L'estratègia com a solució.

Champions League Jornada 1

Futbol Club Barcelona 1
Apoel de Nicòsia 0

Un Barça espès s’estrena amb victòria a la Champions. Debut de Samper, gol a pilota aturada de Piqué i el de sempre.

‘El de sempre’ és: l’equip rival es tanca, tapa les línies de passada, amb un sistema defensiu molt poblat i brega molt. Encara no ho havia sofert Luis Enrique, de manera tan descarada. També és cert que els canvis a l’onze han baixat la velocitat dels automatismes del mig del camp, i amb això la sala de màquines s’ha ressentit. Xavi i Sergi Roberto no han donat la verticalitat necessària per crear superioritat, davant un rival que ha esperat al darrere. La conseqüència: Messi, Neymar i Munir s’han vist massa engarjolats amb la teranyina xipriota. Tot i la bona aportació dels laterals en la creació d’atac estàtic, als blaugrana els hi ha faltat més mobilitat per donar sortida a segones jugades.

Donat l’encallament dels culers, l’equip de Luis Enrique ha tret un as de la maniga, l’estratègia. Llançament de falta de Messi que ha rematat Piqué per obrir el marcador. Tant en atac com en defensa, el Barça s’està mostrant més sòlid en aquests aspecte.

Les imprecisions han continuat en el segon temps, Xavi no ha pogut agafar el control amb el marcador a favor i Sergi Roberto ha perdut alguna pilota innecessària. Els canvis tampoc han millorat molt el joc. Ara mateix les ganes i la fam dels culers no són un problema, el treball és indiscutible però els automatismes són vitals per començar a engreixar la maquinaria. Els jugadors menys habituals necessitaran minuts de partit per entendre l’estil de Luis Enrique i que vol l’entrenador d’ells.

D’altra banda, la societat Messi-Neymar ha de ser un recurs per l’equip. Seria un error garrafal confiar en què tots dos sols poden solucionar-ho qualsevol problema. L’ajuda del mig camp, l’altre davanter i els laterals serà la clau per sorprendre amb els dos cracks. Avui sense ajuda al voltant, s’han hagut de buscar fins i tot, estan a bandes diferents.