El Barça de Luis Enrique es doctora a Manchester

Champions League 1/8 Anada

Manchester City 1

Futbol Club Barcelona 2

Exhibició en majúscules dels blaugrana que han perdonat la vida al Manchester City. Messi, que ha fallat un penal a l’últim minut, i Iniesta han destrossat als locals amb el seu joc entre línies. Menció especial per Luis Suárez que ha marcat per partida doble en el seu retorn a Anglaterra. Agüero però, ha donat vida als ‘citizens’ amb un gol a l’equador de la segona part.

• El mur blaugrana té nom i cognom. Després de matar-lo, conscients que podia donar molt més, ha tornat el millor central del món. A l’amic Gerard Piqué li va anar de luxe ‘el castic’ que li va imposar Luis Enrique i actualment torna a ser un dels líders de l’equip. Dirigeix la rereguarda, està impecable en les pilotes dividides i treu la pilota amb curses necessàries per descongestionar l’equip. Avui s’ha encarregat de Dzeko, ha ajudat Masche amb el ‘Kun’ i ha cobert les pujades d’Alves amb solvència. Al català l’ha acompanyat una gran defensa, basculant correctament i sempre atenta a no desenganxar-se del mig del camp.

• La mobilitat dels petits, el millor antídot per trencar el sistema defensiu del City. Busquets ha estat el millor conducte per filtrar l’arribada de l’esfèrica a Iniesta, qui ha trencat les línies de pressió dels de Pellegrini amb la tranquil·litat de qui va a comprar el pa cada matí. Curta, al peu i cap a l’altra banda, avui el termòmetre de joc ha estat el de Fuentealbilla, que amb l’ajuda dels tentacles de Busi i l’anarquia coherent de Rakitic s’han erigit com un mig del camp molt poderós. En tot aquest entramat hi havia Messi, que s’ha passejat amb puny de martell per on ha volgut. On apareixia feia mal, sigui amb un ‘dribbling’, un retall, amb una simple passada en curt, o sinó recordant al millor Gaucho amb una assistència transformada en punyal per matar al City. L’argentí té la qualitat innata de saber on ha d’anar per fer més mal.
• La serp Kaa i el Barça. Aquest rèptil de la pel·lícula de Disney, ‘El libro de la Selva, ostenta una qualitat per dormir i hipnotitzar a les seves víctimes. També és sigil·losa i espera al moment precís per atacar i matar la seva presa. Els cules han esperat, han carburat la jugada i Luisito ha disparat sense pietat. En la primera part molt més que en la segona però en línies generals s’ha jugat al que han volgut els blaugrana. El ritme l’han posat els migcampistes i Messi. Amb molta paciència i control, el Barça s’ha defensat amb la pilota movent-la fins a trobar un espai on filtrar una passada pel matador de la nit o per algun company que entrava des del darrere. Com si es tractés d’un joc d’hipnosi, la serp Kaa més blaugrana ha jugat amb un City que sense Touré Yaya ha patit molt. 

Relliscada necessària per tocar de peus a terra

Lliga Jornada 24

Futbol Club Barcelona 0

Màlaga 1

Derrota del Barça davant el Màlaga al Camp Nou en una tarda on els catalans no han tingut prou idees per desarborar un gran entramat defensiu. La poca efervescència del Barça en atac i el malentès d’Alves i Bravo en el gol de Juanmi han fet abdicar al Barça.

• Les ajudes, solidaries i amb sentit. En molt poques ocasions s’ha pogut veure el triangle habitual per superar la pressió que utilitza a la banda el Barça. Tan Messi com Neymar no han trobat socis amb qui combinar, Alves i Alba hi eren però els interiors no. Per la seva part, Iniesta i Rafinha, els altres components del triangle, no han llegit bé el partit i no han donat ritme al joc del Barça. El primer no ha estat fi en l’última passada i ha fet córrer l’equip cap endarrere massa vegades després de perdre l’esfèrica. El segon ha desequilibrat sense sentit, les seves curses no han estat productives i no ha trobat el moment just per assistir i crear superioritat. Un fet que ha evidenciat el caos que esdevenia el Barça avui, ha estat la desesperació Jordi Alba quan en les seves centrades no trobava moviments amb sentit.

• L’assignatura pendent, com atacar en estàtic. Normalment al Barça a l’estadi, el rival, li juga molt junt i a la contra. Les dues línies són murs que només es poden trencar amb accions col·lectives o individualitats de gran qualitat tècnica. Aquesta tarda, ni Neymar ni Messi han tingut aquella espurna desequilibrant i el que buscava Lucho amb Rafinha i Iniesta al mig del camp tampoc ho ha aconseguit. La falta de mobilitat ha penalitzat massa la manera d’atacar del Barça i ha facilitat la de defensar del Màlaga, que basculant l’equip i sent agressius ha tret de polleguera als cules. Els moviments de ruptura haurien d’haver estat el primer principi quan l’equip necessita alternatives.
• Messi... massa lluny de tot. Increïble però real, davant el Màlaga ni l’equip ha trobat Messi, ni tampoc l’argentí socis per ser desequilibrant. És incomprensible que Messi no aparegui en aquest tipus de partits, ja que normalment té tres marcadors a sobre i això provoca més llibertat pels seus companys. La qualitat per assistir del 10 blaugrana és innegable però si no troba opcions viable de passada és inútil. Luis Suárez no ha estat important en aquesta tasca i no ha creat els espais que l’argentí necessita per aparèixer amb més productivitat. L’altre principal soci de l’argentí, Neymar, no ha estat decisiu en les seves intervencions; si que ha marxat de rivals i ha fet curses interessants però ha pecat d’individualista i no l’ha donat quan l’havia de donar. 

En aquest Barça no es relaxa ningú

Lliga Jornada 23

Futbol Club Barcelona 5

Llevant 0

Amb Messi al capdavant i vuit canvis a l’onze respecte al partit davant el Vila-real, els blaugrana han golejat sense pietat al Llevant. El crack argentí ha fet un hattrick, Neymar no ha faltat a la seva cita amb el gol i Luís Suárez ha tancat la maneta amb un gol acrobàtic per emmarcar.

• Tots són responsables d’aquesta evolució. Adriano, Bartra, Montoya o Pedro, tenen el cartell d’actors secundaris però en la línia ascendent de l’equip, estan responent. Amb Mascherano liderant la rereguarda i Messi i Neymar l’atac, aquests actors complementen l’equip amb molta intensitat. Un gran mèrit que té com a protagonista Luis Enrique, el tècnic asturià fa sentir important al jugador que li toca jugar aquell partit, l’estadi li ha reconegut la tasca corejant el seu nom. Tenir tots els jugadors en tensió cohesiona el grup i millora el nivell col·lectiu.

• Una més. Avui una altra exhibició d’un jugador que sembla no tenir límits. Ja no són els tres gols, ni les assistències de Play Station que fa el 10 blaugrana, és que també té el do de canviar la velocitat d’un partit quan vol. M’explico. Una feina a l’altura de molt pocs, l’argentí apareix i desapareix del joc en funció d’on pot fer més mal, tant per rebre una paret per crear superioritat com per canviar-se la posició amb Rakitic per generar espai. Un equip intens el millora i millorar l’excel·lència és tenir moltes opcions de guanyar títols.
• Pistolers solidaris. Deixant de banda Messi, els altres tres davanters del conjunt català treballen com els que més perquè la pressió sigui efectiva. Avui ha estat el torn de Pedro, que en aquest sentit sempre compleix, i Neymar que està assolint els conceptes defensius cada vegada millor. També Suárez en el segon temps ha complert aquesta feina amb escreix. Tot i el desplegament físic en defensa, en l’apartat ofensiu s’han sortit. Pedro ha assistit Messi i Neymar i Suárez, amb una voleia espectacular, han mullat un altre cop.