Messi colpeja en el partit de la fe

1/4 Copa del Rei Anada

Futbol Club Barcelona 1
Atlètic de Madrid 0 

L’argentí va desnivellar la balança pels blaugrana, després d’errar el penal i marcar el rebot, en un duel marcat pel convenciment i el bon treball de tots dos conjunts. Els del ‘Cholo’ aguantant l’empat sense gols i els de Luis Enrique persistint convençuts d’una victòria que va acabar arribant.

• Se les sap totes. En la primera vegada que t’enfrontes li pots col·lar però amb tan poc temps per planejar un altre pla, en la segona no. Diego Pablo Simeone és un estratega dels que ja no queden, el tècnic matalasser va dotar el seu equip d’una disciplina defensiva a l’altura de molt pocs. Basculació sense pilota coordinada, pressió esglaonada en la construcció ofensiva dels locals i compressió d’espai de joc. El Barça ho va passar magre per filtrar pilotes des de l’eix als davanters i tampoc va poder coordinar amb precisió donat el poc espai on es jugava l’esfèrica. 

• D’això no en faltarà mai. Molts conceptes relacionats amb un treball col·lectiu excel·lent; recuperació de pilota, col·locació després de la pèrdua i mobilitat ràpida de l’esfèrica per dificultar la basculació del rival, amb protagonistes clars. En la primera i la segona, la defensa i el mig del camp van estar espectaculars: Els centrals rapidíssims al tall, els laterals, el pivot i els interiors, organitzats per no deixar sortir al rival (l’Atlètic de Madrid només va crear una ocasió de gol de jugada) i construir a prop de la seva àrea. Tot i això, la tercera no li va acabar de sortir als cules. Perquè funcioni, les individualitats dels extrems i els interiors per crear superioritat ha de ser supèrflua i ahir va costar Déu i ajuda crear-ne.
• Luis Suárez no es toca. Els 80 milions pesen moltíssim a l’esquena de l’uruguaià i sense gols l’afició blaugrana no està contenta. Encara que, paral·lelament, el treball que fa el 9 del Barça potencia el bon nivell de Messi i Neymar. Fixar els centrals, moure’s per tot el front atacant, desmarcar-se sense descans, obrir espais i pivotar cada jugada d’atac, crea fatiga i això provoca que Suárez no tingui la mateixa frescor alhora d’encarar a porteria que tenia al Liverpool. L’afició va respondre excepcionalment i així ha de continuar, ja que la confiança de l’equip en ell és total.