El Barça s'emporta el clàssic més radical

Lliga Jornada 28

Futbol Club Barcelona 2

Reial Madrid 1

Mathieu i Luis Suárez desnivellen la balança en un duel extremadament equilibrat entre dos grans equips. Els blancs, que arribaven ferits, han posat molt difícil la victòria a un Barça que ha colpejat més fort que el seu adversari. Abans del gol de Suárez, Cristiano ha tornat a demanar calma al Camp Nou marcant després d’una passada extraordinària de Benzema.

• Ni blanc ni negre. Els clàssics són diferents de qualsevol altre partit de futbol que pugui disputar cap dels dos equips durant la temporada. En ell, tots els pronòstics queden esvaïts. Abans del matx, el Madrid havia de sortir golejat de Barcelona i un cop acabat, sembla que el Barça hagi guanyat demanant l’hora. Doncs no senyor, res és blanc ni negre quan juguen aquests dos conjunts. Els d’Ancelotti, amb un Bale sacrificat, han estat molt bé tàcticament en la primera part per no cedir espais al Barça i han distribuït l’esfèrica amb coherència per arribar amb claredat. Als locals els ha salvat el gol de Mathieu i un dels seus puntals aquesta temporada, la defensa. Contra tot pronòstic, en el primer acte  el Madrid ha perdonat a un Barça que només ha sabut jugar a fuetades. 

• Els pols s’inverteixen. Si durant la temporada, quan un toca l’excel·lència l’altre flirteja amb la desgràcia, el duel que els ha enfrontat no podia ser menys. El Madrid estava còmode en la primera part, els extrems locals no feien bé les cobertures i els migcampistes anaven bojos tapant forats. Tot i això, el Barça anava corregint errors i ajuntava línies, mentre els blancs es desordenaven i deixaven espais. Llavors, els de ‘Lucho’ han començat a colpejar. Suárez, a l’esquena dels centrals en el gol, Neymar corrent a camp obert i Messi provant els reflexos de Casillas. Una part per cada equip, on la superioritat del Madrid no ha estat tan eficaç com la del Barça en el seu respectiu període.
• Les segones espases posen l’espectacle. No ha estat el clàssic ni de Messi, ni de Cristiano... ni tampoc de Bale, ni Neymar. Els noms en majúscules del partit han estat, per part blaugrana Bravo, Piqué i Suárez. El xilè ha donat vida al Barça amb seguretat i grans aturades quan pitjor estava l’equip. El central català ha apagat tots els incendis que provocaven els blancs en atac, concentra’t i en bona forma és el millor central del món; mai falla a les grans cites. Per últim, el davanter uruguaià ha estat un mal de cap per la defensa visitant i ha donat moltíssimes solucions en la creació quan els blaugrana s’han ofuscat; el gol ha estat la culminació d’una actuació molt completa. Dels d’Ancelotti, destacar Marcelo, Modric i Benzema. El lateral brasiler, sense marca en moltes ocasions, s’ha incorporat amb perill en la primera part i ha exhibit un desplegament físic envejable. El croat, termòmetre dels blancs, tot i el poc rodatge ha semblat omnipresent, la seva visió de joc ha estat vital per un Madrid que s’ha acabat quan ell ha marxat del camp. De Benzema ha tornat a quedar patent que davant el Barça la seva figura creix exponencialment, el francès ha regalat un parell d’assistències plenes de màgia, s’ha mogut per l’atac amb criteri i ha estat apunt de marcar. 

Messi es diverteix i l'equip respon

Champions League 1/8 tornada

Futbol Club Barcelona 1

Manchester City 0

El Barça jugarà els quarts de final de la Champions League després de guanyar al Manchester City gràcies a un gol de Rakitic. El 10 del Barça ha tornat a fer una actuació per emmarcar, en una nit on ell i Joe Hart han donat emoció a l’eliminatòria.

• Progressa adequadament. No sabem si el Barça de Luis Enrique guanyarà títols o no però el que podem afirmar és que està madurant. La metamorfosis ha estat gradual des de l’inici i sembla que la proposta de l’entrenador ha acabat quallant amb la idea de joc del vestidor. Davant el City, els blaugrana han fet un partit intel·ligent, han començat buscant el gol amb combinacions ràpides i movent la pilota amb criteri per desgastar els visitants. De la mà d’un Messi estel·lar l’equip ha interpretat molt bé els moviments i passades de l’argentí però no ha sentenciat el partit. En el segon temps la maduresa s’ha convertit, per moments, en relaxació i el City ha donat algun ensurt. Tot i això, el Barça era conscient que els visitants havien d’assolir riscos per seguir vius i ha defensat amb ordre per poder matar als de Pellegrini a la contra.

• La clau de ser el més gran. Exhibicions Dimecres i Diumenge de cada setmana dels nou mesos de competició. Exagerant? Sí, però és que Messi és exagerat. El recital descomunal de regats, túnels, passades i parets ha tornat a ser el plat fort de la nit al Camp Nou. A l’argentí només li ha faltat el gol per arrodonir una de les nits més completes amb la samarreta del Barça. Deixant de banda els dos caños de museu a Milner i Silva, el crack dels locals ha donat 5 o 6 gols fets als seus companys però Suárez i Neymar no han encertat. Un fet que comença a ser costum pels blaugrana, cada partit que passa el seu repertori augmenta amb el seu nivell. La regularitat que té el fa inigualable.
• El gran mèrit de Luis Enrique. Forjar un mur inexpugnable com a defensa per combatre amb els grans atacs d’Europa va ser la primera premissa de Luis Enrique. El tècnic asturià entenia que dissenyar una manera d’atacar sense el seu fitxatge estrella, no era la millor manera de començar la reestructuració d’un sistema de joc. Va començar per la defensa i ara mateix els automatismes i l’estat de forma de qui els posa a la pràctica és altíssim. Amb Piqué i Alba al capdavant, la rereguarda dels catalans és sòlida i fiable; sap resoldre errors, oferir solucions en la creació, és ràpida al tall i està sempre ben col·locada. Mathieu no ha deixat respirar el ‘Kun’ i Piqué ha fet totes les cobertures. Destacar a Jordi Alba que no li ha cedit ni una a Nasri i encara ha patit poc quan ha entrat Jesus Navas, donat l’intermitent replegament defensiu de Neymar. 

 

No hi ha tràmits per un Barça afamat

Lliga Jornada 27

Eibar 0

Futbol Club Barcelona 2

Els de Luis Enrique encaren un dels trams més importants de la temporada després d’aconseguir una victòria treballadíssima a Ipurúa. Un equip replet de cares noves amb Messi al capdavant ha donat la cara davant l’Eibar. L’argentí, el millor, ha dictat sentència amb un doblet.

• Tots segueixen el mateix camí. La sort de Sergi Roberto, Bartra i Montoya és que són del Barça, qualsevol jugador que no juga habitualment és difícil que quan entra en l’onze tingui el mateix nivell que els habituals. Doncs gràcies al tècnic asturià aquests jugadors del planter estan rendint a un nivell notable cada vegada que surten. Amb un Bartra impecable, Montoya i Sergi Roberto han estat a l’altura del compromís, en un escenari complicat cap dels tres s’ha amagat. Tampoc Rafinha ni Adriano. El primer segueix una progressió imparable i cada dia que passa té més confiança. El segon, compleix quan se’l necessita. 

• Menció especial pel polivalent. Té qualitat però pot ser no la suficient per jugar de titular en aquest Barça, tot i això Sergi Roberto és jove i té ganes d’ajudar l’equip. Avui a Eibar Luis Enrique li ha donat la clau del mig del camp perquè obris la porta de la construcció. Ha jugat simple i ha estat concentrat per llegir bé el partit; perfecte en la col·locació i l’ajuda, sempre ha estat una solució. La gran sort de Sergi Roberto és ser disciplinat i rendir en un nivell òptim en diferents posicions. És impossible mostrar tot el teu potencial si només jugues estonetes, tot i això la seva polivalència és una bona carta de presentació.
• Líders capitals. En aquest Barça la importància d’una defensa segura i d’un atac letal és vital, ja què pot ser en la seva majoria, el mig del camp té un altre paper. En aquestes dues franges, rereguarda i davantera, hi ha dos noms que tenen més pes que els altres. Gerard Piqué i Leo Messi. El català és el ‘capo’ de la defensa, el líder i el jugador amb millor forma dels del darrere. Ràpid i atent a les cobertures i contundent al tall, avui s’ha fet un fart de recuperar pilotes. Del ‘10’ dels blaugrana no cal dir res, només callar i mirar. L’exhibició de recursos tècnics de Messi a Ipurúa ha estat una meravella pels ulls. Deixant de banda el doblet de gols, el crack es nodreix de manera recíproca amb l’equip i sempre totalment productiva. La connexió amb els dos companys de davantera és cada vegada millor i això encara el fa créixer més. Té més espai, confiança i solucions per crear perill. Avui ha tornat a ser qui accelerava el joc, amb eslàloms, passades en profunditat o combinacions per crear superioritat. Tant el central com el davanter són el pal de paller que ha d’aguantar el Barça en els trams més difícils del curs. 

Les vergonyes Reials

Som conscients que en el futbol moltes vegades es fa un gra massa de les situacions complicades que pot viure una institució. També sabem que els mitjans de comunicació són els principals partícips de crear una opinió, per exemple, sobre el joc o el rendiment d’un conjunt.

Entrant en matèria, fa exactament dos mesos i una setmana el Barça perdia a Anoeta i al dia següent, el president Josep Maria Bartomeu feia fora el Director Esportiu del club. Can Barça bullia, institucionalment molt dèbil i esportivament amb un projecte que a molts els creava dubtes. Els mitjans col·locaven al tècnic Luis Enrique, amb peu i mig fora del club per la mala relació amb Leo Messi, es feien ressò del poc suport de l’estrella i de bona part del vestidor cap a l’asturià, i explicaven que el president convocava eleccions mentre utilitzava Zubizarreta com a cap de turc. 

Doncs bé, tot allò va ser un clar exemple de què en aquest esport tot es magnifica. Segur que moltes coses eren veritat però sempre amb el segell de l’exageració. En tots els vestidors hi ha diferències i discussions i el Barça no és cap excepció. En la segona part d’Anoeta els blaugrana van crear moltíssimes ocasions de gol per capgirar el marcador i per descomptat, era impossible que Luis Enrique, només arribar, toqués la tecla justa i fes carburar l’equip com si res. I potser, només potser, Bartomeu va executar ‘Zubi’ com el primer pas per a reconduir la situació. Era una decisió fàcil pel càrrec i la situació que vivia el club, però a qui feia fora era a un persona amb qui havia compartit moltes crítiques. Sembla que en aquell moment es va detectar el o els problemes i moltes de les parts implicades van deixar de banda els retrets pel bé de la institució. 

A l’altra cara de la moneda teníem un Reial Madrid que anava caient en picat a poc a poc. El físic decreixia entre festes d’aniversari i el joc entre resultats discrets. El Mundial de Clubs tapava les primeres vergonyes, el Còrdova i el Deportivo de la Corunya posaven en alerta als blancs i el València, l’Atlètic de Madrid, el Vila-real i l’Athlètic de Bilbao evidenciaven que el Madrid havia deixat passar un problema a punt de ser irreversible. Davant el Schalke 04, al conjunt d’Ancelotti li va faltar molt poc per caure eliminat en els vuitens de la Champions League, després de perdre 3 a 4 protagonitzant un ridícul històric.

Per la seva banda, el Barça va construir l’equip des de la defensa, sent l’equip menys golejat dels grans d’Europa, i forjant un estil de joc per tenir a tots contents amb un marge de quatre mesos. Ara mateix és líder de la lliga espanyola, ha arribat a la final de la Copa i té l’oportunitat la setmana que ve d’assolir els quarts de final de la Champions. I a Madrid, els que van creure que eren l’equip de Déu, actualment estan buscant sistema de joc, la seva estrella diu que no parlarà fins a final de temporada i el seu entrenador demana perdó a tota l’afició per no estar a l’altura de l’escut que defensen.

El termòmetre està calent a La Castellana i el problema que es va passar per alt ara pot explotar en qualsevol moment. Les vergonyes reials han aparegut quan només falten dues setmanes pel clàssic contra el Barça. Donaran Messi i companyia el toc final al Madrid, o ressorgirà l’esperit de Juanito al Camp Nou? No ho sabem, del que podem estar segurs és que qui sembra vents, recull tempestats. 

Messi lidera la golejada cap al liderat

Lliga Jornada 26

Futbol Club Barcelona 6

Rayo Vallecano 1

L’argentí, amb un hattrick, i Luis Suárez, amb dues dianes, han estat els principals artífexs de la victòria contra el Rayo. Piqué també ha marcat i Alberto Bueno ho ha fet, de penal, pels de Paco Jémez.

• La valentia del Rayo. Ja ho va dir el seu entrenador, ‘Me da igual perder por uno que por cuatro, es perder igual’. Amb aquesta frase i una dosi d’atreviment bastant elevada ha arribat el conjunt de Paco Jémez al Camp Nou. Línia defensiva al mig del camp i una pressió asfixiant a camp contrari han estat les credencials dels de Jémez aquest matí. El seu pla ha obtingut fruits fins a l’expulsió de Tito, que ha provocat el penal del tercer gol del Barça i ha debilitat massa el sistema defensiu dels madrilenys. El Barça no ha estat còmode i si Luis Enrique ha posat Xavi i Iniesta junts, ha estat perquè era conscient que els necessitaria per sortir de la pressió del Rayo. Jémez i els seus jugadors han sortit golejats però els ideals que té no els perdrà mai i això és el que al cap i a la fi et queda. 

• Els baixets multi usos. No havien tornat a jugar junts d’inici des del partit davant la Reial Societat a Anoeta i la fórmula no va funcionar. Tot i això, aquest matí Luis Enrique els hi ha donat la responsabilitat al mig del camp i han entès perfectament el partit. Amb la defensa tan avançada del Rayo, la qualitat de tots dos era imprescindible per filtrar passades a l’espai i sortir amb criteri de l’asfixiant pressió dels visitants. El primer concepte s’ha assimilat d’allò més bé, ja que al minut 5 Xavi ha passat en profunditat perquè Suárez marqués. El Barça ho ha seguit provant d’aquesta manera perquè la sortida de pilota no ha estat fluida. Xavi en curt o a l’espai, i Iniesta amb la pilota lligada als peus han estat molt importants per un Barça que amb Rakitic i Masche tendeix a ser més vertical.
• Parlem clar. El Barça és líder, Messi el màxim golejador de la Lliga i Bravo el porter que menys gols ha encaixat. Els guerrers de Luis Enrique han hagut de patir com els que més per arribar a aquesta situació. Els cacaus de la junta, les ganes de fer mal de l’oposició, la reconstrucció i l’aprenentatge d’uns automatismes nous, la relació entre els jugadors i el cos tècnic... moltes situacions complexes que des del setembre fins avui s’han estat polint per optar a tots els títols. Entrem en el tram més important de la temporada amb el Barça primer a la Lliga, a la final de la Copa del Rei i a un pas dels quarts de Champions. Tot i això, com diu l’entrenador blaugrana: ‘Las notas se ponen en junio pero estamos donde queríamos’. 

L'era Luis Enrique ja té la primera final

½ Semifinal Copa del Rei Tornada

Vila-real 1

Futbol Club Barcelona 3

Els blaugrana han encarrilat el partit i l’eliminatòria per la via ràpida gràcies a un gol només començar de Neymar. Jonathan Dos Santos ha empatat abans del descans però l’expulsió de Pina ha acabat de sentenciar un Vila-real molt lluitador. Luis Suárez i un altre cop Neymar han tancat el marcador a les acaballes del duel.

• Ja la tenim aquí. Fa exactament dos mesos de la davallada davant la Reial Societat a la Lliga i aquell equip que molts volien lapidar, ja té la primera final de la temporada a la butxaca. El partit d’avui no és un bon exemple perquè el Barça, en línies generals, no ha jugat bé però la pràctica dels automatismes i una actitud impol·luta són una mostra clara de com ha evolucionat l’equip. Si més no, actitud no n’ha faltat en cap moment però si comunicació, temps i paciència. El Barça defensa còmode i és un martell infal·lible en atac, amb aquestes credencials i un mig camp que amb recorregut i verticalitat és important, s’ha arribat a la Final de Copa.
• La pitjor de les notícies. Toquem fusta però la lesió de Sergio Busquets no fa bona pinta. Veure’l assegut a la banqueta després de ser substituït rebaixa les alarmes però veure la repetició de l’entrada de Pina sobre el de Badia fa posar els pèls de punta a qualsevol. El principal inconvenient, sense deixar de banda que és un jugador capital, és que aquesta posició en l’esquema de Luis Enrique s’ha de millorar tant en tasques defensives com en la filtració de la pilota cap als interiors. 

• La bona nova. Si parlàvem de males notícies, la millor és que Neymar també marca gols quan juga malament. Remarco tant la faceta golejadora del brasiler perquè bàsicament la seva tasca principal no és marcar gols i n’està fent a cabassos. Al crack de Sao Paulo se li demanaven més gols, ja que la qualitat li vam veure el primer dia que va trepitjar la gespa del Camp Nou i aquesta temporada està marcant més gols que en cap temporada. Si Neymar assoleix el mateix rol que Messi com a golejador... no ho vull ni pensar.
• Exhibició groguenca. Avui els groguets han portat aquest concepte a la seva màxima expressió i en tots els aspectes. El compromís i la motivació per encarar el partit, la pràctica dels automatismes en atac i en defensa, i una execució del seu pla a la perfecció han portat al Vila-real a ser un dels millors equips espanyols.  Si no hagués estat el Barça el rival, estaríem parlant possiblement d’un altre finalista. Tots coneixem el mal que fan Vietto i Cheryschev però el ritme que imprimeixen Trigueros i Jonathan al joc del submarí és digne d’un equip que intenta atacar i defendre amb la pilota. El gran estat de forma de Mario i Jaume Costa als laterals, i el d’Asenjo a la porteria, fan del Vila-real un equip molt fiable.