9 de abril de 2015

Sense fre cap al títol

Lliga Jornada 30
Futbol Club Barcelona 3
Almeria 1

L’Almeria ha estat la víctima d’un Barça a qui li queda un partit menys per ser campió. La feblesa del rival no ha confiat als locals que amb molta disciplina, paciència i un gran Xavi han acabat golejant. Messi, Suárez, per partida doble, i Bartra han estat els golejadors.

  • El factor determinant. Aquest és el de tenir tota la plantilla connectada. Sembla un tòpic però és una tasca molt important per gestionar amb garanties un grup de jugadors d’alt nivell. Els Sergi Roberto, Bartra o Pedro, tots sabem que és l’Almeria, van respondre a un nivell altíssim. Més enllà de les seves qualitats tècniques, els menys habituals van demostrar compromís, concentració i la predisposició d’un titular. A Luis Enrique se li obra un ventall de possibilitats de cara al ‘tourmalet’ que esdevindrà en pocs dies. Per exemple, l’asturià, ha reciclat Xavi i li ha donat un rol amb el qual el de Terrassa respon. La plantilla està connectada i preparada per tot, el mal rotllo i les desavinences han servit per conscienciar un equip que la unió força. 

  • Que malament juga el Barça. Sense pal·liatius, després de jugar davant el Manchester City, el Reial Madrid, marxar amb les seleccions i anar al camp del Celta, ahir a la nit l’equip no va rebre cap ocasió de gol i va golejar l’Almeria a mig gas però l’entorn no va acabar satisfet. Encara que el Barça hagi guanyat tots els partits que he anomenat, tenint més ocasions que el rival i més possessió, bona part de la culerada (incloc els mitjans de comunicació) no posaria la mà al foc per aquest equip. Davant l’Almeria, a l’equip li va costar obrir la llauna i tenir profunditat, tot i això va arribar amb ocasions clares, va quallar transicions ràpides amb sentit i va oferir una imatge de solidesa envejable. És important situar cada partit en el context adequat. Com demostra Luis Enrique, amb un mig del camp en transició i tres ‘pepinos’ a la davantera, el primer que s’havia d’apuntalar era la defensa; doncs el Barça no ha encaixat gol en 17 de les 30 jornades disputades.
  • Ole tú, ole tú! Feia gairebé un mes que no jugava i l’anterior vegada que ho va fer, quan tampoc tenia ritme de partit, va tenir una actuació notable. Contra els de Sergi Barjuan, Sergi Roberto va exhibir-se en la posició de pivot defensiu. M’atreviria a dir que va mostrar les millors qualitats de Busquets i de Mascherano; bona col.locació en tot moment oferint línies de passada als seus companys, combinant a un o dos tocs i en llarg en el moment idoni, molt intens en la recuperació i per sobre de tot, concentrat. Deixant de banda al de Reus, qui va demostrar tenir encara utilitat per aquest Barça és Xavi. L’egarenc, que no perdrà mai el control excel.lent que té de pilota, va ser qui més pilotes va tocar del Barça. Un fet bastant significatiu, ja que la principal virtut de Xavi és portar com ningú el ritme i el pes del partit. 


1 comentario:

  1. Sóc partidari de que Xavi és el canvi perfecte per entrar a les segones parts amb el rival fos, ens pot donar molt a la Champions. Esperem que aguanti un any més a can Barça! Grande Pandro!

    ResponderEliminar