Relliscada necessària per tocar de peus a terra

Lliga Jornada 24

Futbol Club Barcelona 0

Màlaga 1

Derrota del Barça davant el Màlaga al Camp Nou en una tarda on els catalans no han tingut prou idees per desarborar un gran entramat defensiu. La poca efervescència del Barça en atac i el malentès d’Alves i Bravo en el gol de Juanmi han fet abdicar al Barça.

• Les ajudes, solidaries i amb sentit. En molt poques ocasions s’ha pogut veure el triangle habitual per superar la pressió que utilitza a la banda el Barça. Tan Messi com Neymar no han trobat socis amb qui combinar, Alves i Alba hi eren però els interiors no. Per la seva part, Iniesta i Rafinha, els altres components del triangle, no han llegit bé el partit i no han donat ritme al joc del Barça. El primer no ha estat fi en l’última passada i ha fet córrer l’equip cap endarrere massa vegades després de perdre l’esfèrica. El segon ha desequilibrat sense sentit, les seves curses no han estat productives i no ha trobat el moment just per assistir i crear superioritat. Un fet que ha evidenciat el caos que esdevenia el Barça avui, ha estat la desesperació Jordi Alba quan en les seves centrades no trobava moviments amb sentit.

• L’assignatura pendent, com atacar en estàtic. Normalment al Barça a l’estadi, el rival, li juga molt junt i a la contra. Les dues línies són murs que només es poden trencar amb accions col·lectives o individualitats de gran qualitat tècnica. Aquesta tarda, ni Neymar ni Messi han tingut aquella espurna desequilibrant i el que buscava Lucho amb Rafinha i Iniesta al mig del camp tampoc ho ha aconseguit. La falta de mobilitat ha penalitzat massa la manera d’atacar del Barça i ha facilitat la de defensar del Màlaga, que basculant l’equip i sent agressius ha tret de polleguera als cules. Els moviments de ruptura haurien d’haver estat el primer principi quan l’equip necessita alternatives.
• Messi... massa lluny de tot. Increïble però real, davant el Màlaga ni l’equip ha trobat Messi, ni tampoc l’argentí socis per ser desequilibrant. És incomprensible que Messi no aparegui en aquest tipus de partits, ja que normalment té tres marcadors a sobre i això provoca més llibertat pels seus companys. La qualitat per assistir del 10 blaugrana és innegable però si no troba opcions viable de passada és inútil. Luis Suárez no ha estat important en aquesta tasca i no ha creat els espais que l’argentí necessita per aparèixer amb més productivitat. L’altre principal soci de l’argentí, Neymar, no ha estat decisiu en les seves intervencions; si que ha marxat de rivals i ha fet curses interessants però ha pecat d’individualista i no l’ha donat quan l’havia de donar.