Messi menja a part.

Futbol Club Barcelona 4

Ajax 0

L’argentí tri-goleja en l’inici de Champions davant l’Ajax, sense fer un gran partit el Barça ha sentenciat en la segona part per inèrcia.

• Ajax i Barça amb rols oposats. Els del ‘Tata’ Martino, en conjunt, estan irregulars. Poca mobilitat en atac i en defensa que perjudica de manera directe al joc blaugrana. Quan ataques en estàtic, com li obliguen a fer al Barça, la davantera ha d’intercanviar posicions constantment, i la mitja arribar sorprenent per desconcertar. I avui no s’ha fet en el primer temps. D’altra banda, l’Ajax ha jugat a un ritme altíssim. Amb una defensa molt avançada i un mig del camp per tancar espais, que ha provocat la poca arribada amb claredat dels locals.
• A Can Barça només hi ha un crac. El magistral llançament de falta directe del ‘10’ culé en la primera part, ha estat només un preludi de l’exhibició en la represa. Donant lliçons de compromís, en la pressió, i letal cara gol avui s’ha vist al millor Messi. Es reinventa i creu al ‘Tata’, avui ha acabat jugant d’interior dret. 

• Xavi canvia el panorama i Piqué completa la golejada. Avui si, el de Terrassa ha pujat el pistó només entrar. Ha canviat el ritme i ha fet fàcil tot el que havia semblat difícil anteriorment. El cas del central és diferent, avui no ha estat un mur però l’aprovat no li treu ningú. Gol important per agafar confiança.
• Principal esment per Bojan i Valdés. El de Linyola ha fet un partit molt decent davant una afició que li guarda bon record; ha desbordat en atac, ha assistit amb coherència i ha donat oxigen al mig del camp holandès. Victor Valdés s’està erigint com el millor porter del món, pot ser no en tots els aspectes però si en la seva professionalitat. Avui ha posat la cirereta parant un penal. 

La victòria no amaga les vergonyes

Futbol Club Barcelona 3
Sevilla 2

Agònic triomf a l’estadi després de l’aturada per les seleccions, Messi apareix quan més se’l necessita; marcant i assistint. El Sevilla ha posat l’ai al cor amb l’empat a dos però Alexis ha resolt a les acaballes. 

• De més a menys. L’inici fulgurant del Barça no li ha servit per encarrilar el partit i s’ha relaxat, tant, que amb un Sevilla tancat els blaugrana han optat per tocar. Sense ritme ni movilitat, les passades en horitzonal avorreixen al personal; el físic dels locals va ‘decrescendo’ mentre passen els minuts, prova d’això és el patiment a partir del minut setanta.

• Les individualitats no resolen res. ‘Masche’, Busi i Neymar, tres noms i un per línia a destacar en un Barça massa individual. El primer ha estat el millor d’una defensa que cada dia evidència les seves carències. En el primer gol del Sevilla la basculació en defensa ha estat pèssima, Adriano estava sol amb tres atacants andalusos. La condició física de Xavi i Iniesta exigeix al millor Busquets, el de Badia és omnipresent però no un superhome. I en atac, que no serveixi de precedent, Messi ha estat apagat i Neymar ha estat la vessant ofensiva més destacada del Barça.

• Els revulsius s’han d’escollir bé. El Barça guanyava dos a zero i necessitava pulmons al mig del camp, l’escollit ha estat Cesc i la seva anarquia no ha ajudat a tenir la pilota. El resultat, patiment fins al final. Els d’Emery han empatat quan faltaven cinc minuts per acabar i ha hagut d’aparèixer Alexis per decantar la balança. 

Messi somriu però el Barça pateix.

València FC 2

Futbol Club Barcelona 3

L’argentí ha estat demolidor, amb un 'hat trick' en quaranta minuts ha fet marxar el públic de Mestalla però Helder Postiga ha marcat per partida doble abans del descans, posant emoció en un marcador que no es mouria.

• Amb espais el Barça no té rival. Després de veure la defensa de l’Atlètic de Madrid dimecres i veient la d’avui del València, queda clar que al Barça si li jugues a futbol et pot destrossar. Gràcies a un Cesc pletòric, Messi s’intercanvia la posició amb ell com a rutina i crea molts dubtes al rival.  Neymar també ha destacat pel seu recorregut, el brasiler regateja però també es solidari; avui, ha perdut la marca en el golàs de Postiga però s’ha associat bé amb Leo. 

• Descontrol en els últims minuts. El ‘Tata’ Martino ha de solucionar el descontrol en l’últim tram de cada part, com contra l’Atlético i el Málaga avui també s’ha patit. Fins als últims minuts del primer temps, el València només havia xutat de fora l’àrea i en cinc minuts ha marcat dos gols. Helder Postiga ha estat l’artífex de tots dos, i els dos en pilotes aèries. A aquesta defensa li falta altura, i davant equips que tenen bons rematadors s’ha de vigilar l’esquena i controlar les ajudes. David Luiz encara t’esperem.

• El físic deteriora als de Djukic però també al Barça. Veient les rotacions es preveu una millora en el físic culé però fins al moment és lamentable. La segona part ha estat d’anada i tornada, el Barça les ha tingut per sentenciar però ha deixat massa espais darrere. Els centres a l’àrea i la intimidació d’un Mestalla efervescent, han propiciat l’aparició de Valdés que ha tornat a salvar al conjunt català en un parell d’accions compromeses.

Bon treball en equip, el Barça comença a saber patir però no pot ser tant habitual. L’atac blaugrana millora cada dia i sobretot, si el petit més gran s’entona no hi ha rival possible.