Monsieur Suárez

Champions League 1/4 Anada

PSG 1-3 Futbol Club Barcelona 

Doblet de l’uruguaià per encarrilar l’eliminatòria davant el PSG. Els blaugrana han ofert una imatge de superioritat aclaparadora a Paris, han controlat els locals i només l’errada de Mathieu en el tram final ha donat vida als de Blanc. Neymar ha obert la llauna i entre Van der Wiel i Mathieu han fet el gol de l’honor pel PSG.

• Un Barça global. Concentra’t, atent i conscient que el partit d’avui era determinant per seguir amb aspiracions de guanyar la Champions, el Barça ha donat una lliçó de maduresa al Parc dels Prínceps. Després d’uns primers minuts de tempteig, els de Luís Enrique han marcat el tempo del partit.; una gran virtut del Barça aquesta nit ha estat la capacitat de jugar al que els catalans volien. La importància d’aquesta imatge solidaria i responsable en partits d’alt voltatge dóna molta seguretat als cules. D’altra banda, els nexes que uneixen les línies, Busquets la defensiva i Messi l’ofensiva, han estat omnipresents i encertats en les seves decisions. Aquest aspecte ha provocat superioritat en defensa i en atac en les jugades al límit. Els contracops els ha parat Busquets, en la seva majoria, i Messi ha conduit les accions ofensives com només ell sap fer. De Leo, el millor exemple, el primer gol. 

• Pic i pala per colpejar amb el martell. Treballa tantíssim per l’equip que és impossible que no li arribi la recompensa. És un davanter centre golejador però ofereix molt més que això. Ha portat a David Luiz de corcoll, a qui ha tirat dos túnels, i ha vorejat per tot el front d’atac blaugrana per fer allargar l’equip. Suárez interpreta el que necessita l’equip i s’hi deixa la pell per aconseguir-ho; pivota, cau a la banda, arrossega contraris, dribla... i decideix partits. Tot el que va fallar contra el Sevilla ho ha marcat avui, farà més o menys gols però les solucions que dóna són el que li val per ser el 9 titular del Barça.
• Sap greu però hi ha creu. No és el mateix jugar davant l’Almeria, amb tots els meus respectes, que davant el PSG. Pot ser amb més partits el nivell de confiança de Martin Montoya augmentaria i seria més útil per l’equip. Sense esperar meravelles i conscient de les seves imitacions, el lateral del planter no confia en si mateix i avui ha jugat a no equivocar-se. Tampoc Rakitic, com últimament, no ha tingut la nit. El croat és un jugador molt vàlid per realitzar tasques defensives però l’interior del Barça ha de tenir més pes en el joc del seu equip. Iniesta ja no pot sol i Busquets, pel que hem comprovat, encara no és Déu per crear i destruir alhora. Per últim, la lesió d’un Iniesta que pateix la seva primera metamorfosi com a jugador als 31 anys, està digerint d’allò més bé el seu nou rol. El manxec lluita, brega i es col·loca millor que abans, esperem que la lesió no sigui res.