Aquestes són les paraules que va pronunciar Joan Laporta a les acaballes de
la temporada 2007-2008. No tornaré a donar-li voltes al tema, només em centraré
en la força d’aquelles set paraules. La situació no és ni de lluny la mateixa però
a petita escala s’hi poden trobar símils; es va contractar un nou entrenador i
al principi va haver-hi dubtes. Des de fa unes setmanes s’està qüestionant l’estil
de joc del Barça, l’entorn dubta, i entre la culerada estan apareixent fantasmes
que amenacen tempesta.
Jo pensava que després de la desfeta davant el Chelsea fa dos anys, on l’equip
va perdre amb una mala sort increïble, tot havia canviat cap a millor. Que havíem
evolucionat i l’afició del Barça, exigent, podia entendre una derrota de tal
magnitud si l’equip no abaixava els braços. Doncs ara sembla que no entenem un
concepte tant fàcil com l’actual. M’explico. Aterra a Barcelona Gerardo
Martino, amb una filosofia diferent però un concepte de futbol similar al practicat
a Can Barça i ja l’estem cremant. Ara mateix imbatuts, líders en Lliga i
Champions i amb la Supercopa a la butxaca, ens passa pel cap començar a qüestionar
l’estil de joc. És totalment lícit però si la crítica no és constructiva no
anem enlloc. El ‘Tata’ està inculcant automatismes diferents a uns jugadors que
tenen la idea del futbol molt marcada, una tasca sempre complicada amb futbolistes
que ja ho han guanyat tot jugant de la mateixa manera. La transició madura a poc
a poc i en alguns partits no s’ha jugat el futbol que tots volem veure. Aquí
apareixen Xavi i Iniesta, si actualment no estan bé físicament per dirigir un
equip que abans feia 25 passades, en transició ràpida, i marcava gol doncs a
descansar i es busquen alternatives. L’entrenador argentí n’ha buscat una, Cesc
Fábregas, i ha donat amb la tecla. El d’Arenys està creixent amb la confiança
de l’entrenador, la seva anarquia beneficia a un Barça poc rodat que ha de
cedir control per trobar espais. Llavors, quan trobem un ‘Pla B’, per
desconcertar al rival, ens queixem que l’equip no juga com abans. En què quedem?
Que volem? I realment, perquè no parem de queixar-nos? Gerardo Martino està fent
el possible i l’impossible per tenir a tots contents però Roma no es va
construir en dos dies, i només portem 12 jornades de Lliga.
Lionel Messi, pensava que mai escriuria unes línies per defensar el millor
jugador de la historia però tot arriba. Se m’escapa un somriure irònic quan ho escric,
i penso en la gent que ha vist infinitament més futbol que un jove de 22 anys però
no volen tocar de peus a terra. Està clar que no passa pel seu millor moment,
negar l’evidència no ajuda i menys en futbol ja que si no detectes el problema
al final ho acabes pagant car… però beneït problema! El crack suma, NOMÉS, 12
gols i 4 assistències en 12 partits disputats. I ens qüestionem perquè en
ocasions camina? O fa un hattrick cada jornada i corre a totes les pilotes o no
és Messi? Per favor, amb tant futbol a l’esquena, tants títols i guardons individuals
és normal que no pugui exhibir el nivell d’altres anys, seria inhumà que les lesions
no l’afectessin i fos sempre el mateix. El 10 blaugrana ha liderat l’atac en
els últims anys, a vegades sent l’única opció, i això esgota física i
mentalment. Qui té més crèdit que Leo Messi? L’únic que podríem discutir és si
està al nivell Messi però això no seria just. El seu nivell no ha estat equiparat
mai, i no és opinió, les dades parlen per sí mateixes. Ens ha donat moltíssim i
era obvi que el ritme de devorar rècords no el podia aguantar sempre. Amb tot això,
un esgraó per sota del nivel Messi, segueix sent el primer i aviat veurem la millor versió d’un gran
profesional.
Tornarem a carregar-nos grans jugadors o entrenadors com en el passat?
Encara no ens trobem en aquesta situació però millor prevenir que curar perquè
a vegades ja no hi ha marxa enrere. Sense anar més lluny, ara li demanem de genolls a Victor Valdés que
es quedi però en el seu moment no el vam valorar com a Xavi, Iniesta o Puyol. No
condemnem al ‘Tata’ per, com diu ell, no ser de la casa o holandés. I espero
que ningú es vulgui imaginar un Barça sense Messi…
No hay comentarios:
Publicar un comentario