29 de marzo de 2014

Un derbi más y una final menos

Jornada 31 Liga 

RCDEspañol 0
Futbol Club Barcelona 1

Victoria azulgrana en feudo perico. El Barça, con un gol de Messi desde los once metros, se impone ante un Español muy aguerrido que no ha dado su brazo a torcer hasta el final. 

Ya con Pochetino, los últimos 'derbis' han tenido un plus de intensidad distinto. Es cierto, que el Español es un conjunto que vive de la intensidad y concentración de sus jugadores para no pasar apuros, pero ante el Barça esos dos conceptos han aumentado sin límites. 
Ante un equipo en alza, como es el Barcelona, achicar espacios y presionar con orden han sido las consignas de Aguirre desde el inicio para no facilitar la transición de balón. El Barça ha estado impreciso en todas las zonas del campo, ha perdido esféricos que, de no ser por las coberturas de Piqué y las cabalgadas de Jordi Alba, hubieran supuesto algún que otro problema. Parece que todo lo dicho hasta ahora de a entender que el Barça no ha sabido salir de esa presión, pues todo lo contrario. Lo ha pasado mal en un par de intervalos de poco tiempo, pero en las demás fases de la primera parte ha sido superior al Español y le ha podido marcar en varias ocasiones. Messi en dos y Neymar en otras dos han sido los protagonistas de las ocasiones más claras. 
Los puntos fuertes del Barça se han ido desvaneciendo en el segundo tiempo, la transición de Busquets o Xavi, en vertical, para romper las lineas 'pericas' han sido un recurso que los de Martino han sabido utilizar en el primer asalto. El Español se ha cerrado más, los escuderos de la defensa, V. Sánchez y David López, han poblado el centro del campo con la ayuda de los interiores y conscientes de que el empate era positivo han ahogado al Barça. La esperanza local de obtener un gol ha roto las líneas y ahí el Barça es superior. Hecha la paradoja, a los azulgrana nunca les ha gustado el intercambio de golpes pero cuando se ven superiores al rival ya no intentan mantener el balón, si están cansados, y optan por la calidad individual de los jugadores de tres cuartos. El partido se ha ido calentando, el Español perdía físico y llegaba tarde a los balones divididos; el campo se ha hecho demasiado grande y la división de la telaraña local la han aprovechado Messi y Compañía. El partido ha estado demasiado tiempo en el terreno del detalle, un error claudicaba a un conjunto y daba la victoria al otro y Javi López ha sido el artífice de este. Penalti del canterano por mano después de que Neymar controlara un balón dentro del área. Messi no lo ha fallado y el Barcelona se ha avanzado, el mismo argentino ha provocado la expulsión de Kiko, también por mano, y ha aparcado cualquier reacción del Español en el tramo final. El martes, en Champions, toca otro equipo peleón, el Atlético de Madrid viene a calibrar la regularidad de un Barça al que cada vez le van quedando menos finales. 

26 de marzo de 2014

Un peaje demasiado caro

Jornada 30 Liga 

Futbol Club Barcelona 3
Celta de Vigo 0

La victoria del Barça ha quedado empañada por la lesión de Victor Valdés, en el retorno de Luis Enrique al Camp Nou el conjunto catalán no ha dado opción al Celta con dos goles de Neymar y otro de Messi. 

La afición azulgrana tenía muchas ganas de recibir a los heroes del Bernabeu y estos de solventar un partido que ha parecido idílico des del inicio. Neymar ha abierto la lata y el Barcelona no ha sufrido ante un equipo dispuesto a jugar, o almenos a intentarlo. Con el balón bien, pero el Celta padece en defensa y ante el Barça si sufres este problema tienes uno muy gordo; el equipo dirigido por Gerardo Martino podría haber sentenciado el partido en el primer tiempo pero su falta de precisión le ha precipitado. Los principales actores del Bernabeu, Messi y Iniesta, han vuelto a aparecer y suya ha sido la combinación del segundo del Barça. Entre tanto el argentino ha fallado dos que nunca falla y al Barça le han anulado un gol, la falta de finura en los últimos remates o pases han perjudicado a los locales en la definición, ante la porteria de Yoel, y en la creación o salida del balón. Antes del segundo gol del Barça ha sucedido el acontecimiento que ha marcado el partido, la lesión de Victor Valdés ha sido el peaje que ha pagado el Barcelona en un primer tiempo en el que apenas ha sufrido. Se pronostica que la lesión del cancerbero podrían ser cruzados y se perdería lo que resta de temporada. 
Con el partido del lado azulgrana, el conjunto del 'Tata' ha hecho lo que más le gusta con el marcador a favor: defender con el balón. Bajando el ritmo de transición de este, Cesc, Sergi Roberto y Song han necesitado demasiados toques para crear juego. Entonces, en un buen tramo del segundo tiempo, el Celta ha puesto las ganas y frescura que le ha faltado al Barça para disputarle el balón. Estos últimos no han sufrido sin él, ya que los gallegos no han tenido ocasiones que preocuparan a la zaga local; solo Pinto, con una doble parada, ha intervenido para evitar el primer gol 'celtinha'. De una portería a otra y con el espacio del que ha gozado, durante el segundo periodo, el Barça Neymar ha marcado su doblete. El brasileño ha rebajado el 'run-run' que se podía haber escuchado después de una actuación discreta. 
Lo que se ha convertido en un trámite ha tenido un trasfondo muy oscuro. Los catalanes pierden a Valdés para lo que queda de temporada y se supone que el meta catalán no volverá a jugar con la camiseta del Barça. Desgracia inmerecida para un mito del barcelonismo al que, también, se le complica su marcha puesto que con una lesión pocos equipos querrán sus servicios. 
  


24 de marzo de 2014

'Vivito y goleando'

Liga Jornada 29

Real Madrid 3
Fútbol Club Barcelona 4

El Barça asalta el Bernabeu tirando de épica, un ‘hattrick’ de Messi y un gol tempranero de Iniesta pueden con los goles de Benzema, por partida doble, y Cristiano.
El último cartucho, opción, oportunidad… como le quieran llamar, el clásico de esta noche era la batalla definitiva para saber si el Barça aún seguía vivo en la lucha por la Liga, o se descolgaba para dejarla en manos de los equipos de Madrid. Pues bien, dentro de una temporada más irregular de lo habitual en estos jugadores, el conjunto de Gerardo Martino ha cogido al Madrid por el pecho y le ha dicho: Aquí estamos! El Barça lo ha dicho al unísono, como lo que debe ser siempre, un  equipo con todas las letras.
El primero en hablar alto y claro ha sido Iniesta, con el permiso de Messi, quien parte el bacalao en esto del fútbol. El manchego ha traído de cabeza a quien se le ha puesto por delante y ha avanzado a los catalanes, antes del minuto diez, con un zurdazo imparable. Pudiendo hacer el segundo, la suerte no ha estado del lado del Barça y de unas cenizas que se encienden en menos que canta un gallo, el Madrid ha empatado. Los blancos se han aprovechado del punto más débil del Barça, la defensa. Di Maria, cual puñal a partir del minuto 20, ha empezado su recital con un centro medido a la cabeza de Benzema. El francés no ha fallado en el empate y él mismo ha puesto el segundo para los locales. Los mismos protagonistas del primer gol han calcado el segundo, en este caso el error de la zaga azulgrana ha sido mucho peor. Mascherano, un habitual en quedar retratado, no ha llegado al centro de Di Maria y Piqué ha dejado solo a Karim que ha fusilado a Valdés. Los errores defensivos han sido una losa en el primer tiempo para el Barça, después hacer un buen papel en la creación y en ataque, las individualidades del Madrid han desajustado la defensa visitante que ha sufrido mucho hasta que ha encontrado su luz.

La luz lleva el nombre de Lionel Messi, él solo se ha fabricado el empate después de filtrar un pase a Neymar, ha recogido el rebote y ha ajustado el balón a la izquierda de Diego López. El Barça enlazó el empate con un gran inicio de segunda mitad, aunque un penalti, fuera del área, sobre Cristiano ponía otra vez al Madrid por delante. Ante tal golpe el reto era mayor, el Barça se había levantado ante dos goles casi consecutivos en el primer tiempo para volver a recibir, injustamente, un gol después de un penalti inexistente. Y si hablamos de retos, por obligación, debemos hablar de Messi, Otra vez el argentino ha encontrado el espacio justo para asistir a Neymar, ahí el brasileño ha sido derribado por Ramos y todo ha cambiado, penalti y expulsión para el de Camas. Messi no ha fallado la pena máxima y el 3 a 3 ha subido al marcador. La armada azulgrana tenía todo de su parte para conquistar el Bernabeu y cerrar las bocas de todos aquellos que les daban por goleados antes del as 9 de la noche. Con uno menos, el Madrid ha echado el cierre y el Barça ha esperado su oportunidad, Iniesta y Xavi han seguido buscando los ‘huequecitos’ para penetrar en la defensa blanca. En una de estas, al manchego le ha derribado Xabi Alonso y Undiano Mallenco ha pitado penalti, Messi volvía a marcar y ponía el 3 a 4 definitivo; el argentino golpeó a la escuadra y se beso el escudo para cerrar el marcador y con él una noche épica.
Este triunfo es una inyección de autoestima para un Barça al que se le daba por muerto, el: aún siguen vivos, no es un tópico es una realidad que se ha forjado a base del orgullo de este equipo. Hoy se ha visto que con actitud, trabajo y concentración no hay gesta imposible. 

16 de marzo de 2014

Cap al Bernabeu amb un Messi de rècord

Jornada 28 Lliga 

Futbol Club Barcelona 7
Osasuna 0

El crack argentí marca un ‘hattrick’ en la golejada per 7 a 0 davant l’Osasuna i es converteix en el màxim golejador de la història del Barça, amb 371 gols. Alexis, Iniesta, Tello i Pedro han completat un resultat d’escàndol.


Tres golets més al compte particular de Leo Messi avui davant l’Osasuna, encara que aquest cop no han estat tres gols normals i corrents; el millor jugador de la història del Barça s’ha convertit en el màxim golejador d’aquesta.  El recital s’ha fet esperar fins que Messi i Iniesta s’han trobat, ells dos han començat a passar els navarresos per la trituradora quan s’ha arribat al quart d’hora. Llavors, el Barça s’ha sentit còmode. Combinacions de pilota elèctriques i una pressió esglaonada per recuperar l'esfèrica han estat dos pilars fonamentals per anul.lar l’equip rival. Les parets, moltes provocades per les internades d’Alves i Alba, han esdevingut moltes situacions de perill pels visitants que s’han vist superats pel Barça. Primer Messi a passada d’Alexis, després el mateix Alexis i Iniesta, des de la frontal, han posat el 3 a 0 amb el que s’ha arribat al descans. 
Al Barça li ha costat el mateix temps marcar en la segona part que en la primera, l’artífex el de sempre: Messi. Ell ha tornat a obrir la llauna amb una jugada inverosímil dins l’àrea que ha protagonitzat amb Iniesta, i l’ha acabat amb un xut a l’escaire. Els jugadors de Gerardo Martino han estat intensos i regulars durant el 90 minuts, les absències de Cesc i Neymar, imprecisos en els últims partits, han beneficiat l’orquestra culé alhora de conservar la pilota. El Barça ha seguit creant ocasions clares i mitjançant combinacions d’una qualitat altíssima han fet aixecar la culerada del seient. Tello ha substituït Alexis i la primera que ha tingut l’ha ficat dins. Als locals els hi ha sortit gairebé tot i mentre han passat els minuts la festa s’ha completat. Messi ha marcat el ‘hattrick’ i li ha donat a Pedro el seté després de marejar la rereguarda de l’Osasuna.
Sembla que la derrota a Valladolid ha estat el punt d’inflexió d’un equip que està anant a més. Queda el tram més important de la temporada i la setmana vinent, el Barça, té la seva primera final al Bernabeu. A 4 punts del Madrid, és necessari guanyar al màxim rival per seguir vius en totes les competicions, ja que una derrota deixaria als catalans sense, gairebé, opcions a la Lliga. 

12 de marzo de 2014

Aquest Barça està ben viu!

Champions 1/8 Tornada 

Futbol Club Barcelona 2
Manchester City 1

El conjunt del ‘Tata’ Martino respon amb una victòria esperançadora davant el City, els blaugrana passen a quarts de final i continuen ferms cap a Lisboa. Kompany ha empatat el gol de Messi però Alves ha marcat a les acaballes.

Després de la derrota de dissabte, l’equip no podia fallar en una ocasió propicia per reconciliar-se amb l’afició. Contra un rival ferit i amb ganes de revenja, les ‘vaques sagrades’ han respòs amb actitud i concentració en els primers compassos, on un gol visitant hagués fet trontollar la base de l’estadi. Els blau cel, formats amb un 4-5-1, han buscat ofegar el Barça en la sortida per trobar l’error i amb la qualitat d’Agüero, Nasri i Silva desarborar la defensa local. D’aquests últims, el primer en connectar l’equip i l’afició ha estat Iniesta. Per veure un gran Barça, ultimament, s’ha de comptar amb el manxec que no ha dubtat en associar-se amb Messi per trencar la línia de pressió, molt avançada, dels ‘citizens’. 
El Barça ha madurat amb els minuts, els tres petits s’han associat bé per crear superioritat en la creació i el control blaugrana no ha marxat de les botes d’aquests. L’únic però l’han posat Cesc i Neymar, la tendència a centrar-se d’Iniesta i Messi ha desubicat al 4 i l’11, que no han trobat lloc on fer mal i la seva irregularitat ha provocat bones aparicions a compte gotes. Després de tan control ha arribat la baixada de sucre de cada partit, en el primer quart d’hora del segon temps el Barça no ha sabut superar la pressió del City i la falta d’idees i la imprecisió d’alguns jugadors ha propiciat massa pèrdues de pilota. Quan pitjor ho ha passat el Barça ha aparegut Messi, després d’una passada de l’intermitent Fàbregas el davanter blaugrana ha picat la pilota davant de Hart per deixar sentenciada l’eliminatòria.
Amb tot venut el Barça s’ha deixat anar, l’entrada de Negredo i Navas ha donat un aire perillós al City que ho ha provat fins al final. Amb més cor que cap, després de l’expulsió de Zabaleta, l’alçada de Dzeko i companyia ha donat algun ensurt fins que en un córner en l’últim minut ha empatat Kompany. La versió més convincent del Barça en les últimes setmanes no podia acabar amb un empat i Alves ha donat la victòria, irrellevant, després d’una assistència d’Iniesta. El Barça actual es posa les piles a les grans cites, sense desmerèixer la Lliga, la Champions es postula com el gran repte d’uns jugadors que encara estan vius i donaran guerra fins al final. Si la intensitat es manté, aquest equip pot competir amb qualsevol, sino decidiran les individualitats i en aquest terreny el Barça acaba perjudicat. 

8 de marzo de 2014

Desfeta blaugrana a Valladolid

Jornada 27 Lliga

Reial Valladolid 1
Futbol Club Barcelona 0

El Barça es deixa mitja Lliga a Valladolid, el conjunt local s’ha aprofitat de l’apatia dels catalans i ha guanyat amb un gol de Rossi.

La peça que enllaça les línies del joc blaugrana ha d’estar brillant per donar superioritat i no perdre la pilota. Aquesta peça és Sergio Busquets i en la primera part les imprecisions d’aquest han trencat l’enllaç, el de Badia no ha estat fi en la creació i ha perdut pilotes que han provocat els contracops dels locals. El Barça, no ha aprofitat les ocasions que ha tingut i el Valladolid ha pogut defensar-lo, deixant de banda el treball incansable dels seus jugadors, còmode. Amb el gol de Rossi els homes de GIM han posat en evidència la rereguarda cule, massa facilitats per un equip que ofereix molt poc en atac i avui s’han cregut internacionals. Dos rebots i la mala col.locació, en conjunt, de la defensa han provocat un gol còmic del jugador italià dels de 'Pucela'. 
Com en molts trams de la temporada, les individualitats han resultat més efectives que el conjunt i l’essència d’equip s’ha anat perdent mentre Cesc, Neymar, Messi… han intentat la guerra per la seva banda. En aquest terreny, i davant un equip tancat, o ets infal.lible en el ‘dribling’ o pel teu compte no crearàs superioritat... i així el Barça s’ha anat consumint. Tres o quatre fogonades a l’inici de la segona part i poc més, els laterals no han obert el camp i els extrems no han entrat per dins, la poca participació de Cesc ha deixat Xavi massa sol per crear joc. Messi s’ha agrisat amb el pas dels minuts, la mala imatge de l’equip no li ha donat opcions per poder combinar amb rapidesa; el desordre ha regnat en un equip que necessita estar ben posicionat per suplir les seves carències físiques.
Els jugadors de Gerardo Martino han rebut moltes lliçons d’equips inferiors que s’han sobreposat, amb treball i disciplina, a la seva qualitat individual. Avui el Barça ha tornat a donar una imatge d’equip irregular, individual i poc concentrat, aquests tres conceptes són ‘l’ABC’ per emprendre positivament el joc de possessió blaugrana. A l’equip se li acaben les bales a la Lliga, una victòria del Madrid demà obligaria al Barça a guanyar al Bernabeu per tenir opcions de guanyar el títol. Dimarts arriba el City i encara que el resultat de l’anada, 0 a 2, és favorable, el Barça ha de posar els cinc sentits per no enviar l’eliminatòria a norris. 

2 de marzo de 2014

El Barça sentència al final

Jornada 26 Lliga

Futbol Club Barcelona 4
Almeria 1

El conjunt català guanya a l’Almeria i aprofita l’empat al Calderón per posar-se a un punt del Reial Madrid. Els gols d’Alexis i Messi en la primera part, i de Puyol i Xavi a les acaballes deixen en anècdota el gol de Trujillo.

Després de l’ensopegada a Anoeta, el Barça s’ha trobat un partit molt adient per tornar a ensenyar les urpes als seus rivals però l’ha falta d’encert l’ha avocat a la monotonia. Alexis ha tornat a ser el més llest de la classe en aprofitar un refús d’Esteban per marcar ben aviat. L’Almeria ha vist com els locals els han arraconat, el paper de Xavi en aquestes possessions llargues ha estat clau per moure ràpida la pilota i oxigenar amb passades llargues a Alves. El lateral ha fet molt mal en el primer temps i de les seves aparicions és d’on el Barça ha tret més perill, això també ha provocat que els visitants intentessin sortir per les bandes després de les pujades d’Alves. Azeez i Zongo han posat a prova les cames de Puyol i Mascherano, molt atents en totes les cobertures i ràpids al tall.
Vist l’encert de Neymar, Messi ha volgut tranquil.litzar el Camp Nou i ha marcat amb un magistral llançament de falta entrada la primera part. L’alegria però ha durat ben poc, ja que Trujillo ha rematat sol un córner i ha retallat distàncies. El Barça ha continuat solvent, els de Francisco Rodríguez no s’han acostat a la porteria de Valdés i fins la ‘desconnexió’ de la segona part els blaugrana no han tingut problemes per controlar el partit. Aquesta fase ha provocat dubtes en l’afició, encara que l’Almeria no ha disposat d’ocasions clares per marcar el Barça ha disminuït el ritme de pilota i el matx ha anat a parar a un terreny perillós. Puyol ha acabat amb la fase més gris dels cules, ha marcat de córner després d’una jugada assajada on Messi ha sorprès entrant a rematar des de la frontal de l’àrea. L’argentí ha rematat al travesser i Puyol no ha desaprofitat el rebot. El compte golejador l’ha tancat Xavi, el de Terrassa ha acabat d’animar una grada avorrida amb un xut col.locat des del balcó de la gran que ha entrat per l’esquerra d’Esteban.
La irregularitat en el joc durant algunes fases del segon temps no preocupa en excés, ja que el rival, amb tots els meus respectes, és l’Almeria. El Barça jugarà a Valladolid la setmana vinent, abans hi haurà jornada entre setmana de seleccions que donaran un temps de calma pels blaugrana que necessiten descansar després d’una setmana on han rebut moltes crítiques.