El Barça s'emporta el clàssic més radical

Lliga Jornada 28

Futbol Club Barcelona 2

Reial Madrid 1

Mathieu i Luis Suárez desnivellen la balança en un duel extremadament equilibrat entre dos grans equips. Els blancs, que arribaven ferits, han posat molt difícil la victòria a un Barça que ha colpejat més fort que el seu adversari. Abans del gol de Suárez, Cristiano ha tornat a demanar calma al Camp Nou marcant després d’una passada extraordinària de Benzema.

• Ni blanc ni negre. Els clàssics són diferents de qualsevol altre partit de futbol que pugui disputar cap dels dos equips durant la temporada. En ell, tots els pronòstics queden esvaïts. Abans del matx, el Madrid havia de sortir golejat de Barcelona i un cop acabat, sembla que el Barça hagi guanyat demanant l’hora. Doncs no senyor, res és blanc ni negre quan juguen aquests dos conjunts. Els d’Ancelotti, amb un Bale sacrificat, han estat molt bé tàcticament en la primera part per no cedir espais al Barça i han distribuït l’esfèrica amb coherència per arribar amb claredat. Als locals els ha salvat el gol de Mathieu i un dels seus puntals aquesta temporada, la defensa. Contra tot pronòstic, en el primer acte  el Madrid ha perdonat a un Barça que només ha sabut jugar a fuetades. 

• Els pols s’inverteixen. Si durant la temporada, quan un toca l’excel·lència l’altre flirteja amb la desgràcia, el duel que els ha enfrontat no podia ser menys. El Madrid estava còmode en la primera part, els extrems locals no feien bé les cobertures i els migcampistes anaven bojos tapant forats. Tot i això, el Barça anava corregint errors i ajuntava línies, mentre els blancs es desordenaven i deixaven espais. Llavors, els de ‘Lucho’ han començat a colpejar. Suárez, a l’esquena dels centrals en el gol, Neymar corrent a camp obert i Messi provant els reflexos de Casillas. Una part per cada equip, on la superioritat del Madrid no ha estat tan eficaç com la del Barça en el seu respectiu període.
• Les segones espases posen l’espectacle. No ha estat el clàssic ni de Messi, ni de Cristiano... ni tampoc de Bale, ni Neymar. Els noms en majúscules del partit han estat, per part blaugrana Bravo, Piqué i Suárez. El xilè ha donat vida al Barça amb seguretat i grans aturades quan pitjor estava l’equip. El central català ha apagat tots els incendis que provocaven els blancs en atac, concentra’t i en bona forma és el millor central del món; mai falla a les grans cites. Per últim, el davanter uruguaià ha estat un mal de cap per la defensa visitant i ha donat moltíssimes solucions en la creació quan els blaugrana s’han ofuscat; el gol ha estat la culminació d’una actuació molt completa. Dels d’Ancelotti, destacar Marcelo, Modric i Benzema. El lateral brasiler, sense marca en moltes ocasions, s’ha incorporat amb perill en la primera part i ha exhibit un desplegament físic envejable. El croat, termòmetre dels blancs, tot i el poc rodatge ha semblat omnipresent, la seva visió de joc ha estat vital per un Madrid que s’ha acabat quan ell ha marxat del camp. De Benzema ha tornat a quedar patent que davant el Barça la seva figura creix exponencialment, el francès ha regalat un parell d’assistències plenes de màgia, s’ha mogut per l’atac amb criteri i ha estat apunt de marcar.