Rayo 0
Futbol Club Barcelona 2
Un any després, el Barça va tornar a adaptar-se a les
debilitats del Rayo per guanyar el partit. Les duples Messi-Neymar,
Piqué-Bartra i el rècord de Claudio Bravo van ser el més rescatable del duel.
Com he reiterat sempre, les alternatives o solucions d’un
equip davant els plantejaments del rival són vitals per veure la capacitat de
reacció dels teus. Línies molt juntes i en poc espai, defensa al mig del camp i
pressió a camp contrari; aquestes van ser les directrius del conjunt de Paco Jémez
per anul.lar les virtuts dels blaugrana. Davant d’això, 3 pilotades
consecutives en l’inici de Piqué i Bartra. Un canvi d’estil? Amb Gerardo
Martino, l’any passat, l’equip va mostrar la mateixa idea en la creació i al
tècnic argentí se’l va crucificar…
Recordant Valdés la temporada passada, Bravo també va fer
aturades de mèrit abans que el Barça obrís la llauna i va llençar gairebé vint
pilotades en llarg per intentar estirar el Rayo. El xilé va batre el rècord d’Artolà
i ja porta 7 partits sense encaixar cap gol. Per la seva banda, el Barça van
entendre ràpid les consignes per fer mal al Rayo. Davant una defensa tan
avançada i amb poc marge de combinació, donat el poc espai que oferien els de
Vallecas, les passades a l’espai i la velocitat dels tres davanters van ser la
clau. En la creació, la sala de màquines va tornar a estar imprecisa amb Xavi i
Iniesta al capdavant. Pot ser l’entrada de Rakitic a l’onze hauria estat més
encertada davant el plantejament de Paco Jémez. El croat t’ofereix treball,
ritme i una mobilitat necessaria per desconcertar.
En una primera part molt competida on el Barça no va poder
imposar el seu estil, els blaugrana van tenir la sort, un altre cop, de comptar
amb dos dels millors davanters del món. Aquest cop per separat, Messi i Neymar
van encarrilar el partit en un minut i mig. El primer va aprofitar un refús de
Piqué des de la defensa per quedar-se sol davant Morcillo i Toño, a qui es va
fumar fàcil per obrir el marcador. I el brasiler, per la seva part, no va
desaprofitar una bona assistència de Munir.
Després de la represa, el Rayo es va quedar amb un home
menys i els de Luis Enrique van veure el matx encarrilat. La intensitat va
baixar notablement i els espais es van incrementar. Amb l’expulsió, el Barça va
poder sentenciar mitjançant Messi però l’argentí no tenia el punt de mira fi i
el marcador no es va moure. Aquest Barça pateix símptomes de descontrol que s’han
de corregir, l’expulsió dels locals va condicionar massa el posterior plantejament
dels blaugrana.
PD: Molt encertada la incursió de Mathieu al lateral amb
Bartra i Piqué a l’eix de la defensa. Tornar a jugar amb tres defenses alts, et
dóna seguretat en les jugades a pilota aturada, en les centrades laterals i també
t’ajuda a recuperar l’esfèrica quan l’altre equip juga en llarg, ja que el teu defensor rep la pilota de cara i parteix amb avantatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario