exhibit un desplegament físic envejable. El croat, termòmetre dels blancs, tot i el poc rodatge ha semblat omnipresent, la seva visió de joc ha estat vital per un Madrid que s’ha acabat quan ell ha marxat del camp. De Benzema ha tornat a quedar patent que davant el Barça la seva figura creix exponencialment, el francès ha regalat un parell d’assistències plenes de màgia, s’ha mogut per l’atac amb criteri i ha estat apunt de marcar. 

Messi es diverteix i l'equip respon

Champions League 1/8 tornada

Futbol Club Barcelona 1

Manchester City 0

El Barça jugarà els quarts de final de la Champions League després de guanyar al Manchester City gràcies a un gol de Rakitic. El 10 del Barça ha tornat a fer una actuació per emmarcar, en una nit on ell i Joe Hart han donat emoció a l’eliminatòria.

• Progressa adequadament. No sabem si el Barça de Luis Enrique guanyarà títols o no però el que podem afirmar és que està madurant. La metamorfosis ha estat gradual des de l’inici i sembla que la proposta de l’entrenador ha acabat quallant amb la idea de joc del vestidor. Davant el City, els blaugrana han fet un partit intel·ligent, han començat buscant el gol amb combinacions ràpides i movent la pilota amb criteri per desgastar els visitants. De la mà d’un Messi estel·lar l’equip ha interpretat molt bé els moviments i passades de l’argentí però no ha sentenciat el partit. En el segon temps la maduresa s’ha convertit, per moments, en relaxació i el City ha donat algun ensurt. Tot i això, el Barça era conscient que els visitants havien d’assolir riscos per seguir vius i ha defensat amb ordre per poder matar als de Pellegrini a la contra.

• La clau de ser el més gran. Exhibicions Dimecres i Diumenge de cada setmana dels nou mesos de competició. Exagerant? Sí, però és que Messi és exagerat. El recital descomunal de regats, túnels, passades i parets ha tornat a ser el plat fort de la nit al Camp Nou. A l’argentí només li ha faltat el gol per arrodonir una de les nits més completes amb la samarreta del Barça. Deixant de banda els dos caños de museu a Milner i Silva, el crack dels locals ha donat 5 o 6 gols fets als seus companys però Suárez i Neymar no han encertat. Un fet que comença a ser costum pels blaugrana, cada partit que passa el seu repertori augmenta amb el seu nivell. La regularitat que té el fa inigualable.
• El gran mèrit de Luis Enrique. Forjar un mur inexpugnable com a defensa per combatre amb els grans atacs d’Europa va ser la primera premissa de Luis Enrique. El tècnic asturià entenia que dissenyar una manera d’atacar sense el seu fitxatge estrella, no era la millor manera de començar la reestructuració d’un sistema de joc. Va començar per la defensa i ara mateix els automatismes i l’estat de forma de qui els posa a la pràctica és altíssim. Amb Piqué i Alba al capdavant, la rereguarda dels catalans és sòlida i fiable; sap resoldre errors, oferir solucions en la creació, és ràpida al tall i està sempre ben col·locada. Mathieu no ha deixat respirar el ‘Kun’ i Piqué ha fet totes les cobertures. Destacar a Jordi Alba que no li ha cedit ni una a Nasri i encara ha patit poc quan ha entrat Jesus Navas, donat l’intermitent replegament defensiu de Neymar.