La dura realitat

Lliga Jornada 9 

Reial Madrid 3

Futbol Club Barcelona 1

El Barça cau desmembrant-se al Santiago Bernabeu, l’equip de Luis Enrique s’ha avançat però el Madrid se l’ha menjat amb el pas dels minuts. Neymar ha obert el marcador, Cristiano l’ha igualat de penal, i Pepe i Benzema han sentenciat a la segona part. 

Punts positius 

• L’idil.li amb el gol de Neymar. El brasiler ha tornat a mullar però sobretot a fer un gran partit. Descarat i participatiu, ‘Ney’ s’ha ofert en tot moment i ha estat objecte de la majoria de les faltes dels blancs. Com l’equip ha anat de més a menys però mai li ha perdut la cara al partit.
• Luís Suàrez genera il.lusió. Ha tocat de cara, s’ha mogut entre els centrals mostrant el seu instint, ha assistit amb precisió i ha combinat amb Messi i Neymar amb molta naturalitat. Amb més rodatge pot ser una gran alegria pels blaugrana. 
• L’actitud de Mascherano i Alves. El jefecito s’ha crescut quan l’equip més l’ha necessitat evitant els contracops del Reial Madrid. L’argentí ha ajudat Piqué i ha cobert les pujades dels laterals fins al final. D’altra banda, Alves no ha deixat respirar Cristiano i en atac ha estat una bona alternativa a la primera part. S’ha anat diluint en la segona però no ha deixat de bregar. 

Punts negatius

• Poca autoritat en defensa. Cada vegada que el Reial Madrid s’ha apropat a la frontal de l’àrea ha generat sensació de perill. Menys en la primera part que en la segona, però sobretot en els contracops. El Barça ha basculat defensivament molt malament. Piqué no ha sabut tapar les pujades dels laterals ni aquests, especialment Mathieu, han sabut sorprendre quan tocava i quedar-se quan ho havien de fer. El mig del camp dels catalans s’ha vist superat pels quatre homes d’Ancelotti i, després de la sortida de Xavi, l’equip ha perdut el poc nord que li quedava. Tan Busquets com Iniesta no han estat regulars. El de Badia no ha estat el nexe senzill i eficàs que acostuma a ser i ha perdut pilotes que no perd mai. Al manxec l’ha crucificat la pèrdua en el tercer gol… clar exemple de com estava el Barça. 
• Sense actitud no hi ha reacció. Després dels dos gols del Madrid, el Barça ha perdut la força que semblava que havia inculcat Luis Enrique. L’equip no s’ha enrabiat i sense idees ha mort a Chamartin. Com el nivell de l’equip, l’actitud ha baixat considerablement i encara que el gol del Madrid ha estat després d’un penal el Barça no ha aprofitat l’aventatge inicial i s’ha deixat remuntar. 
• El Madrid, com el PSG, ha fet tocar de peus a terra als homes de ‘Lucho’. Segona cita important, segona decepció. En aquests duels és quan es pot comprovar que els automatismes no estan assimilats. El Barça encara no té clar a què juga, la seva sala de màquines no sap quan l’equip necessita pujar o baixar el ritme. Amb Suàrez, Leo i Ney com a davanters, les linies s’han separat considerablement i l’absència de Rakitic s’ha notat en defensa. El Barça s’està acostumant a intercanviar cops davant equips que el superen físicament i el resultat ha estat negatiu. 

No val a badar

Champions League Jornada 3

Futbol Club Barcelona 3
Ajax 1

Tot i la victòria i el gran joc dels blaugrana en la primera part, l’Ajax ha donat un toc d’atenció al Barça en els últims minuts, abans del gol de Sandro. Neymar i Messi han encarrilat el partit a la primera part. El Ghazi ha posat els nervis al Camp Nou amb el dos a un, però Sandro ha sentenciat en el descompte.

Punts positius

• Millor primera part de la temporada. Velocitat en la transició, atacant per dins i per fora, ràpids en la recuperació... L’equip ha estat un bloc sense fissures, tan en atac com en defensa, i ha ofert futbol d’alt nivell. 
• El bon partit de Pedro i Iniesta. No són situacions comparables però tots dos necessitaven un gran partit. El manxec ha estat molt regular però sobretot desequilibrant en moments decisius, un aspecte determinant en el joc d’Iniesta. D’altra banda, l’extrem del Barça s’ha retrobat amb les bones sensacions de temporades passades. Mai s’ha dubtat del seu treball però acumulava massa partits discrets, avui ha tornat a ser incisiu i ha merescut el gol.
•  La reacció post gol dels de Luis Enrique. El Barça només ha encaixat tres gols en els onze partits oficials que ha disputat i tots tres han tingut reacció, gairebé, instantània. Aquest fet diu molt de la concentració i la tensió dels blaugrana durant els noranta minuts.

        

             Punts negatius

•       La desconnexió del Barça a la segona part. Fet insòlit en els locals aquesta temporada, tot i el gol de Sandro només tres minuts després, l’equip de Luís Enrique s’ha destensat a la represa. 

Aquest líder no descansa

Lliga Jornada 8 

Futbol Club Barcelona 3
Eibar 0

La revelació de la Lliga i el Virus FIFA, han abdicat davant un Barça que ha anat de menys a més. Xavi, Neymar i Messi han rubricat la victòria.

Es podia preveure un partit incòmode contra l’Eibar. Rival feixuc, molt lluitador i que sap a que juga tot i la seva prematura experiència a Primera. Els bascos han arribat al Camp Nou amb una consigna molt clara, està tàcticament perfecte. Si aquest últim factor es donava, l’Eibar podia puntuar a l’estadi. D’altra banda, el Barça ha canviat tota la sala de màquines, Xavi, Masche, S.Roberto, pensant en els pròxims compromisos i ha perdut frescor en la creació. Tot i el bon partit de Mascherano, l’absència de Busquets s’ha notat massa en la sortida de pilota i la creació de joc, sobretot. Donada la lentitud en la transició i el bon posicionament dels visitants, al Barça se li ha fet eterna la primera part. Als de Luis Enrique els ha faltat alternatives en atac. Les centrades d’Alves han començat a ser monòtones i mai han trobat rematador. La falta de mobilitat i capacitat de sorpresa, davant un sistema tàcticament tan treballat, ha ofegat al Barça que només ha sabut desequilibrar en jugades individuals.

Tot i només crear dues ocasions de gol, els blaugrana no han fet una primera part tan dolenta però si que els hi ha faltat més clarividència en els últims metres. Parlant d’aquest últim terme, el futbolista amb més facilitat per trobar els espais, Leo Messi, l’ha trobat al quart d’hora. Intercanviant-se els papers, sorprenent l’adversari, introduint alternatives... Alves ha arrossegat el lateral, Xavi ha entrat de segona línia i Messi ha fet màgia. L’egarenc ha picat la pilota davant Irureta després d’una passada espectacular de Messi.

Amb el marcador a favor tot ha vingut de cara. Neymar i Messi han anat creixent, el mig del camp ha imposat la seva llei amb el pas dels minuts, gràcies a l’entrada d’Iniesta, i la defensa ha corregit qualsevol opció atacant de l’Eibar. Com acostumar a ser habitual, el partit l’han tancat els dos cracks del Barça, primer Neymar a centrada d’Alves i després Messi. El gol de l’argentí és una prova irrefutable que el crack de Rosario està al cent per cent. Juga, fa jugar, marca, assisteix, defensa, regateja...

Abans del gran duel al Bernabeu tocarà l’Ajax, els de Frank de Boer seran una pedra de toc decisiva per veure el rumb del Barça a la Lliga de Campions. Llavors, ja podrem xalar de valent d’un clàssic que es preveu espectacular. 

A Vallecas es guanya així

Lliga Jornada 7

Rayo 0

Futbol Club Barcelona 2

Un any després, el Barça va tornar a adaptar-se a les debilitats del Rayo per guanyar el partit. Les duples Messi-Neymar, Piqué-Bartra i el rècord de Claudio Bravo van ser el més rescatable del duel.

Com he reiterat sempre, les alternatives o solucions d’un equip davant els plantejaments del rival són vitals per veure la capacitat de reacció dels teus. Línies molt juntes i en poc espai, defensa al mig del camp i pressió a camp contrari; aquestes van ser les directrius del conjunt de Paco Jémez per anul.lar les virtuts dels blaugrana. Davant d’això, 3 pilotades consecutives en l’inici de Piqué i Bartra. Un canvi d’estil? Amb Gerardo Martino, l’any passat, l’equip va mostrar la mateixa idea en la creació i al tècnic argentí se’l va crucificar…

Recordant Valdés la temporada passada, Bravo també va fer aturades de mèrit abans que el Barça obrís la llauna i va llençar gairebé vint pilotades en llarg per intentar estirar el Rayo. El xilé va batre el rècord d’Artolà i ja porta 7 partits sense encaixar cap gol. Per la seva banda, el Barça van entendre ràpid les consignes per fer mal al Rayo. Davant una defensa tan avançada i amb poc marge de combinació, donat el poc espai que oferien els de Vallecas, les passades a l’espai i la velocitat dels tres davanters van ser la clau. En la creació, la sala de màquines va tornar a estar imprecisa amb Xavi i Iniesta al capdavant. Pot ser l’entrada de Rakitic a l’onze hauria estat més encertada davant el plantejament de Paco Jémez. El croat t’ofereix treball, ritme i una mobilitat necessaria per desconcertar. 

En una primera part molt competida on el Barça no va poder imposar el seu estil, els blaugrana van tenir la sort, un altre cop, de comptar amb dos dels millors davanters del món. Aquest cop per separat, Messi i Neymar van encarrilar el partit en un minut i mig. El primer va aprofitar un refús de Piqué des de la defensa per quedar-se sol davant Morcillo i Toño, a qui es va fumar fàcil per obrir el marcador. I el brasiler, per la seva part, no va desaprofitar una bona assistència de Munir.

Després de la represa, el Rayo es va quedar amb un home menys i els de Luis Enrique van veure el matx encarrilat. La intensitat va baixar notablement i els espais es van incrementar. Amb l’expulsió, el Barça va poder sentenciar mitjançant Messi però l’argentí no tenia el punt de mira fi i el marcador no es va moure. Aquest Barça pateix símptomes de descontrol que s’han de corregir, l’expulsió dels locals va condicionar massa el posterior plantejament dels blaugrana.

PD: Molt encertada la incursió de Mathieu al lateral amb Bartra i Piqué a l’eix de la defensa. Tornar a jugar amb tres defenses alts, et dóna seguretat en les jugades a pilota aturada, en les centrades laterals i també t’ajuda a recuperar l’esfèrica quan l’altre equip juga en llarg, ja que el teu defensor rep la pilota de cara i parteix amb avantatge.