Sevilla 2
Agònic triomf a l’estadi després de l’aturada per les seleccions, Messi
apareix quan més se’l necessita; marcant i assistint. El Sevilla ha posat l’ai
al cor amb l’empat a dos però Alexis ha resolt a les acaballes.
- De més a menys. L’inici fulgurant del Barça no li ha servit per encarrilar el partit i s’ha relaxat, tant, que amb un Sevilla tancat els blaugrana han optat per tocar. Sense ritme ni movilitat, les passades en horitzonal avorreixen al personal; el físic dels locals va ‘decrescendo’ mentre passen els minuts, prova d’això és el patiment a partir del minut setanta.
- Les individualitats no resolen res. ‘Masche’, Busi i Neymar, tres noms i un per línia a destacar en un Barça massa individual. El primer ha estat el millor d’una defensa que cada dia evidència les seves carències. En el primer gol del Sevilla la basculació en defensa ha estat pèssima, Adriano estava sol amb tres atacants andalusos. La condició física de Xavi i Iniesta exigeix al millor Busquets, el de Badia és omnipresent però no un superhome. I en atac, que no serveixi de precedent, Messi ha estat apagat i Neymar ha estat la vessant ofensiva més destacada del Barça.
- Els revulsius s’han d’escollir bé. El Barça guanyava dos a zero i necessitava pulmons al mig del camp, l’escollit ha estat Cesc i la seva anarquia no ha ajudat a tenir la pilota. El resultat, patiment fins al final. Els d’Emery han empatat quan faltaven cinc minuts per acabar i ha hagut d’aparèixer Alexis per decantar la balança.
No hay comentarios:
Publicar un comentario