Suárez i Rakitic desperten al Barça de la becaina

Lliga Jornada 25

Granada 1

Futbol Club Barcelona 3

Victòria eficaç dels blaugrana a Los Carmenes davant un Granada que ha utilitzat les armes a la perfecció per fer dubtar al Barça. Tant l’uruguaià com el croat han marcat i han estat dels millors dels visitants, el primer ha regalat, també, el tercer gol a Messi.

• Sense rumb. Així ha navegat el Barça durant la primera part. Provocat pels condicionants del partit, digueu-li mal estat del terreny de joc, fatiga post Champions o que l’equip ha volgut resoldre el partit ràpid per poder pensar en la decisiva eliminatòria de Copa; el Barça ha abandonat una de les seves credencials durant aquesta temporada, el ritme en la transició. Amb els interiors a 10 metres de Mascherano, els centrals, els laterals, Messi o el mateix ‘Jefecito’ han provat passades llargues a l’esquena de la defensa del Granada. Els locals, ben col·locats, no han patit gaire i han incitat al Barça a fer això o provar accions individuals que acabaven amb pèrdua després de driblar un parell de contraris. Tot i el mal joc de l’equip, un d’aquests desplaçaments llargs l’ha caçat Suárez que ha xutat malament, per dir-ho d’alguna manera, i Rakitic ha obert la llauna.

• La verticalitat a càrrec dels nous. Que als de Luis Enrique els hi agrada més jugar al contraatac amb espais per davant és una evidència però també és clar que canvien molt la disposició sobre el camp depenent del rival. Davant el Granada ha tocat jugar més vertical de l’habitual, molt poca transició amb els homes del mig del camp que han jugat entre els extrems i el davanter centre de cada banda. En aquesta verticalitat han aparegut els homes del partit, Rakitic i Suárez han fabricat el primer, el segon i el tercer gol. Amb la defensa dels d’Abel Resino tan avançada les desmarcades de Suárez han estat letals i qui ha entès millor els seus moviments ha estat Ivan Rakitic.
• Riscs. Fer l’equip tan llarg i deixar espais descomunals a l’eix ha provocat molta facilitat per contraatacar al Granada. En aquestes situacions els defenses es troben massa exposats a l’atac del rival i han de jugar al límit en massa ocasions, Bartra ha provocat el penal i n’ha pogut provocar un altre. El risc de perdre pilotes és molt més fàcil, ja que els companys estan més lluny i les passades necessiten més precisió.

Després de les declaracions del cos tècnic i els jugadors del Granada sobre l’estat del terreny de joc, queda clar que quan els blaugrana s’han queixat d’això no era cap excusa. 

El Barça de Luis Enrique es doctora a Manchester

Champions League 1/8 Anada

Manchester City 1

Futbol Club Barcelona 2

Exhibició en majúscules dels blaugrana que han perdonat la vida al Manchester City. Messi, que ha fallat un penal a l’últim minut, i Iniesta han destrossat als locals amb el seu joc entre línies. Menció especial per Luis Suárez que ha marcat per partida doble en el seu retorn a Anglaterra. Agüero però, ha donat vida als ‘citizens’ amb un gol a l’equador de la segona part.

• El mur blaugrana té nom i cognom. Després de matar-lo, conscients que podia donar molt més, ha tornat el millor central del món. A l’amic Gerard Piqué li va anar de luxe ‘el castic’ que li va imposar Luis Enrique i actualment torna a ser un dels líders de l’equip. Dirigeix la rereguarda, està impecable en les pilotes dividides i treu la pilota amb curses necessàries per descongestionar l’equip. Avui s’ha encarregat de Dzeko, ha ajudat Masche amb el ‘Kun’ i ha cobert les pujades d’Alves amb solvència. Al català l’ha acompanyat una gran defensa, basculant correctament i sempre atenta a no desenganxar-se del mig del camp.

• La mobilitat dels petits, el millor antídot per trencar el sistema defensiu del City. Busquets ha estat el millor conducte per filtrar l’arribada de l’esfèrica a Iniesta, qui ha trencat les línies de pressió dels de Pellegrini amb la tranquil·litat de qui va a comprar el pa cada matí. Curta, al peu i cap a l’altra banda, avui el termòmetre de joc ha estat el de Fuentealbilla, que amb l’ajuda dels tentacles de Busi i l’anarquia coherent de Rakitic s’han erigit com un mig del camp molt poderós. En tot aquest entramat hi havia Messi, que s’ha passejat amb puny de martell per on ha volgut. On apareixia feia mal, sigui amb un ‘dribbling’, un retall, amb una simple passada en curt, o sinó recordant al millor Gaucho amb una assistència transformada en punyal per matar al City. L’argentí té la qualitat innata de saber on ha d’anar per fer més mal.
• La serp Kaa i el Barça. Aquest rèptil de la pel·lícula de Disney, ‘El libro de la Selva, ostenta una qualitat per dormir i hipnotitzar a les seves víctimes. També és sigil·losa i espera al moment precís per atacar i matar la seva presa. Els cules han esperat, han carburat la jugada i Luisito ha disparat sense pietat. En la primera part molt més que en la segona però en línies generals s’ha jugat al que han volgut els blaugrana. El ritme l’han posat els migcampistes i Messi. Amb molta paciència i control, el Barça s’ha defensat amb la pilota movent-la fins a trobar un espai on filtrar una passada pel matador de la nit o per algun company que entrava des del darrere. Com si es tractés d’un joc d’hipnosi, la serp Kaa més blaugrana ha jugat amb un City que sense Touré Yaya ha patit molt. 

Relliscada necessària per tocar de peus a terra

Lliga Jornada 24

Futbol Club Barcelona 0

Màlaga 1

Derrota del Barça davant el Màlaga al Camp Nou en una tarda on els catalans no han tingut prou idees per desarborar un gran entramat defensiu. La poca efervescència del Barça en atac i el malentès d’Alves i Bravo en el gol de Juanmi han fet abdicar al Barça.

• Les ajudes, solidaries i amb sentit. En molt poques ocasions s’ha pogut veure el triangle habitual per superar la pressió que utilitza a la banda el Barça. Tan Messi com Neymar no han trobat socis amb qui combinar, Alves i Alba hi eren però els interiors no. Per la seva part, Iniesta i Rafinha, els altres components del triangle, no han llegit bé el partit i no han donat ritme al joc del Barça. El primer no ha estat fi en l’última passada i ha fet córrer l’equip cap endarrere massa vegades després de perdre l’esfèrica. El segon ha desequilibrat sense sentit, les seves curses no han estat productives i no ha trobat el moment just per assistir i crear superioritat. Un fet que ha evidenciat el caos que esdevenia el Barça avui, ha estat la desesperació Jordi Alba quan en les seves centrades no trobava moviments amb sentit.

• L’assignatura pendent, com atacar en estàtic. Normalment al Barça a l’estadi, el rival, li juga molt junt i a la contra. Les dues línies són murs que només es poden trencar amb accions col·lectives o individualitats de gran qualitat tècnica. Aquesta tarda, ni Neymar ni Messi han tingut aquella espurna desequilibrant i el que buscava Lucho amb Rafinha i Iniesta al mig del camp tampoc ho ha aconseguit. La falta de mobilitat ha penalitzat massa la manera d’atacar del Barça i ha facilitat la de defensar del Màlaga, que basculant l’equip i sent agressius ha tret de polleguera als cules. Els moviments de ruptura haurien d’haver estat el primer principi quan l’equip necessita alternatives.
• Messi... massa lluny de tot. Increïble però real, davant el Màlaga ni l’equip ha trobat Messi, ni tampoc l’argentí socis per ser desequilibrant. És incomprensible que Messi no aparegui en aquest tipus de partits, ja que normalment té tres marcadors a sobre i això provoca més llibertat pels seus companys. La qualitat per assistir del 10 blaugrana és innegable però si no troba opcions viable de passada és inútil. Luis Suárez no ha estat important en aquesta tasca i no ha creat els espais que l’argentí necessita per aparèixer amb més productivitat. L’altre principal soci de l’argentí, Neymar, no ha estat decisiu en les seves intervencions; si que ha marxat de rivals i ha fet curses interessants però ha pecat d’individualista i no l’ha donat quan l’havia de donar. 

En aquest Barça no es relaxa ningú

Lliga Jornada 23

Futbol Club Barcelona 5

Llevant 0

Amb Messi al capdavant i vuit canvis a l’onze respecte al partit davant el Vila-real, els blaugrana han golejat sense pietat al Llevant. El crack argentí ha fet un hattrick, Neymar no ha faltat a la seva cita amb el gol i Luís Suárez ha tancat la maneta amb un gol acrobàtic per emmarcar.

• Tots són responsables d’aquesta evolució. Adriano, Bartra, Montoya o Pedro, tenen el cartell d’actors secundaris però en la línia ascendent de l’equip, estan responent. Amb Mascherano liderant la rereguarda i Messi i Neymar l’atac, aquests actors complementen l’equip amb molta intensitat. Un gran mèrit que té com a protagonista Luis Enrique, el tècnic asturià fa sentir important al jugador que li toca jugar aquell partit, l’estadi li ha reconegut la tasca corejant el seu nom. Tenir tots els jugadors en tensió cohesiona el grup i millora el nivell col·lectiu.

• Una més. Avui una altra exhibició d’un jugador que sembla no tenir límits. Ja no són els tres gols, ni les assistències de Play Station que fa el 10 blaugrana, és que també té el do de canviar la velocitat d’un partit quan vol. M’explico. Una feina a l’altura de molt pocs, l’argentí apareix i desapareix del joc en funció d’on pot fer més mal, tant per rebre una paret per crear superioritat com per canviar-se la posició amb Rakitic per generar espai. Un equip intens el millora i millorar l’excel·lència és tenir moltes opcions de guanyar títols.
• Pistolers solidaris. Deixant de banda Messi, els altres tres davanters del conjunt català treballen com els que més perquè la pressió sigui efectiva. Avui ha estat el torn de Pedro, que en aquest sentit sempre compleix, i Neymar que està assolint els conceptes defensius cada vegada millor. També Suárez en el segon temps ha complert aquesta feina amb escreix. Tot i el desplegament físic en defensa, en l’apartat ofensiu s’han sortit. Pedro ha assistit Messi i Neymar i Suárez, amb una voleia espectacular, han mullat un altre cop. 

Pas ferm cap a la primera final

½ Semifinals Copa del Rei Anada

Futbol Club Barcelona 3

Vila-real 1

Tot i neutralitzar el gol de Messi només començar la represa, els blaugrana, com a la Lliga, s’han imposat als de Marcelino amb gols Iniesta i Piqué. El 3-1 final és fiable però no definitiu. Si vol arribar a la final, haurà de tancar l’eliminatòria d’aquí a tres setmanes al Madrigal.

• És totalment necessari. Vital i imprescindible cada partit que passa, Luis Suárez la persegueix fins que la té. L’uruguaià és incasable i el seu treball, un cop més, ha trobat recompensa davant el Vila-real. En el primer gol, ell ha propiciat l’error del central per recuperar l’esfèrica i l’ha cedit a Messi perquè marqués, i en el gol d’Iniesta s’ha deixat el físic perquè el de Fuentealbilla capgirés el marcador. No té tanta qualitat com els altres dos tenors de la davantera però el seu joc sense pilota és fonamental pel Barça quan juga contra equips amb plantejaments defensius tan intensos. Pot estar més o menys encertat de cara a porteria però sempre participa en les jugades d’atac amb una intel·ligència tan solidaria com productiva. 

• Gasolina. La intensitat que vol Luis Enrique pot passar factura si l’equip no sentència ràpid. Tot i ser contradictori, ja què el Barça marca la majoria de gols en les segones parts, aquesta nit davant el Vila-real als blaugrana ha semblat com si el fuel se’ls hi acabes. L’acumulació de partits i el nivell del Vila-real pot ser un handicap però als jugadors se’ls ha notat sense la frescor mental necessària per desarborar l’entramat defensiu dels visitants. El ritme del partit ha baixat i els de Marcelino s’han sentit molt més còmodes encara que això no ha posat en perill l’avantatge del Barça.
• Profunditat i desconcert. Jordi Alba no ha encertat en la tria de les seves internades i Alves s’ha convertit en l’opció de passada fàcil donat el sistema arraconat del Vila-real. Rafinha tampoc ha sorprès des de la segona línia i a Neymar li ha faltat l’espurna brasilera que el caracteritza. Factors que en altres partits havien estat determinants, el Vila-real els ha aturat amb ajudes, cobertures i treball col·lectiu. En les jugades d’atac del Barça ha faltat mobilitat tot i les nombroses arribades dels catalans. En la falta de profunditat ha aparegut Iniesta que amb el gol ha quallat una gran actuació. 

Messi i la seva colla demoleixen el nou San Mamés

Lliga Jornada 22

Athlètic de Bilbao 2

Futbol Club Barcelona 5

Un Barça sense por goleja l’Athlètic de Bilbao i deixa clara la seva fam per la Lliga. Recital de Messi amb dues assistències i dos gols, l’argentí segueix delectant l’aficionat al futbol en una temporada a l’alçada de gairebé ningú. Neymar, Suárez i Pedro han completat la golejada, Mikel Rico i Aduritz han marcat pels bilbaïns.

• Ball de bastons amb un guanyador evident. És clar i totalment digne, reconèixer que a aquest Barça li agrada que li colpegin per colpejar més fort. Sap de bona mà que sempre ho farà més fort, ja que té els millors davanters del món. Amb Messi, escudat per Luis Suárez i Neymar, si l’equip fa transicions ràpides en la sortida i defensa amb ordre, ara mateix té pocs rivals al món. Aquest nit, en una plaça tan complicada com és San Mamés, els locals han semblat un ninot d’entrenament pels blaugrana. Casualment, tot això és possible perquè el primer que ha treballat Luis Enrique aquesta temporada és la defensa, conscient que els tres tenors només necessitaven temps, ara l’equip, amb 13 gols també compta amb la defensa menys golejada de la Lliga.

• La basculació defensiva, assignatura pendent. El Barça ha d’estar molt atent a les ajudes defensives perquè normalment té pocs jugadors per darrere de la pilota i si la perd, és molt vulnerable. Davant el conjunt d’Ernesto Valverde, el Barça ha cedit massa ocasions de gol i moltes per bascular malament. L’equip corre d’esquenes i això dificulta el marcatge del rivals que entren de segona línia, en el cas d’avui Mikel Rico. Les errades en la sortida des del darrere, com les de Mathieu, també han perjudicat els de Luis Enrique, a qui l’Athlètic ha agafat descol·locat i li ha creat perill.
• Insultant. Així és com comencen a ser les actuacions de Messi aquesta temporada. L’argentí té tanta fam com efectivitat en totes les jugades en les quals participa. Passen els partits i les temporades però les seves exhibicions quedaran a la retina de tothom. Aquesta nit contra l’Athlètic de Bilbao la culerada s’ha quedat sense paraules per definir l’enèsima obra d’art del millor futbolista del planeta. Ha marcat el primer de falta, ha donat el segon, ha tornat a marcar el tercer i també ha tornat a assistir en el quart. En el cinquè, ha marejat la defensa local d’una banda a l’altre buscant un espai que ha acabat trobant per filtrar una passada decisiva per Busquets. Com va dir el capità del Barça Xavi Hernàndez no fa gaire: ‘Qui no juga bé amb Messi no val per aquest esport.’ 

Messi comanda l'equip de la fe

Lliga Jornada 21

Futbol Club Barcelona 3

Vila-real 2

Messi dicta sentència a un Vila-real molt lluitador que s’ha avançat dues vegades al marcador. Neymar ha empatat el gol del rus Cheryschev i Rafinha, amb un gran partit, el de Vietto.

• Fe científica. El Barça creu en un pla i l’executa. Aquest potser era l’aspecte més alarmant, que els de Luis Enrique no tinguessin una idea clara de a què jugar quan les coses es compliquessin. Tot i això, l’equip sempre s’ha buidat treballant i els automatismes que vol el tècnic asturià s’estan cohesionant cada partit que passa. Amb dos cops letals en les dues ocasions que han tingut els visitants, els blaugrana s’han sobreposat amb fe i joc. Transicions ràpides, situacions de dos contra un amb l’arribada dels laterals, profunditat i mobilitat en atac, i la màgia de Messi, han ajudat a trencar el gran entramat defensiu que ha plantejat Marcelino Garcia Toral.

• Mateix procediment, resultat diferent. Realitzant les seves tasques tàctiques amb molt rigor i buidant-se físicament per crear espais pels companys, hi ha dos jugadors del Barça que avui han ajudat l’equip amb sort dispar. Rafinha i Luis Suárez han estat els principals protagonistes alhora de desconcertar la defensa del Vila-real. Deixant de banda el desequilibri i el virtuosisme de Messi i Neymar, el petit dels Alcántara ha ajudat amb escreix a liderar el mig del camp a Iniesta driblant per crear superioritat i fer sortir els defensors groguencs; la seva gran arribada des de segona línia li ha valgut un gol. L’altra cara de la moneda, l’uruguaià, ha tirat desmarcades de ruptura, ha acompanyat tots els atacs, ha creat ocasions de gol i ha millorat el joc col·lectiu en atac de l’equip, però tot això no ha estat suficient per millorar els seus números golejadors i s’ha tornat a quedar sense mullar. El dia que tingui una mica de sort el Barça resoldrà els partits en la primera part.
• Messi menja a part. Després de participar activament en el primer i intentar marcar el segon, ha marcat el tercer. Un senyor golàs que reafirma el gran estat de forma que viu el crack del Barça aquesta temporada. El seu nou rol d’extrem passador amb llibertat, amb residència a la banda dreta, és una gran solució per Messi, ja que atrau els rivals i gràcies a la seva qualitat se’ls rifa o troba passada, amb Alves, l’interior o Luis Suárez per fer la paret. Avui que ha costat molt, que Luis suárez no la fotia ni a trets i el seu millor soci, Neymar, no estava del tot fi, ha aparegut el geni del Barça per solucionar els problemes.