La Reial Societat espavila al Barça

Jornada 25 Lliga

Reial Societat 3
Futbol Club Barcelona 1

Els 'txurriurdin' pinten la cara al conjunt del 'Tata' Martino, amb massa canvis a l'onze els catalans han patit un seriós correctiu. Song en pròpia porta, Griezzman i Zurutuza els herois a Donosti, Messi ha fet el de la vergonya pel Barça. 

Gerardo Martino ha rotat l’equip per encarar el compromís a Anoeta davant una Reial Societat que ha sortit amb el ganivet entre les dents, disposada a demostrar a una afició, exaltada pels precedents a la Copa, que es podia guanyar al Barça. I així ha estat, els guerrers de Jagoba Arrasate han donat una lliçó de com es juga amb intensitat i han desarborat la defensa del Barça que s’ha vist perduda en cada pilota dividida. Només el gol de Messi ha aturat l’allau ‘txurriurdin’ que avui, ha enfonsat el Barça.

La força i el coratge amb el qual ha sortit la Reial Societat no ha fet trontollar els plans del Barça, els blaugrana han actuat amb molta paciència els primers compassos. Amb la mateixa proposta però amb algunes variants, Busi ha exercit de Xavi però el pes l’ha portat Iniesta qui ha fet accelerar la monotonia del seu equip. Els locals, còmodes en defensa i sortint al contracop amb valentia, han posat les piles al Barça amb un parell d’ocasions perilloses de la mà de Carlos Vela, el mexicà junt amb Zurutuza i Canales han estat el principal mal de cap dels del ‘Tata’. Després d’intimidar i no veure reacció dels visitants, la Reial ha trobat la recompensa a tant esforç. Canales ha centrat després d’un córner i entre Song i Elustondo han introduït l’esfèrica a la porteria de Valdés, just resultat fins al moment, la Reial ha posat més carn a la graella i també la por al cos als catalans. 

 El gol de Messi només ha estat un oasis pels blaugrana a Anoeta. Ha pogut semblar un cop d’efecte, ja que s’ha produït pocs minuts després que la Reial s’avancés però res de res. En el  segon temps els locals seguien a la seva, intensitat i ritme amb la pilota, quan l’han tinguda, per, amb poca cosa, crear problemes a la rereguarda del Barça. Griezzman i Vela han protagonitzat una represa d’escàndol, el primer ha batut Valdés per fer el segon després d’un gran contracop i ha donat el tercer a Zurutuza. En el segon gol, el Barça es replega francament malament i pateix l’arribada del francès davant un Valdés indefens però en el tercer la pèrdua de la marca és de pati de col.legi. Zurutuza entra a l’àrea completament sol després d’un centre, sense aparent perill, i remata a plaer davant la incredulitat del porter blaugrana.

El tercer gol ha estat un cop massa dur pel Barça que mai ha demostrat signes de millora, la poca mobilitat davant una defensa amb posicionament i ajuda excel.lent ha estat la creu dels jugadors del ‘Tata’. Neymar no n’ha fet una de bé, Pedro s’ha acabat consumint dins una guerra perduda i Messi ha intervingut massa poc i sempre ho ha fet desubicat i sense possibilitat de combinar amb rapidesa. Els canvis, fins i tot, han empitjorat la imatge de l’equip i la formació amb tres defenses ha estat nula per crear superioritat en atac. El més preocupant és la pobre imatge que deixa el Barça a Anoeta, on s’ha vist superat en TOTS els aspectes per una Reial afamada de revenja. Els cules perden tres punts d’or que els col.loquen segons a l’espera del que fagi l’Atlético demà, els blaugrana ho hauran de guanyar tot per ser campions de Lliga. 

Aquest Barça no perdona

1/8 Champions League Anada

Manchester City 0
Futbol Club Barcelona 2

Els blaugrana fan un pas endavant guanyant al Eithad Stadium per zero a dos amb gols de Messi i Alves. L’expulsió de Demichelis ha posat en safata la victòria a un Barça que ha demostrat estar preparat per les grans cites.

Cap, cap, cap… el Barça ha tingut el cap ben posat sempre. Ha estat conscient de la importància de no perdre la pilota. Evitar el ventall atacant del Manchester City ha estat la consigna dels jugadors blaugrana, els locals l’han pogut esprèmer en compta gotes, i menys després de l’expulsió de Demichelis, que ha transformat la qualitat dels Silva, Negredo i Touré en treball defensiu. El gol d’Alves en temps afegit ha donat el cop definitiu a uns ‘citizens’ que ho han provat fins al final.

El control del partit ha passat pels baixets, Xavi, Iniesta i Cesc han mogut l’equip i amb l’ajuda d’un Messi intermitent i Alexis han pogut crear superioritat quan el City s’obria; els mig campistes del Barça no han arriscat en la passada i l’equip ha perdut profunditat. La poca profunditat dels visitants ha estat provocada per la teranyina de Pellegrini, el tècnic xilè ha col.locat un doble lateral, amb Clichy i Kolarov, per tapar les pujades d’Alves. El brasiler ha estat oxigen en atac i la millor ajuda en defensa, també Alba però amb menys presencia atacant. 

L’obligació del City, com a local, d’anar a pel partit ha estat clau en l’inici de la segona part. Els de Manchester han intimidat els blaugrana però s’han obert i això ho han aprofitat els homes del ‘Tata’. Una passada en profunditat d’Iniesta per Messi l’ha tallat Demichelis amb falta i conseqüent penal, dubtós ja que l’entrada ha estat fora de l’àrea. Des de llavors el Barça ha dominat a plaer, la superioritat numèrica ha donat molta més possessió als cules que s’ha traduït en ocasions. No tot ha estat un camí de roses, Valdés ha salvat els mobles amb un parell d’intervencions de les seves; el de l’Hospitalet ha tornat a aparèixer i les seves aturades han pogut ser decisives per decidir l’eliminatòria. Ni l’alçada de Dzeko, una altra variant dels locals en atac, ni el desequilibri de Nasri han pogut amb una defensa que avui ha patit menys del que esperava. En una ràfega del City ha arribat el toc de gràcia, Neymar ha combinat amb Dani Alves i el 22 no ha fallat.

L’últim gol blaugrana dòna molta confiança al conjunt del ‘Tata’, el Barça ha sabut esperar i ha obtingut els fruits de la paciència. Cop de puny sobre la taula d’un equip que en el seu compromís més exigent ha respòs amb escreix, l’eliminatòria es decidirà al Camp Nou on els catalans ho tenen tot a favor per passar. 

Amb la pólvora apunt

Jornada 24 Lliga

Futbol Club Barcelona 6

Rayo Vallecano 0 

El líder de Primera Divisió li fa un 'set' al Rayo, els blaugrana guanyen amb autoritat gràcies als gols d'Adriano, Messi en dues ocasions, Alexis, Pedro i Neymar.

L’estil de joc del Barça és molt difícil de posar en pràctica, no tan sols has de tenir la pilota sinó que quan no la tens els moviments han de ser perfectes per recuperar-la ràpid. El Rayo té la primera part de la frase anterior assolida però en defensa és una mare. La intenció és bona però a Paco Jémez li falten peces, el conjunt de Vallecas s’ha trobat amb un Barça fresc d’idees, combinatiu i, sobretot, voraç en la pressió. Amb això i la qualitat individual dels seus homes, el Barça ha passat per sobre dels visitants.

Ha estat en la primera possessió quan els de Gerardo Martino han obert la llauna, jugada elaborada que ha finalitzat Adriano amb un xut marca de la casa. Amb el gol del brasiler, s’ha vist un partit encara més obert del que es podia esperar. El Rayo, sense por, ha tret la pilota des de darrere però la pressió esglaonada del Barça ha provocat errors en la sortida i la el.laboració. En la construcció blaugrana ha aparegut Andrés Iniesta, el 8 local ha decidit on s’ha jugat mentre passaven els minuts, la recuperació del de Fuentealbilla és una evidència i el seu desequilibri és vital per trencar defenses. 

Després d’errar infinitat d’ocasions de gol, el Barça ha entrat en una fase aniquiladora. Entre el final de la primera part i els primers vint minuts de la segona, Messi i companyia han afilat l’espasa per deixar K.O el Rayo. L’argentí, bigolejant, Alexis i Pedro han estat els protagonistes; tots els gols han estat producte de combinacions ràpides on la feina dels interiors i els laterals ha estat clau per trobar espais. Com en el primer temps, Iniesta ha seguit fent màgia i ell ha posat la pilota definitiva per crear superioritat.

La cirereta al pastís l’ha posat Neymar, el de Sao Paulo ha tornat de la lesió amb molta força conscient que un lloc a l’onze està molt car. Ha fet el sisè marxant de dos contraris i clavant l’esfèrica a l’escaire de la porteria defensada per Rubén, la seva recuperació serà important per tenir tots els efectius possibles per dimarts davant el City. Comença l’eliminatòria que marcarà les aspiracions reals d’aquest equip, tot apunt perquè el Barça, que arriba en el seu millor moment, doni un cop de puny a la taula per seguir manant a Europa. 

Una hormiga en Barcelona

Este insecto trabaja duro durante el invierno y recoge comida para no pasar hambre en tiempos difíciles, todo esto sabiendo que está entre los más débiles y que sus acciones serán examinadas con lupa para intentarlo cazar. Metáforas aparte, en la ciudad Condal se ha encontrado una hormiga argentina, Gerardo Martino ha adquirido, sin querer, este papel desde su llegada y la verdad es que el personaje le va como anillo al dedo. Ayer, el técnico rosarino terminó su particular invierno y ahora, cuando se avecina tormenta, debe aprovechar sus reservas y utilizar todos los frutos que ha recogido desde Agosto hasta hoy.

La hormiga de Rosario aterrizó a finales de Julio y se encontró una plantilla, tocada anímicamente por la destitución de Tito, que necesitaba una regeneración urgente, tanto psicológica como futbolística. De esta plantilla se habían ido 3 jugadores importantes (Abidal, Thiago y Villa) y solo llegó 1 (Neymar), con solo este último refuerzo y la incorporación de dos jóvenes del plantel (Bartra i Sergi Roberto) inició la metamorfosis de un grupo de jugadores desgastados a quienes les faltaba conciencia y motivación. Empezó el curso ganando la Supercopa al Atlético de Madrid y casi todos sus encuentros ligueros y aun así, para los medios de comunicación y parte de la afición azulgrana, fue poco. Muchos no entendían como ese entrenador que acababa de llegar, no podía hacer funcionar a las mil maravillas un equipo que había dado tanto. A Gerardo Martino se le criticó por su juego, cuando los resultados eran excelentes, se le acusó de no tener autoridad dentro del vestuario y lo que es peor se le cuestionó su trabajo. Pues nada de eso ha ocurrido, ha rotado a todos los ‘cracks’ y la plantilla comulga con él hasta el punto que todos sus integrantes han aceptado su rol. A un grupo sobrado de calidad, le ha inculcado autocrítica para que vuelva a sentirse identificado con su juego y no se acomode en el resultadismo. De hecho, esto último es lo que queda pero en ‘Can Barça’ se requieren ambas para que equipo y entrenador estén tranquilos. Pero también se debe ser coherente, los jugadores que ha cogido Martino tienen 5 años más que cuando estaban con Pep Guardiola y no pueden emplear el mismo método porque, simple y fácil, la cabeza y las piernas no van a la misma velocidad que hace un lustro.

No es ningún órdago a favor del ‘Tata’, pero si un reclamo a que se haga justicia con un hombre que lleva 7 meses aquí y no ha dicho ni esta boca es mía. Se puso el mono cuando llegó y aun no se lo ha quitado, da explicaciones sobre todos los aspectos del juego y argumenta el porqué de sus decisiones. Ayer, se clasificó para la Final de la Copa del Rey haciendo uno de los partidos más completos que se recuerdan esta temporada, ha recuperado el liderato de la Liga y el martes tiene su gran examen: la ida de los octavos de Champions ante el City. En este duelo, veremos cómo los frutos obtenidos en la primera fase de la temporada, se utilizan ahora para pasar la parte más complicada desde su llegada, y no dejar que la opinión pública pueda con el trabajo de la hormiga.

Messi esborra el somni de la Reial.

Copa del Rei 1/2 Tornada

Reial Societat 1
Futbol Club Barcelona 1

L’argentí trenca els plans dels locals i emmudeix San Sebastià amb un gol ‘maradonià’, la Reial ha fet el gol de l’honor, i mai millor dit, mitjançant Griezzman. Els blaugrana aconsegueixen la quarta final de Copa en 6 anys, el rival serà el Reial Madrid.

El Barça ha sortit a Anoeta conscient de la importància del partit, la màxima concentració ha estat un factor clau per aturar l’allau il·lusió, ganes i ambició dels ‘txurriurdin’. La Reial ha posat un ritme molt alt, replegat en la recuperació i ràpid en la sortida, dues passades i a buscar l’esquena de Mascherano i Piqué. Els locals han esperat l’error en totes les fases de la pressió però els blaugrana han tingut clar la seva tasca; tenir la pilota i moure-la ràpid. 

Sobre el paper, el plantejament amb el pas dels minuts ha pronosticat que qui cometés el primer error ho pagaria molt car i així ha estat. El lateral de la Reial ha regalat un caramel a Leo Messi en la sortida del seu equip i l’argentí se l’ha cruspit en una carrera, ha conduit des del centre del camp envoltat de jugadors locals i ha finalitzat davant de Zubikarai. Mentrestant, Zubikarai i Pinto s’han lluït durant fases del partit, el 0-1 i la por de la Reial a encaixar el segon ha donat un aire al partit de conformisme. Sense perdre la intensitat, el Barça ha fet córrer a la Reial i aquests no han perdut la cara, els blaugrana feien el camp gran amb les aparicions d’Alba i Alves per guardar la possessió. La recompensa pels locals ha arribat a les acaballes, la Reial Societat ha exhibit la seva qualitat individual executant una contra perfecte; Canales s’ha inventat una gran passada en profunditat per Xabi Prieto, el capità ha cedit per Griezzman i aquest, al primer toc, ha afusellat Pinto.

Destacar la regularitat del Barça durant els 90 minuts, les poques pèrdues han facilitat un major control del partit. La Reial, un gran rival durant l’eliminatòria, no s’ha donat per vençuda en cap moment però el gol de Messi ha fet molt mal i ha frenat les possibilitats per somiar. El conjunt de Gerardo Martino s’enfrontarà amb el Reial Madrid en la final, el clàssic es disputarà el 19 d’Abril.

El 'Messies' atura la tempesta

Jornada 23 Lliga 

Sevilla 1

Futbol Club Barcelona 4

Victòria importantíssima del Barça davant el Sevilla, els gols de Messi, per partida doble, Alexis, en fora de joc, i Cesc han remuntat el gol inicial d’Alberto Moreno. Amb aquest resultat els catalans es col.loquen líders empatats amb el Reial Madrid i l’Atlético.

La pluja ha donat un caràcter èpic al partit, l’escola andalusa s’ha posat l’abric i la caputxa per rebre un Barça afamat de lideratge que ha sorprès a tothom perquè no ha anat a pel partit de sortida. Els primers compassos han estat un calc de com aniria el primer temps, la pluja ha perjudicat el joc del Barça que amb un ritme endormiscat no ha fet mal als locals. Aquests però, han combinat la força de la grada, la pluja i l’empenta del seu tècnic per anar a buscar als del ‘Tata’ i en la primera ocasió que han tingut s’han unit tots els factors anteriors perquè el sevillista Alberto Moreno marqués. El Barça ha continuat sense reaccionar i amb un joc pla que no ha tingut desequilibri en les zones de perill; Messi no ha pogut fer de nexe i les seves aparicions sempre han estat entre cames blanc-i-vermelles. El Sevilla ha avisat en alguna ocasió més però Valdés no ha volgut deixar escapar la Lliga tan aviat i ha esmenat els errors de Piqué… i quan pitjor ho ha estat passant el Barça ha aparegut l’ajuda divina. La primera pedra l’ha posat l’arbitre Vitienes donant per vàlid un gol d’Alexis en fora de joc, llavors Messi ha tret el fusell i amb un xut imparable des de la frontal de l'àrea ha batut Beto i ha desnivellat la balança.

Lentitud i poca profunditat, dos conceptes que han quedat esborrats per la pluja en el segon temps. Messi i Iniesta han estat els artífexs d’una represa plena d’ofici i futbol. L’argentí ha tornat a marcar amb la subtilesa que el caracteritza i ha fet emmudir l’estadi rival, el manxec per la seva part, ha estat l’oxigen del seus companys quan aquests més l’han necessitat. Gran treball de tot l’equip en un terreny que no ha afavorit gens als interessos del Barça, tot i així els visitants han seguit patint a pilota aturada, un problema habitual però que avui s’ha magnificat donada l’alçada dels rematadors del Sevilla.

Cesc ha tancat el compte golejador quan els d’Emery s’han desajustat, el d’Arenys ha finalitzat la jugada picant l’esfèrica després d'una gran passada d’Alexis. Amb el gol d’avui el Xilè ja ha marcat 14 gols a la Lliga i és el màxim golejador del blaugrana en la competició domèstica. El Barça viatja a Anoeta dimecres per segellar la classificació per la Final de la Copa del Rei, si els blaugrana surten igual que avui al Pizjuán es poden emportar una sorpresa. 

La sort treballada dels blaugrana

Copa del Rei 1/2 Anada

Futbol Club Barcelona 2
Reial Societat 0

El Barça dòna un pas endavant en l'eliminatòria guanyant per 2 gols a 0 a la Reial Societat al Camp Nou, Alexis i Zubikarai, en pròpia porta, han estat els golejadors dels blaugrana. 

Com si es tractés d’una tortura Nazi, el Barça ha fet agonitzar la Reial Societat arraconant-la dins la seva pròpia àrea. Els raconets, com li diu Martino, que ha de trobar el conjunt blaugrana només es troben amb paciència i vist el plantejament dels d’Arrasate aquesta ha estat l’única solució: tocar i tocar fins trobar una escletxa per fer la passada final.

Dues línies molt juntes, de quatre i cinc homes, amb Vela com a punta de llança han intentat aguantar la possessió del Barça que ha perdonat en els primers compassos. Tot i això, la primera ocasió de perill l’ha tingut Griezzman que ha xutat centrat davant Pinto, podia semblar que el plantejament del tècnic ‘txurriurdin’ donaria els seus fruits però un Barça molt més concentrat i conscient de la importància del partit s’ha posat mans a la feina. Amb la pólvora tant mullada com últimament, els de Gerardo Martino no s’ha precipitat i la perseverança de Xavi ha regnat en el primer temps. Tant els laterals, com Alexis i Pedro, han donat moltes alternatives per descongestionar el joc blaugrana; desdoblaments dels primers que han acabat amb centrades i desmarcades dels segons per desconcertar Iñigo i companyia. Abans de tancar el primer ‘round’, el Barça ha estat recompensat en la jugada més enrevessada i ha obert el marcador, Busquets ha recollit una pilota morta dins l’àrea després d’un córner per fer el primer. 

La represa ha començat, amb el ja expulsat Iñigo Martínez per protestar, com els primers 45 minuts: Pic i pala per trobar els espais en una defensa molt poblada que cada vegada s’ha tancat més. Aquest cop la tasca ha semblat més senzilla, ja que la Reial s’havia quedat amb un menys però al Barça li ha faltat ritme i encert encara que en la jugada més còmica del segon temps el conjunt del ‘Tata’ ha fet el segon. Alexis ha rematat al pal i Elustondo ha rebutjat l’esfèrica contra el seu porter i la pilota ha entrat. Després, el Barça ha vorejat l’àrea rival fins a trobar la llum però ha acabat resignat i sense sort, el xut des de lluny s’ha convertit en l’alternativa per sorprendre Zubikarai. Messi ha pogut marcar en el tram final però l’argentí segueix creuat de cara a porteria.

El Barça posa peu i mig a la final del 19 d’abril, no hi ha res sentenciat i el partit a Anoeta serà molt difícil davant un rival que pot sorprendre en qualsevol moment als blaugrana. Abans, la batalla del Pizjuán està servida.

Pizzi és menja el Barça

Jornada 22 Lliga

Futbol Club Barcelona 2

València 3

El València de Juan Antonio Pizzi dóna un cop d'efecte a la Lliga guanyant al Camp Nou davant un Barça que s'ha crucificat sol, però que ha pogut golejar en la primera part, no ho ha fet i ho ha acabat pagant. Alexis i Messi per part blaugrana i Parejo, Piatti i Alcácer pel València els golejadors. 

Ho havia dit Gerardo Martino en la roda de premsa prèvia al partit, ‘a partir d’ara no ens podem permetre el luxe de fallar, el marge d’error s’ha acabat’ però l’equip sembla que no hagi entés el missatge. En una jornada propicia per treure punts als seus perseguidors, el Barça ha punxat. El més greu és que ha perdut perquè ha volgut, de la desgana i sobretot de la confiança extrema se n’ha aprofitat el València. Els de Pizzi s’han trobat amb l’oportunitat de fer l’èpica al Camp Nou i no l’han desaprofitat, el València ha demostrat, avui, ser més equip que el Barça i s’ha emportat el duel.

El gol inicial d’Alexis i les innumerables ocasions errades pels blaugrana en els primers 30 minuts, feien presagiar un partit amb golejada pels locals però el joc d’aquests s’ha agrisat. Entre aquest caire ennuvolat ha aparegut Parejo, el madrileny ha empatat el partit després d’una pèrdua al mig del camp de Busquets. Si al mal dia de Busi li sumem la davallada física de Xavi i ‘l’absència’ de Cesc tenim un Barça sense idees, avocat a les individualitats que mai són bona solució en un joc d’equip. 

El ‘show’ de la defensa cule ja havia començat en el primer temps però Valdés li ha donat continuïtat. Alba perd l’esquena per on entra el lateral del València, Valdés dubta en la sortida i Alves no salta amb Piatti a qui treu dos caps, resultat: 1-2 gol de l'argentí. Els errors han anat per línies, cada una amb el seu calvari i intentant-ho solucionar per la seva banda. L’actuació del col.legiat i la poca força que ha transmès la grada a l’equip han acabat de desconcertar el Barça que quan més a l’abast ho ha tingut més incomprensiblement ho ha deixat escapar. Messi ha marcat de penal després que Ricardo Costa toqués la pilota amb la mà, llavors quan el Barça havia fet el més difícil la defensa blaugrana ha tornat a fer figa. Feghouli s’ha emportat, per ganes i collons, una pilota dins l’àrea envoltat de jugadors locals i ha centrat perquè Alcacer marqués el tercer. Piqué ha tornat a badar i Valdés no ha pogut fer res davant la rematada, a boca de canó, del davanter ‘che’.

Preocupa la feblesa en defensa del Barça a qui amb molt poc li fan molt mal, segueix sent un costum però no tot es culpa de la rereguarda; el mig camp no ajuda el que hauria i amb un joc tan ofensiu com el del Barça si es perd la pilota en zones compromeses els interiors han d’ajudar. Cúmul de despropòstis que han portat als catalans a donar una oportunitat d’or als seus competidors per avançar-lo en la cursa per la Lliga.