Marca Leo, ho agraeix el Barça.

Champions/ Fase Grups 

Futbol Club Barcelona 3
AC Milan 1

El deu blaugrana tanca debats i el Barça la seva classificació per vuitens de final, dues dianes de l’argentí i un gol de Busquets són suficients per batre un Milan defensiu.

El partit davant el Milan no era un qualsevol, després d’uns dies on s’ha qüestionat massa al Barça l’equip ha volgut respondre. Més que pel joc, en moments atractiu, els del ‘Tata’ han sortit endolladíssims. Les hores baixes del Milà tampoc s’han notat en excés i la fragilitat defensiva mostrada al Calcio avui ha estat un miratge. Amb tot posat en escena, el Barça ha començat a picar pedra contra un mur per moments inexpugnable. Els rossoneri han plantejat el mateix esquema que a Milà i l’equip d’Allegri només ha canviat peça per peça. Balotelli esperava a la banqueta mentre Messi obria el marcador de penal. L’argentí millora cada partit de la lesió i avui el doblet ho ha evidenciat, combinatiu fins a les acaballes on ha tornat a ser voraç per fer un hattrick que no ha aconseguit. 

Kaka ha impedit un primer temps ideal i ha provocat el gol en pròpia de Piqué abans d’acabar. L’ex del Madrid ha donat oxigen en atac i s’ha sacrificat pels seus, fins i tot l’hem tornat a veure cavalcar com abans. Si hem destacat al brasiler en els primers 45 minuts, no està de menys fer-ho amb Balotelli. El crack del Milan ha provocat les poques ocasions visitants i la defensa l’ha patit amb escreix durant la represa, sobretot Mascherano que l’ha cosit a faltes.

El Barça ha quallat un gran partit, amb més ofici que brillantor però en fases no se l’ha vist còmode. La parella de construcció, el 6 i el 8, es queda sense gasolina en el tram final i Busquets ho nota massa. El de Badia ha estat esplèndid, el seu gol és la cirereta al treball d’un jugador que a sobre marca gols. Els seus acompanyants a l’eix no han fet un partit horrorós però se’ls nota cansats. El ‘Tata’ és qui decideix i avui els hi hauria d’haver donat descans en detriment d’un Cesc que ha tornat a ser decisiu amb la passada del tercer. A l’equip li falta rodatge però el segueix buscant mentre guanya els partits amb solvència. Diumenge al Benito Villamarín s’haurà d’estar molt concentrat contra un equip afamat de punts.

Al loro, que no estamos tan mal!

Aquestes són les paraules que va pronunciar Joan Laporta a les acaballes de la temporada 2007-2008. No tornaré a donar-li voltes al tema, només em centraré en la força d’aquelles set paraules. La situació no és ni de lluny la mateixa però a petita escala s’hi poden trobar símils; es va contractar un nou entrenador i al principi va haver-hi dubtes. Des de fa unes setmanes s’està qüestionant l’estil de joc del Barça, l’entorn dubta, i entre la culerada estan apareixent fantasmes que amenacen tempesta.

Jo pensava que després de la desfeta davant el Chelsea fa dos anys, on l’equip va perdre amb una mala sort increïble, tot havia canviat cap a millor. Que havíem evolucionat i l’afició del Barça, exigent, podia entendre una derrota de tal magnitud si l’equip no abaixava els braços. Doncs ara sembla que no entenem un concepte tant fàcil com l’actual. M’explico. Aterra a Barcelona Gerardo Martino, amb una filosofia diferent però un concepte de futbol similar al practicat a Can Barça i ja l’estem cremant. Ara mateix imbatuts, líders en Lliga i Champions i amb la Supercopa a la butxaca, ens passa pel cap començar a qüestionar l’estil de joc. És totalment lícit però si la crítica no és constructiva no anem enlloc. El ‘Tata’ està inculcant automatismes diferents a uns jugadors que tenen la idea del futbol molt marcada, una tasca sempre complicada amb futbolistes que ja ho han guanyat tot jugant de la mateixa manera. La transició madura a poc a poc i en alguns partits no s’ha jugat el futbol que tots volem veure. Aquí apareixen Xavi i Iniesta, si actualment no estan bé físicament per dirigir un equip que abans feia 25 passades, en transició ràpida, i marcava gol doncs a descansar i es busquen alternatives. L’entrenador argentí n’ha buscat una, Cesc Fábregas, i ha donat amb la tecla. El d’Arenys està creixent amb la confiança de l’entrenador, la seva anarquia beneficia a un Barça poc rodat que ha de cedir control per trobar espais. Llavors, quan trobem un ‘Pla B’, per desconcertar al rival, ens queixem que l’equip no juga com abans. En què quedem? Que volem? I realment, perquè no parem de queixar-nos? Gerardo Martino està fent el possible i l’impossible per tenir a tots contents però Roma no es va construir en dos dies, i només portem 12 jornades de Lliga. 

Lionel Messi, pensava que mai escriuria unes línies per defensar el millor jugador de la historia però tot arriba. Se m’escapa un somriure irònic quan ho escric, i penso en la gent que ha vist infinitament més futbol que un jove de 22 anys però no volen tocar de peus a terra. Està clar que no passa pel seu millor moment, negar l’evidència no ajuda i menys en futbol ja que si no detectes el problema al final ho acabes pagant car… però beneït problema! El crack suma, NOMÉS, 12 gols i 4 assistències en 12 partits disputats. I ens qüestionem perquè en ocasions camina? O fa un hattrick cada jornada i corre a totes les pilotes o no és Messi? Per favor, amb tant futbol a l’esquena, tants títols i guardons individuals és normal que no pugui exhibir el nivell d’altres anys, seria inhumà que les lesions no l’afectessin i fos sempre el mateix. El 10 blaugrana ha liderat l’atac en els últims anys, a vegades sent l’única opció, i això esgota física i mentalment. Qui té més crèdit que Leo Messi? L’únic que podríem discutir és si està al nivell Messi però això no seria just. El seu nivell no ha estat equiparat mai, i no és opinió, les dades parlen per sí mateixes. Ens ha donat moltíssim i era obvi que el ritme de devorar rècords no el podia aguantar sempre. Amb tot això, un esgraó per sota del nivel Messi, segueix sent el primer i aviat  veurem la millor versió d’un gran profesional.

Tornarem a carregar-nos grans jugadors o entrenadors com en el passat? Encara no ens trobem en aquesta situació però millor prevenir que curar perquè a vegades ja no hi ha marxa enrere. Sense anar més lluny,  ara li demanem de genolls a Victor Valdés que es quedi però en el seu moment no el vam valorar com a Xavi, Iniesta o Puyol. No condemnem al ‘Tata’ per, com diu ell, no ser de la casa o holandés. I espero que ningú es vulgui imaginar un Barça sense Messi…

El Barça més pla s'emporta el derbi per la mínima

Jornada 11 Lliga

Futbol Club Barcelona 1

RCDEspanyol 0

La qualitat individual dels blaugrana ha decantat la balança, Alexis ha marcat el gol de la victòria davant un Espanyol defensiu i molt ben plantat.

El resultat és clar, si l’equip rival es tanca amb dues línies de 4 i 5 homes i no tens mobilitat en atac ni mous l’esfèrica amb velocitat, has begut oli. Avui ha passat això, tots dos equips tenien clar el seu paper però l’Espanyol l’ha entès molt millor, a banda del resultat. Xavi i Iniesta han evidenciat les carències físiques dirigint l’equip amb un ritme baix, Busquets no ha estat fluït en la sortida de pilota i això ha perjudicat els dos interiors. El bàndol blanc-i-blau només ha esperat ben col.locat per frustrar les accions ofensives d’un Barça gris.

Aguirre té el cul pelat de jugar aquest tipus de partits, avui li ha guanyat la partida a Gerardo Martino. El tècnic blaugrana ha rotat però cap mig campista ha estat encertat en la creació en un dia on era vital. La primera part, soporífera, ha estat un clar exemple de com xocar contra un mur i seguir-ho intentant sense saber com passar per sobre. Buit d’idees, el Barça ha tendit a jugar cap a la dreta. Alves ha estat protagonista en totes les accions d’atac dels locals abans de la represa però les seves centrades han estat estèrils.

Messi i Neymar han tingut menys espais, l’argentí envoltat de 3 jugadors en cada acció ha hagut de desplaçar-se cap a la banda. Amb el pas dels minuts l’hem vist créixer lentament però com tot l’equip no ha estat fi. La màgia del brasiler és innata i per això té lloc a la davantera del Camp Nou, l’assistència en el gol d’Alexis només la fa ell. Deixa detalls sempre però a vegades relenteix el joc ofensiu del Barça intentant driblar en estàtic, Raul Rodríguez l’ha fixat i li ha costat més.

El partit de l’Espanyol ha estat digne d’elogi en defensa; nul en tasques ofensives, ho ha fiat tot a què el 9 de Bonpastor pesquès alguna cosa. La qualitat individual dels futbolistes del Barça ha decantat el partit i ha deixat els tres punts a Can Barça en un derbi que ha deixat molt a desitjar per l’espectador.