Un Barça camaleònic passa a les semifinals de la Copa.

1/4 Copa del Rei Tornada

Atlètic de Madrid 2
Futbol Club Barcelona 3

Els de Luis Enrique, infidels al seu estil, han remuntat el gol matiner de Torres per sentenciar un Atlètic de Madrid molt damnificat després de l’expulsió de Gabi al túnel de vestidors. Neymar, amb un doblet, ha baixat les revolucions del Calderón i ha sentenciat l’eliminatòria pels blaugrana amb el 2 a 3 final. Raul Garcia ha fet el 2 – 1 i Miranda l’empat en pròpia porta.

• Mal als ulls. Això és el que provoca veure el Barça llençar pilotes llargues una vegada i una altra durant 45 minuts. Piqué, Mascherano, Ter Stegen, i a vegades els laterals, s’han espolsat la pressió dels locals sense cap mena de mirament. Estava fet expressament? Els de Luis Enrique sortien després de la pilotada de rigor i començaven a fer la pressió ells mateixos mitjançant els davanters. No sabem si l’ordre era del tècnic o si la inèrcia del partit ha portat als jugadors a fer-ho així. Encara que no ve de nou, aquest Barça si té un bon replegament defensiu, l’intercanvi de cops li va de meravella per eliminar rivals. Encaixa poc i amb espais els tres davanters són letals. Una primera part sense govern però amb un governador clar en l’eliminatòria. 

• Tornen vells fantasmes. Deixant de banda la segona part, perquè el Barça s’ha dedicat a fer una conservació de pilota, en la primera s’han vist errades defensives que no es poden cometre en aquest tipus de partits. El gol de Torres és inadmissible. Els migcampistes no s’ofereixen i ‘Masche’ es veu condicionat a jugar en llarg, l’equip està sortint i no està ben col.locat per encarar la segona jugada, que rebutjada per Giménez acaba a peus de Torres amb aquest encarant al Jefecito i Ter Stegen; tot això al cap de 40 segons de començar el partit. El Barça, que ha volgut jugar al joc de l’Atlètic, ha patit en la basculació defensiva i ha concedit ocasions en un partit on s’havia de posar calma quan els locals apretaven. Els de Luis Enrique han de treballar molt millor les ajudes defensives i el replegament per no concedir tantes opcions al rival.
• Actitud i aptitud. La primera, en referència als locals, deixa en evidència a l’entrenador, als jugadors i l’afició matalassera per com han rebut l’eliminació. Cops de peu, provocacions i mal perdre han caracteritzat l’Atlètico en la nit d’avui. Massa perdó per part d’un àrbitre sense aptituds per gestionar-ho. Gil Manzano i els seus assistents s’han equivocat en fores de joc, penals existents i inexistents i no han sancionat accions lamentables, com la d’Arda Turan, dels locals. Neymar i Messi han estat els enemics principals d’un Atlètic de Madrid que s’ha vist impotent davant un Barça valent i compromès. 

La millor parella oxigena a un Barça de rotacions

Lliga Jornada 20

Elx 0

Futbol Club Barcelona 6

Neymar i Messi, amb un doblet cadascú, han donat tranquil·litat al Barça que s’havia avançat mitjançant Piqué sense fer un gran partit. Pedro ha tancat el set pels blaugrana.

• Productivitat a mitges. Les rotacions en el partit d’avui han evidenciat la falta de rodatge d’alguns jugadors i la poca eficàcia d’altres quan se’ls canvia de demarcació. Volem crucificar Alves i vendre’l però la profunditat i el sentit de la combinació del brasiler, per ara, no els té Montoya. El lateral del planter ha ofert molt poc en atac i sense Messi en aquella banda, la dreta s’ha inutilitzat i això ha provocat un embut al mig. Dins aquest embut ha aparegut la capacitat nul·la de Mascherano alhora de crear, alguna que altra espurna de Rafinha i un Xavi sense ajudes, resultat: un Barça amb un mig del camp sense direcció ni ritme. El tècnic ha canviat tot el mig del camp i ha perjudicat el sistema, que s’ha quedat orfe de transicions ràpides i s’ha dotat de passades llargues i poca paciència.  

• Pitet per tothom. Abans de l’actuació teatral de la segona meitat, Neymar s’ha dedicat a mantenir una guerra sense port amb Damian Suárez, mentre el tornava boig, i Messi a buscar espais per on aparèixer i fer mal als de Fran Escribà. Avui més per l’eix, l’argentí ha marxat a la zona de creació a buscar la pilota i intentar filtrar passades, a l’extrem quan feia desmarcades de ruptura o al lateral quan arribava de segona línia , llavors ha aparegut Neymar. El brasiler ha provocat el penal aprofitant una d’aquestes passades del 10, que ha transformat Messi. Poc després, el de Sao Paulo ha marcat dos gols seguits amb dues assistències marca de la casa de l’altre part de la taronja. Per finalitzar l’exhibició, Messi ha rubricat el seu doblet particular després de finalitzar una passada de Marc Bartra.
• La mala relació amb Luis Enrique, tot un èxit. Tan malament que tracta els seus jugadors i tants que el volen fora de l’equip per com gestiona el vestidor, els futbolistes del primer equip del Barça es mengen la gespa des del minut 1 fins al 90, tot un èxit si tenim en compte la d’intocables que té aquest conjunt. El que ha fet amb Piqué, Alba, Messi i Neymar no té nom. Especialment aquests quatre comencen a rendir a un nivell paral·lel amb la il·lusió que desprenen. 

Messi colpeja en el partit de la fe

1/4 Copa del Rei Anada

Futbol Club Barcelona 1
Atlètic de Madrid 0 

L’argentí va desnivellar la balança pels blaugrana, després d’errar el penal i marcar el rebot, en un duel marcat pel convenciment i el bon treball de tots dos conjunts. Els del ‘Cholo’ aguantant l’empat sense gols i els de Luis Enrique persistint convençuts d’una victòria que va acabar arribant.

• Se les sap totes. En la primera vegada que t’enfrontes li pots col·lar però amb tan poc temps per planejar un altre pla, en la segona no. Diego Pablo Simeone és un estratega dels que ja no queden, el tècnic matalasser va dotar el seu equip d’una disciplina defensiva a l’altura de molt pocs. Basculació sense pilota coordinada, pressió esglaonada en la construcció ofensiva dels locals i compressió d’espai de joc. El Barça ho va passar magre per filtrar pilotes des de l’eix als davanters i tampoc va poder coordinar amb precisió donat el poc espai on es jugava l’esfèrica. 

• D’això no en faltarà mai. Molts conceptes relacionats amb un treball col·lectiu excel·lent; recuperació de pilota, col·locació després de la pèrdua i mobilitat ràpida de l’esfèrica per dificultar la basculació del rival, amb protagonistes clars. En la primera i la segona, la defensa i el mig del camp van estar espectaculars: Els centrals rapidíssims al tall, els laterals, el pivot i els interiors, organitzats per no deixar sortir al rival (l’Atlètic de Madrid només va crear una ocasió de gol de jugada) i construir a prop de la seva àrea. Tot i això, la tercera no li va acabar de sortir als cules. Perquè funcioni, les individualitats dels extrems i els interiors per crear superioritat ha de ser supèrflua i ahir va costar Déu i ajuda crear-ne.
• Luis Suárez no es toca. Els 80 milions pesen moltíssim a l’esquena de l’uruguaià i sense gols l’afició blaugrana no està contenta. Encara que, paral·lelament, el treball que fa el 9 del Barça potencia el bon nivell de Messi i Neymar. Fixar els centrals, moure’s per tot el front atacant, desmarcar-se sense descans, obrir espais i pivotar cada jugada d’atac, crea fatiga i això provoca que Suárez no tingui la mateixa frescor alhora d’encarar a porteria que tenia al Liverpool. L’afició va respondre excepcionalment i així ha de continuar, ja que la confiança de l’equip en ell és total.  

Messi referma la línia ascedent de l'equip

Lliga Jornada 19 

Deportivo de la Corunya 0
Futbol Club Barcelona 4

Hattrick de l’argentí per destrossar un Deportivo que s’ha vist dominat pel ritme altíssim dels blaugrana. El 0-4 l’ha completat Sidnei en pròpia porteria.

• Conceptes perfeccionats. Si en l’apartat defensiu, i sobre el treball dels jugadors alhora de recuperar la pilota, no hi havia dubte del seu compromís, ara la pressió i la col·locació s’ha millorat. Falten partits per veure si aquest Barça, que per molts no tenia rumb, assoleix la dinàmica positiva necessària per què en la seva millora s’hi afegeixi la continuïtat. L’entramat defensiu s’ha millorat amb la funció dels interiors i el pivot, més tancats i millor col·locats, i també, en part, dels extrems i Luis Suárez.

• La cara i la creu del trident. Si a Messi i a Neymar els hi ha sortit tot aquesta tarda a Riazor, Luis Suárez ha tingut el seu pitjor dia com a blaugrana. L’uruguaià ha errat des de passades senzilles fins a gols cantats, això si s’ha buidat com el que més per suplir les seves errades tècniques. S’ha mogut per tot el front d’atac per crear espais pels altres dos mags però no s’hi ha trobat mai còmode.
• Excés de confiança que es pot pagar car. Busquets ha estat dels pocs que no ha mantingut la tensió de manera regular, el pivot del Barça s’ha refiat massa de la seva qualitat i ha perdut pilotes que podrien haver portat més d’un mal de cap als cules. Sergio és tan senzill com espectacular tàcticament però a vegades peca de sobrat, el nou sistema de joc, més vertical, no l’afavoreix i per això hauria de canalitzar les transicions de pilota tant ràpid com pogués. 

La unió destrossa qualsevol entramat defensiu

Lliga Jornada 19

Futbol Club Barcelona 3

Atlètic de Madrid 1

Nit màgica a l’estadi amb victòria davant el vigent campió, l’equip blaugrana va ratllar a un gran nivell i va superar l’Atlètic de Madrid en tots els aspectes del joc. Els tres cracks del Barça van marcar, van exhibir-se i amb l’ajuda de la resta de companys van tornar la il·lusió a un Camp nou que va rebentar l’aplaudimetre. Mandzukic va fer callar l’estadi de penal.

• Posició, concentració i mobilitat excel·lent. Cada rebot era pels blaugrana, i cada pilota disputada també; en defensa i conscients de les virtuts dels matalassers a la contra, el conjunt de Luis Enrique no en va cedir ni una. Busquets, Rakitic i els dos laterals, es van fer un far de recuperar pilotes i donar-les amb sentit i rapidesa perquè els tres davanters i Iniesta, ahir a un gran nivell, organitzessin un atac posicional dotat d’una mobilitat que va ser diferencial. 

• Mosseguen, regategen i s’exhibeixen. Amb una fam exuberant, els tres tenors ho van donar tot, es van barallar tant amb Godin, Gimenez, Juanfran i Gámez com se’ls van fumar alhora. En les accions individuals sempre van ser superiors, sobretot Neymar que pivotat per Suárez o Alba, en el seu defecte, va desesperar l’entramat defensiu dels de Simeone. D’altra banda n’hi ha un que menja a part, el petitó va tornar a estar estel·lar i ja en van... va participar en el primer gol, va donar el segon després d’una jugada estratosfèrica, i va materialitzar el tercer com el millor nou.
• Ja tocava. El nostre amic croat feia uns mesos on havia baixat el nivell, defensivament sempre molt correcte, però se li reclamava més intervenció en el joc quan els cules tenen l’esfèrica. Contra l’Atlètico va participar activament en els gols i va aparèixer des de segona línia per donar més opcions a les tres feres del davant. Les tasques defensives el priven de tenir més presència en la construcció però això no pot ser excusa perquè un interior del Barça no tingui un pes considerable en l’elaboració de les jugades ofensives.
• Ai Undiano... Va ser el pitjor del partit. Algun jugador visitant no hauria d’haver acabat el partit, l’estopa que van repartir mereixia més càstig per jugadors com Giménez o Juanfran. El segon gol de Messi no hauria d’haver pujat al marcador, donades les mans en l’inici de la jugada. I per últim, no va encertar en cap de les dues àrees, es va inventar el penal de Messi sobre Gamez i no en va xiular un cop de colze estrepitós de Gámez a Rakitic. 

La crisi institucional es combat amb l’actitud de l’equip

1/8 Copa del Rei Anada

Futbol club Barcelona 5

Elx 0

Després d’uns dies dificilíssims a Can Barça l’equip a respòs amb gols davant un Elx molt defensiu. Amb un joc millorable els blaugrana ho ha intentat de totes les maneres possibles, sempre derivats d’una davantera temible. Els tres tenors han marcat, Neymar per partida doble, i Alba ha completat la golejada.

• La voluntat és el primer pas. En moments difícils és quan l’equip s’està deixant la pell. Sense deixar de banda els mals partits, que denoten la fase de creació en la que es troba el joc dels de Luis Enrique, aquesta nit els jugadors del Barça sabien que l’ambient estaria enrarit i davant d'això, només pots donar-ho tot. Sense gaire problemes per controlar l’Elx, ja què han estat molt concentrats sobretot en tasques defensives, els locals han intentat crear perill utilitzant moltíssimes variants. En defensa, en llarg Piqué, Alves en profunditat i Alba sorprenent en el dos contra un; el mig del camp, sense la rellevància d’abans però molt ben posicionat per recuperar les pilotes que perdien els davanters, ha cedit l'esfèrica el més aviat possible perquè aquests últims inventessin. Falta carburar però aquest diumenge hi ha prova de nivell per avaluar els de Lucho. 

• Els interiors tenen menys pes perquè han baixat el nivell. L’elecció de Rakitic com referent a l’eix no està sortint bé, el croat està baixant el nivell de manera preocupant. Iniesta no passa pel seu millor moment, Xavi no té corda per tenir la presència i la importància, CADA partit, per poder fer el que feia abans i ser vital en aquest equip, i Sergi Roberto i Rafinha, no tenen minuts per demostrar-ho i quan els han tingut no els han aprofitat. El nivell dels davanters és tal, que ara per ara la prioritat és evadir-los de tasques defensives.
• Contradir l’himne, el súmmum, i fer la feina a qui vol enterrar el Barça, un favor. És imperdonable que algun sector de l’afició xiuli l’entrenador i l’intenti posar al nivell del millor futbolista de la història del club, ni Luis Enrique ni la reencarnació del millor Pep Guardiola guanyaria cap comparació amb Messi. L’espectacle que s’ha viscut a l’estadi debilita l’equip i l’afecta, és comprensible que l’afició estigui descontenta amb el joc de l’equip però amb aquest actes només el perjudica. Les millors èpoques del club s’han viscut quan la comunió entre l’equip i l’afició era total, anar de la mà significa guanyar. 

Sense encert, sort, ni competitivitat, tot igual al 2015

Lliga Jornada 17

Reial Societat 1

Futbol Club Barcelona 0

El Barça perd a Anoeta per culpa d’un gol en pròpia porta de Jordi Alba. Els blaugrana no han merescut aquest final però la imprecisió i la falta d’encert han marcat l’estrena dels de Luis Enrique en aquest nou any.

• Juguen els que s’ho mereixen però no estan a l’altura. Certs jugadors van quedar en evidència ahir a Anoeta, el cas és que Messi, Neymar, Alves i Piqué no van ser a l’onze, i els seus substituts van llençar a les escombraries una oportunitat d’or per posar les coses difícils a l’entrenador. No seria just assenyalar individualment, en una derrota on la mala sort i la imprecisió als últims metres van ser handicaps importants, però Montoya, Munir, Mathieu, Pedro o Luis Suárez han de començar a posar-se les piles. Al Barça no pots fer 3 partits bons de 10, la regularitat ha de ser el pal de paller del vestidor i aquest any això no està succeint.
• Lucho se l’està jugant. En fa una de freda i una de calenta. És just amb qui ha de ser-ho però li falta coherència en decisions que són obvies. Que Messi ha d’estar content perquè el Barça ofereixi la seva millor cara, és una obvietat i que pots asseure Neymar, Alves, Piqué i al Papa de Roma però no l’argentí en un dia com ahir també. El Madrid havia perdut a Mestalla i el Barça s’enfrontava a una Reial Societat que navegava sense rumb; 1 victòria, una derrota i 3 empats des de l’arribada de Moyes. Sabent tot això, has de guanyar sigui com sigui i amb el ‘10’ a la banqueta i conscients que fa set anys que no guanyem a territori basc, està clar que no va ser la millor opció. L’entrada de Rakitic per Xavi o Iniesta, que tenen gasolina limitada, era evident per anar per feina i ser molt més verticals. La profunditat i l’última passada del croat en un partit a cara o creu hauria estat clau quan al Barça li faltaven solucions.

• Estem de pega. El gol d’Alba en pròpia porta va ser la primera pedra que es va trobar el Barça en el camí de la victòria. El joc del Barça, en la seva majoria, no va ser dolent, correcte si més no. Amb més sensació de perill que ocasions clares, tot i tenir-ne suficients per guanyar a la Reial Societat, que no va fer més mèrits que el Barça per emportar-se els tres punts. La sala de màquines, amb un Xavi no gaire fi, va tenir la sort o la desgràcia que amb l’absència de Messi, el rol de driblador l’agafés Iniesta que es va trobar una davantera molt desencertada a qui nodrir de pilotes. L’equip en defensa no va patir però si que va semblar molt atabalat en alguns trams de partit. Entrades fora de temps a càrrec de ‘Masche’ i Mathieu, i incorporacions en atac ínfimes i imprecises dels laterals; sobretot per la dreta on l’absència d’un recurs incondicional en la passada, com és Alves, sempre hi és.
• És pesat, insuportable i alarmant que al Barça no li xiulin un penal tan clar com el d’ahir. (1 en 17 partits) Al Madrid SI que li van xiular dues hores abans el mateix penal. No s’ha de ser ploramiques però tampoc tonto de baba, em sap greu dir-ho però un altre tipus de president ja hauria fotut el crit al cel, ja que no és la primera, ni la segona, ni la tercera, que ens fan tragar aquesta temporada.