Sense encert, sort, ni competitivitat, tot igual al 2015

Lliga Jornada 17

Reial Societat 1

Futbol Club Barcelona 0

El Barça perd a Anoeta per culpa d’un gol en pròpia porta de Jordi Alba. Els blaugrana no han merescut aquest final però la imprecisió i la falta d’encert han marcat l’estrena dels de Luis Enrique en aquest nou any.

• Juguen els que s’ho mereixen però no estan a l’altura. Certs jugadors van quedar en evidència ahir a Anoeta, el cas és que Messi, Neymar, Alves i Piqué no van ser a l’onze, i els seus substituts van llençar a les escombraries una oportunitat d’or per posar les coses difícils a l’entrenador. No seria just assenyalar individualment, en una derrota on la mala sort i la imprecisió als últims metres van ser handicaps importants, però Montoya, Munir, Mathieu, Pedro o Luis Suárez han de començar a posar-se les piles. Al Barça no pots fer 3 partits bons de 10, la regularitat ha de ser el pal de paller del vestidor i aquest any això no està succeint.
• Lucho se l’està jugant. En fa una de freda i una de calenta. És just amb qui ha de ser-ho però li falta coherència en decisions que són obvies. Que Messi ha d’estar content perquè el Barça ofereixi la seva millor cara, és una obvietat i que pots asseure Neymar, Alves, Piqué i al Papa de Roma però no l’argentí en un dia com ahir també. El Madrid havia perdut a Mestalla i el Barça s’enfrontava a una Reial Societat que navegava sense rumb; 1 victòria, una derrota i 3 empats des de l’arribada de Moyes. Sabent tot això, has de guanyar sigui com sigui i amb el ‘10’ a la banqueta i conscients que fa set anys que no guanyem a territori basc, està clar que no va ser la millor opció. L’entrada de Rakitic per Xavi o Iniesta, que tenen gasolina limitada, era evident per anar per feina i ser molt més verticals. La profunditat i l’última passada del croat en un partit a cara o creu hauria estat clau quan al Barça li faltaven solucions.

• Estem de pega. El gol d’Alba en pròpia porta va ser la primera pedra que es va trobar el Barça en el camí de la victòria. El joc del Barça, en la seva majoria, no va ser dolent, correcte si més no. Amb més sensació de perill que ocasions clares, tot i tenir-ne suficients per guanyar a la Reial Societat, que no va fer més mèrits que el Barça per emportar-se els tres punts. La sala de màquines, amb un Xavi no gaire fi, va tenir la sort o la desgràcia que amb l’absència de Messi, el rol de driblador l’agafés Iniesta que es va trobar una davantera molt desencertada a qui nodrir de pilotes. L’equip en defensa no va patir però si que va semblar molt atabalat en alguns trams de partit. Entrades fora de temps a càrrec de ‘Masche’ i Mathieu, i incorporacions en atac ínfimes i imprecises dels laterals; sobretot per la dreta on l’absència d’un recurs incondicional en la passada, com és Alves, sempre hi és.
• És pesat, insuportable i alarmant que al Barça no li xiulin un penal tan clar com el d’ahir. (1 en 17 partits) Al Madrid SI que li van xiular dues hores abans el mateix penal. No s’ha de ser ploramiques però tampoc tonto de baba, em sap greu dir-ho però un altre tipus de president ja hauria fotut el crit al cel, ja que no és la primera, ni la segona, ni la tercera, que ens fan tragar aquesta temporada.