L'era Luis Enrique ja té la primera final

½ Semifinal Copa del Rei Tornada

Vila-real 1

Futbol Club Barcelona 3

Els blaugrana han encarrilat el partit i l’eliminatòria per la via ràpida gràcies a un gol només començar de Neymar. Jonathan Dos Santos ha empatat abans del descans però l’expulsió de Pina ha acabat de sentenciar un Vila-real molt lluitador. Luis Suárez i un altre cop Neymar han tancat el marcador a les acaballes del duel.

• Ja la tenim aquí. Fa exactament dos mesos de la davallada davant la Reial Societat a la Lliga i aquell equip que molts volien lapidar, ja té la primera final de la temporada a la butxaca. El partit d’avui no és un bon exemple perquè el Barça, en línies generals, no ha jugat bé però la pràctica dels automatismes i una actitud impol·luta són una mostra clara de com ha evolucionat l’equip. Si més no, actitud no n’ha faltat en cap moment però si comunicació, temps i paciència. El Barça defensa còmode i és un martell infal·lible en atac, amb aquestes credencials i un mig camp que amb recorregut i verticalitat és important, s’ha arribat a la Final de Copa.
• La pitjor de les notícies. Toquem fusta però la lesió de Sergio Busquets no fa bona pinta. Veure’l assegut a la banqueta després de ser substituït rebaixa les alarmes però veure la repetició de l’entrada de Pina sobre el de Badia fa posar els pèls de punta a qualsevol. El principal inconvenient, sense deixar de banda que és un jugador capital, és que aquesta posició en l’esquema de Luis Enrique s’ha de millorar tant en tasques defensives com en la filtració de la pilota cap als interiors. 

• La bona nova. Si parlàvem de males notícies, la millor és que Neymar també marca gols quan juga malament. Remarco tant la faceta golejadora del brasiler perquè bàsicament la seva tasca principal no és marcar gols i n’està fent a cabassos. Al crack de Sao Paulo se li demanaven més gols, ja que la qualitat li vam veure el primer dia que va trepitjar la gespa del Camp Nou i aquesta temporada està marcant més gols que en cap temporada. Si Neymar assoleix el mateix rol que Messi com a golejador... no ho vull ni pensar.
• Exhibició groguenca. Avui els groguets han portat aquest concepte a la seva màxima expressió i en tots els aspectes. El compromís i la motivació per encarar el partit, la pràctica dels automatismes en atac i en defensa, i una execució del seu pla a la perfecció han portat al Vila-real a ser un dels millors equips espanyols.  Si no hagués estat el Barça el rival, estaríem parlant possiblement d’un altre finalista. Tots coneixem el mal que fan Vietto i Cheryschev però el ritme que imprimeixen Trigueros i Jonathan al joc del submarí és digne d’un equip que intenta atacar i defendre amb la pilota. El gran estat de forma de Mario i Jaume Costa als laterals, i el d’Asenjo a la porteria, fan del Vila-real un equip molt fiable.