Al Camp Nou es goleja sense excuses

Lliga Jornada 16

Futbol Club Barcelona 5

Còrdova 0 

Ni l’horari, ni jugar també entre setmana han pogut amb un Barça que a l’estadi no dóna opció als seus rivals. Els blaugrana no ha tingut pietat del Còrdova, que ha patit el primer gol ben d’hora. Suárez estrenant-se  en la Lliga, Piqué a pilota aturada i Messi, per partida doble, al tram final, han tancat l’any amb una altra maneta.

• Davant el Còrdova no plora ningú. Sense desmerèixer els andalusos ni el solvent partit del Barça, avui ningú s’ha queixat per motius externs al terreny de joc. El director dels cules, Andoni Zubizarreta, va posar com excusa el calendari, l’horari i l’estat de la gespa per argumentar l’empat a Getafe. Avui, jugant a la mateixa hora, davant un rival de la mateixa categoria i havent jugat un partit entre setmana, molt menys exigent, al Barça se l’ha vist diferent. Quan els blaugrana juguen a casa no hi ha res que els aturi. L’equip ha estat solidari, com de costum, ben col·locat i intens en la recuperació, aquest últim factor ha possibilitat als locals començar el seu joc molt a prop de l’àrea rival. 

• Una flor no fa estiu. Tant en l’àmbit col·lectiu com en l’individual, el Barça no ha tingut un bon 2014. Pedro, Piqué, Alba i Busquets han fet un últim mes notable però durant aquest any ha estat així, massa irregular. Un mes per guanyar-se el lloc i l’altre per baixar el rendiment i així, no. El millor Barça era un gran equip però amb un nivell individual excel·lent, l’exigència de cada jugador era altíssima i per això com a conjunt funcionaven com un rellotge suïs. Els que he citat han demostrat amb grans actuacions, que encara tenen molta corda però se’ls necessita amb continuïtat no a compta gotes.
• Junts són un equip molt difícil de batre. Potser per com els de Djukic han plantejat el partit i s’han posicionat al camp però el Barça ha estat més vertical amb una fórmula que ha de ser el recurs principal davant els entramats defensius més poblats. Madurar i picar. Amb la pilota controlada per l’interior (Rakitic), i l’equip en posició de tocar, l’extrem més allunyat (Pedro) ha tirat una desmarcada cap a l’interior de l’àrea i ha trencat la defensa rival, col·locada en zona. La sorpresa i la impressibilitat han de ser conceptes per treballar, ja que els blaugrana es trobaran més d’un partit així. En posicions atacants l'equip ha pressionat molt junt i això ha facilitat la recuperació, en defensa l'ajuda dels interiors, sobretot de Rakitic i els extrems ha estat molt important per seguir sent un bloc. Ja fa bé Luis Enrique en treballar diferents esquemes i alternar els jugadors de posició, perquè puguin tenir diferents  utilitats i rols dins el camp. 

Contra l'Osca tot són 'Guardiolades'

Copa del Rei 1/16

Futbol Club Barcelona 8

Osca 1

Els de Luis Enrique golegen a un fluix Osca que només ha espantat a l’inici. Pedro amb un hattrick, Sergi Roberto, Iniesta, Sandro, Adriano i Adama.

• Sembla un altre equip. El Barça ha tornat a combinar ràpid, amb profunditat, seguretat i arribada. L’Osca ha estat una joguina en mans de joves amb fam, capitanejats per Iniesta, que ha començat fluix, han dominat portant el ritme del partit. Sempre s’ha jugat on el Barça ha volgut, les ajudes i la pressió han estat ben fetes, i amb bona col·locació s’ha recuperat amb claredat per sortir jugant. Molts moviments i sempre productius. Rafinha i Sergi Roberto han dirigit els seus companys i els han dotat de la millor passada. 

• Capítol apart. Deixant de banda el gust futbolístic de cadascun, Montoya és un lateral correcte. No destaca en res però tampoc no fa res malament. Solvent i òbviament, molt més lateral pel Barça que Douglas. Crec que aquesta nit és la primera vegada que aquesta temporada veig un lateral dret blaugrana, centrar ras endarrere des de la línia de fons. Si us plau Lucho, sense ser-ne partidari, algun partit més hauria d’haver jugat.
• Mascherano no pot ser el central titular del Barça. No ve d’avui però ‘el Jefecito’ no és el mateix, futbolísticament parlant, quan juga de pivot defensiu que quan ho fa de central. Per falta de concentració o pel que sigui, el davanter centre de l’Osca no et pot guanyar la posició en dues accions consecutives. Posa les mateixes ganes, i corregeix les seves carències amb una forma física excepcional però no té les aptituds que necessita el central d’un equip gran. O el central del seu costat està a un nivell excepcional o l’eix de la defensa culer grinyola. 

Empat sense idees a Getafe

Lliga Jornada 15
Getafe 0
Futbol Club Barcelona 0

El Barça s’ha ofuscat ell solet davant un Getafe molt disciplinat. Les carències en la construcció han passat factura els blaugrana que han acabat perdent els papers, futbolísticament parlant.

Punts positius

• Leo Messi. Encara que l’equip no l’ha ajudat gens, ni l’ha buscat quan ells mateixos més el necessitaven, ha tornat a exhibir la seva visió de joc, obrint el camp amb passades intel·ligents i profundes, picant faltes espectaculars (una al travesser) i desequilibrant com és habitual en ell.
• La profunditat per banda esquerra. L’equip és conscient que Jordi Alba està molt fi i l’ha exprimit. El lateral de l’Hospitalet ha entès perfectament el dos contra un i l’ha fet moltíssimes vegades, ja què era l’opció amb que el Barça creava més perill. Les seves centrades l’únic recurs dels blaugrana.
• Luis Suárez. Tot i que segueixi sense aconseguir anotar els gols que se li pressuposen a un jugador de la seva qualitat, l'uruguaià segueix aportant en cada pilota que toca i ho fa amb intel·ligència i sentit. Sempre aporta en favor de l'equip i, quan comencin a entrar els gols, amortitzarà de ben segur els diners pagats per ell
• Cada partit que passa tinc més clar que s'ha d'elogiar Zubizarreta per la substitució que s'ha fet a la porteria del Víctor Valdés. Els dos porters que han arribat estan jugant a un gran nivell. És de justícia anomenar-ho.

Punts negatius

• Massa imprecisió en la creació. Increïble el nombre de pilotes que han perdut els blaugrana. En defensa, només Alba no ha regalat l’esfèrica, Piqué ha rifat pilotes i no ha estat nítid en la sortida, i Alves i Mathieu han exhibit la seva confiança per facilitar la sortida al contracop del Getafe. Al centre del camp, Rakitic ha estat el principal artífex d’aquestes pèrdues que ha provocat que Busquets i Xavi haguessin de córrer més de l’habitual.
• Inoperància en atac. La transició defensa atac no és neta, el mig del camp ha perdut pes i el Getafe s’ha dedicat a defensar posicionament. Així li ha sobrat per mantenir la porteria a zero. Messi necessita socis, no pot ser que ell crei la jugada i la vagi a rematar; sense Neymar la connexió amb Suárez no acaba de funcionar. L’uruguaià per la seva banda, intenta obrir espais per la segona línia, desbordar o centrar, però a vegades està orfe i acaba desesperat.
• La posició de Leo Messi, col·locat a l'extrem dret com a mínim en l'inici dels partits, provoca que quan s'avorreix i centra més la seva posició aquella zona quedi totalment lliure perquè Dani Alves faci i desfaci al seu gust. Sota el meu punt de vista aquest jugador -que recordem ja passat la seva millor època- tingui aquesta llibertat no és positiu pel conjunt blaugrana. De fet, la primera ocasió que rep el Barça és precisament per la banda que ocupa el lateral brasiler. Com de costum.
• La diferència de tracte arbitral dispensada a l'equip català enfront del que rep el Real Madrid comença a semblar un acudit. La mà que provoca Lio Messi en la jugada del minut 20 de la primera part és un  escàndol i que no s'assenyali només provoca que el contrast amb els blancs sembli un gag de mal gust

Lucho i els tres tenors avisen a Europa.

Champions League Jornada 6 

Futbol Club Barcelona 3
PSG 1

Primera victòria important del Barça aquesta temporada, el Paris Saint Germain ha abdicat davant els blaugrana que amb un plantejament nou han sorprès els parisencs. Messi, Neymar i Suárez han reduït el gol d’Ibra.

Punts positius.

• El laboratori de Luis Enrique. El tècnic asturià ha trobat la tecla per fer mal a un PSG molt tancat, sobre el paper 3-4-3 però amb la intenció d’obrir el camp i fixar la defensa francesa. El treball de Mascherano, Busquets i Pedro ha alliberat Messi i Iniesta perquè aquests trobessin Neymar i Suárez amb més facilitat. L’equilibri defensa-atac ha estat vital per aturar o enllaunar el PSG quan tocava. Encertadíssim en els canvis, ha dotat l’equip del que necessitava quan ho necessitava.
• La personalitat de Marc Bartra. Una vegada més ha demostrat que és el central amb més futur del conjunt català. Davant els francesos, una prova de foc de nivell, ha estat un tità. El de Sant Jaume dels Domenys ha ballat amb Ibra i Cavani i els ha aturat amb escreix. Atent a les cobertures, net, i a vegades sobrat, en la sortida de pilota i poderós per alt ha estat l’ancora on s’ha agafat la defensa local.
• La tripleta atacant ja carbura. Vital i decisiu com combinen i s’entenen els tres davanters del Barça. Són solidaris entre ells i esglaonen la pressió cada dia millor, per robar el més aviat possible o dificultar la sortida de pilota del rival. Avui han mullat els tres i els gols han arribat en moments decisius. Després del gol d’Ibra (Messi), abans del descans (Neymar) i per sentenciar (Suárez). 

Punts negatius 

• Badades defensives. Luis Enrique ha sorprès a tothom amb una defensa de tres jugadors, formada per Bartra, Piqué i Mathieu.  El primer ha estat impecable durant quasi tot el partit, però tant Piqué com Mathieu han patit massa en algunes fases del matx. Piqué ha estat molt poc afortunat en la jugada del gol de Ibrahimovic i, Lucas Moura li ha complicat la vida al jugador francès, que no estat encertat en algunes passades i ha perdut pilotes vitals.
• Fluix inici. L’equip ha sortit fred al partit i el gol d’Ibra ha deixat gelat el Camp Nou. Igual que contra el Espanyol, l’equip ha començat adormit i el PSG ho ha sabut aprofitar. L’adaptació al sistema i les transicions lentes han fet previsible el Barça fins al gol de Messi.
• Massa relaxació amb el 2-1 al marcador. En alguns trams del partit l’equip ha jugat amb massa lentitud i parsimònia. Els blaugrana no semblaven preocupats per sentenciar el duel i s’ha vist reflectit en jugadors com Iniesta, que no ha estat fi i s’ha dedicat a intentar-ho fer bonic o a buscar l’última passada, quan el que calia era xutar més a porteria. Es nota que el manxec surt d’una lesió i necessita minuts per agafar el ritme.

Un rècord, un hattrick i un altre derbi a la butxaca.

Lliga Jornada 14
Futbol Club Barcelona 5
Espanyol 1

El conjunt de Luis Enrique ha golejat un Espanyol que s’ha avançat al marcador però l’estat de forma de Messi l’ha capgirat. L’argentí, que ja és el màxim golejador dels derbis gràcies a un altre hattrick, ha estat determinant en tots els aspectes del joc. Piqué i Pedro han completat la maneta.

Punts positius

• La recuperació de Jordi Alba. El de l’Hospitalet està ratllant a nivell excepcional, les seves internades tornen a ser decisives i, a diferència d’Alves, sap escollir quan aparèixer en atac. Ja són uns quants els partits, on veiem l’Alba que recupera com una fletxa i ajuda en les cobertures com el que més. La seva voracitat en defensa és necessària per un Barça que encara li queden matisos per millorar en aquest aspecte.
• La importància de tenir-los endollats. Luis Enrique ha deixat clar amb qui no conta però també sap que necessita un equip amb 15-16 jugadors que se sentin titulars. Avui ha estat el torn de Pedro i Iniesta, tots dos han demostrat estar a un gran nivell. El canari, que ja porta gairebé un mes en forma, torna a ser desequilibrant i precís; la seva entrada ha sentenciat el partit. El cas d’Iniesta és encara més espectacular. Des de la derrota al Bernabeu, on es va lesionar, no havia tornat a jugar i avui ha augmentat i reduït el ritme del joc quan ha volgut. Imprescindible ‘Don Andrés’ per aspirar a tot.
• Messi menja a part. Un altre rècord batut amb tres gols. El petitó ja en porta 4 en aquest 2014. A part dels gols, que ja sabem que és el que millor fa, davant l’Espanyol ha ocupat totes les posicions del camp amb garanties. De lateral recuperant, de mitja punta creant joc i de davanter rebentant les estadístiques. Un cop més ha demostrat que segueix tenint fam per fer guanyar el Barça tot el que es proposi. 

Punts negatius

• Bartra i Montoya desconvocats. Algú ha d'explicar què és el que passa realment. La situació del lateral dret sembla ja una broma. Després de veure el recital de Douglas contra l’Osca... De veritat és TANT dolent Martín Montoya per no poder ni tan sols asseure's a la banqueta?
• La defensa de Piqué en el primer gol de l'Español... A què espera per reduïr distàncies amb el davanter? A ser ja a dintre de la porteria? Ni tan sols orientes el cos en diagonal? Increïble. Busquets també s'ha lluït en aquesta jugada. La transició defensiva de tot l'equip en general mereix capítol apart.
• Si fins i tot jo sé com continuarà la jugada quan Messi tira la paret. Si fins i tot jo sé què intentaran Messi i Neymar quan s'internen a l'àrea buscant Luis Suarez, (buscar la paret novament) Com no ho sabran els defenses contraris? No pot ser que s'intenti la mateixa jugada una i altre vegada sense variació. Com diria un bon 'tribunero': Xuta!!!
• Messi ha de fer tots els papers de l'auca. Rep a 35 metres de l'àrea, genera desequilibris, assisteix els companys i genera també les ocasions. A més, els companys ho saben i es dediquen, únicament, a tornar-li les pilotes que cedeix. Única excepció, Neymar

Seny, fe i victòria

Lliga Jornada 13 

València 0
Futbol Club Barcelona 1

El Barça aconsegueix la victòria sobre la botzina a Mestalla gràcies a un gol de Busquets després d’un rebot de Diego Alves.

Punts positius

• Bravo per Claudio. Aquest és el porter que necessita el Barça. El xilè ha estat una assegurança de vida pels de Luis Enrique, ha tret tres mans i peus decisius per portar els tres punts a Barcelona. Com deia Valdés, el porter del Barça no cal que sigui una meravella amb els peus però ha de salvar els mobles quan se’l necessita i avui l’ex de la Reial Societat no ha fallat.
• Un Barça esperançador. Aquesta victòria en un camp tan difícil i sobre la botzina és una injecció de motivació necessària per continuar en la línia ascendent en que està l’equip. Davant un rival tan tancat, el Barça ho ha provat de totes les maneres fins que ha sonat la flauta. És cert que hi ha coses a millorar però on no arriben el cap i les cames, avui ha arribat la fe.
• Una variant interessant. La possibilitat d’ajuntar a Busquets i Mascherano a la sala de màquines no ha estat molt productiva però ha assegurat solidesa. Tot i que el València ha xutat més que el Barça ho ha hagut de fer des de la frontal o en contracops. Contra un rival amb les revolucions al màxim, el mig del camp ha sabut controlar les emocions dels locals i donar més llibertat als laterals. Amb més treball serà una opció molt vàlida per partits complicats fora de casa. 

Punts negatius

• Desconnexió entre les línies. La incursió de Mascherano a l’eix del mig del camp i les característiques de Busquets han deixat massa sol a Xavi. Això ha provocat que no hi hagués connexió amb la davantera, Neymar ha fet la guerra pel seu compte, Suárez ha deambulat pel front atacant i Messi s’ha buscat les garrofes amb poc èxit. Els laterals han tornat a ser protagonistes per ser els que ‘finalitzaven’ les jugades; quan no ho feien i l’equip perdia la pilota els centrals han quedat massa venuts.
• Suárez amb la pólvora mullada. L’uruguaià necessita massa ocasions de gol per marcar, avui n’ha errat dues claríssimes. Segurament ha estat el seu pitjor partit com a barcelonista, en nits com les d’avui un gol és clau per tapar la mala actuació. Sense espais i davant un entramat defensiu de bon nivell perd magnitud.
• Luis Enrique i els laterals. Com deia, avui han tornat a tenir molta participació però sense capacitat de sorpresa. Només en un parell d’ocasions Jordi Alba ha aconseguit sorprendre la defensa ‘che’, en la resta ell i Alves han estat un opció de passada més. El brasiler no ha triat bé quan aparèixer i davant un València ben tancat no ha trobat ni socis ni s’ha sabut associar. D’altra banda, Luís Enrique no ha trobat la tecla per millorar la imatge, els canvis han estat massa tard i la introducció de Masche al mig del camp amb Busquets s’ha de treballar molt més.  

I més i més i més... i per sempre Messi!

Champions League Jornada 5

Apoel de Nicosia 0
Futbol CLub Barcelona 4

Un altre hattrick de Messi, que supera a Raul Gonzalez com a màxim golejador de la Champions, i un gol de Luis Suarez, que s’ha estrenat, han donat la victòria al Barça més sòlid de la temporada. 

Punts Positius 

• La intensitat millora els automatismes. Amb la marxa posada des de l’inici, el Barça ha ofert una imatge molt bona com a equip. Sense fissures tot i ser l’Apoel el rival. Línies juntes, pressió voraç i esglaonada en tots els trams del camp. La idea de Luis Enrique es va aclarint i l’equip ja la digereix. Potser només dos partits no són suficients per valorar aquesta millora però és inevitable no reconèixer que els blaugrana estan creixent com a conjunt.
• Alternatives perquè Messi faci a miques el rival. Davant un rival tan tancat el Barça ha optat per la paciència però sense oblidar la capacitat de sorprendre. Aquest últim factor és vital per superar entramats defensius i avui, l’arribada de Rakitic, els moviments de Pedro i Suárez perquè Jordi Alba tingués presència en atac o la recuperació i posterior sortida ràpida, per exemple, han estat la clau perquè Messi tingués més opcions de cara a porteria.
• Suàrez, Piqué i Rafinha. El gol del primer, la recuperació del segon i la confirmació del tercer són noticies molt positives pel Barça. L’uruguaià no necessitava el gol per reivindicar-se, ja que fins al moment havia quallat grans actuacions en tots els partits que disputats. Tot i així, tots sabem que el davanter viu del gol i el que ha fet avui ha estat la demostració del seu gran moment de forma. D’altra banda, el ‘tres’ del Barça que porta 19 pilotes recuperades en els últims dos partits sembla recuperar el seu millor nivell. Veurem si el càstig que va patir continua tenint el mateix efecte la resta de la temporada. I per últim, l’expulsió no esborra el gran partit del petit dels Alcántara que s’ha confirmat com una alternativa vàlida. La capacitat de treball, l’allau de qualitat i la seva verticalitat, el fan un jugador ideal pel que vol Luis Enrique al mig del camp. 

Punts negatius

• De nou un partit on Bartra es titular i, de nou, partit més que correcte del jove central català. Torna a aparèixer el dubte del seu ostracisme en condicions normals. Sap greu pensar que, d'estar Vermaelen en condicions òptimes, seria el cinquè central en l'ordre de Luis Enrique.
• L'adaptació de Luis Suárez a l'equip és inversament proporcional a la del croat Rakitic. L'ex del Sevilla sembla cada vegada més insuls en el joc de l'equip. El mateix es pot dir d'un Pedro Rodriguez al que se li acaben les oportunitats.
• Mascherano, Rakitic, Rafinha. La pilota es perd més i arriba pitjor als de davant però toca acostumar-se a aquests noms pel que sembla, tenen el perfil de migcampista que li agrada al tècnic blaugrana. S'ha acabat l'època dels talentosos i arriba la de l'esforç i el sacrifici. Menys màgia, més lluita.
• 0 de 116 és el rati d'efectivitat del Barça en córners... Sense comentaris.

Lionel I 'El Golejador'

Lliga Jornada 12

Futbol Club Barcelona 5

Sevilla 1

L’argentí es corona com a màxim anotador de la història de la Lliga Espanyola amb 253 gols superant el mític Telmo Zarra, gràcies al hattrick davant el Sevilla. Neymar i Rakitic  van tancar la golejada contra els d’Emery.

Punts positius

• Busquets menja a part. L’internacional espanyol, que recordem només descansa quan està lesionat, va tornar a exhibir els seus tentacles. El pop de Badia va salvar el Barça de més d’un ensurt, tallant contracops decisius i donant sortida als altres. És innegable que quan els seus companys de sala de màquines estan a l’altura, ell va sobrat. Quan compta amb les dos vessants, direcció Xavi i recorregut Rakitic, se sent molt més còmode.
• Els laterals i la seva funció. Excepcional equilibri entre ells, ahir van saber sorprendre en atac i mantenir la posició en defensa. Sense tenir tant pes en la creació tenen molta més importància en ella. Alves va optar per ser més curós en les seves pujades i va estar més atent defensivament. Per la seva banda, Jordi Alba va agafar un rol més protagonista en atac però sempre sent un recurs no una opció de passada més.
• Messi, en la setmana més sacsejada...supera el rècord. Portava tres partits de Lliga sense veure porteria, havia viscut una setmana complicada per les seves declaracions al diari argentí Olé, però el bo d’en Leo pot amb tot. No havia marcat de falta directe aquesta temporada, ni tampoc havia fet tres gols en un partit aquest curs... però davant el Sevilla va decidir superar Zarra i erigir-se com el màxim golejador de la història de la Lliga. Les dificultats i els reptes l’atrauen, seguirà sent el millor fins que ell vulgui. 

Punts negatius

• Tres laterals dret i sempre juga el mateix. Tant dolent és Montoya? És una situació que l'entrenador hauria d'aclarir. Més encara, quan el mateix president del club dubta públicament del fitxatge de l'altra alternativa, Douglas.

• Tot i els bons primers trenta minuts, no van ser suficient per crear perill davant la porteria contrària. El xut de falta de Messi i un parell d'internades per banda van ser totes les opcions dels blaugrana en els minuts de domini de l'equip local. A partir d'aquí, les debilitats defensives (separació de línies i aparició d'espais aprofitables pel rival) van aparèixer com és habitual últimament.

• Que Xavi sigui encara el millor migcampista que té el Barça tot i la seva edat i que marxi aquesta temporada, és preocupant. 

Luís Suárez ja és decisiu

Lliga Jornada 11

Almeria 1

Futbol Club Barcelona 2

El davanter uruguaià ha salvat els mobles amb dues assistències, a Neymar i Jordi Alba, en el tram final de partit. Abans, els de Luis Enrique han estat plans i previsibles fins a l’entrada dels cracks. Fins i tot, un Almeria tàcticament perfecte i molt disciplinat ha fet sonar les alarmes amb el gol de Thieavy a la primera part. 

Punts positius 

• La qualitat de l’equip. És indubtable que el Barça no ha fet un bon partit en línies generals però també és inqüestionable que te marge i jugadors per millorar. Sense rumb clar en el joc, amb una aposta com la d’avui, amb dos interiors treballadors i de recorregut, o amb Xavi, i donant més protagonisme a Busquets, l’equip està cllassificat per vuitens a la Champions i continua en la lluita pel títol. Tot i que la pólvora està mullada, quan hi hagi més cohesió entre els davanters l’atac serà temible.

• Tan diferents i necessaris, Rakitic i Xavi. El croat no ha trobat encara el seu però pot ser això és el que, davant l’Almeria, l’ha fet més interessant. El ‘4’ blaugrana, en fases del partit, ha sabut aparèixer entrant des de segona línia per pivotar i assistir. Se l’ha vist menys condicionat i quan ha abandonat la banda ha entrat més en joc. Per la seva part, Xavi ha ordenat l’equip i l’ha dotat d’essència. Ha participat per crear superioritat al mig del camp i ha equilibrat al Barça. L’ordre i el sentit de la creació d’un, ha de complementar-se amb el treball i l’arribada de l’altre. El mig del camp blaugrana necessita una estructura sòlida ja, per començar a manar en els partits.

• Tot el que aporta Luis Suárez. El caràcter guanyador que té impregnat a les venes i transmet a l’equip és un fet, però el que dona futbolísticament és encara més determinant. Ha aguantat la pilota com el millor tanc, ha xutat amb perill, ha obert el camp, ha creat espais i ha assistit Messi, Neymar i Jordi Alba, entre d’altres. El toc de pilota en les dues assistències de gol mostra que no és un davanter centre qualsevol.  

Punts negatius

• Neymar i Luis Suárez suplents, o el que és el mateix, Pedrito i deu més. Els motius d’aquestes suplències són difícils d’entendre, donat que en els pròxims quinze dies no hi ha competició oficial de clubs. Podría esperar-se que un futbolista com Luis Suárez, que només ha pogut participar en 4 partits, (un d’ells la Supercopa Catalana) necessitaria minuts per assimilar els automatismes de l'equip. Doncs, l’entrenador no ho ha vist així tot i que, després d'anar per darrere en el marcador a la mitja part, si li ha semblat convenient i els ha fet entrar tots dos. 

• Primers 45 minuts en que, de nou, és el rival el qui decideix a què s’ha de jugar. En aquesta ocasió, un Almeria que ha plantejat el partit més típic dels tòpics disponibles. Dues línies defensives col·locades en front de la pròpia porteria i au, a remar. Que davant aquest plantejament, repetit mil cops, l’equip sembli no tenir solucions és un dels aspectes més decebedors. En aquest sentit, el paper dels interiors eren els qui, com a mínim en temps passats, movien l’equip rival d’una banda a l’altra fins a trobar l’espai. Eren altres temps i ara s’aposta més per què es dediquin a defensar i siguin els laterals els que decideixin a què es juga. Avui, Mascherano i els 'extrems' han estat els principals creadors de joc. Només el suplent Suárez, ha tingut la clarividència necessària per superar la situació.

• Línia defensiva pèssima. Totes les jugades d’atac han tingut dos protagonistes; Roberto Soriano i Thievy. El primer ha baixat la pilota en cada atac i l’altre, aprofitant la seva velocitat, ha buscat els espais. Ni Mascherano ni Bartra han estat capaços de desxifrar aquest codi digne de les escoles més bàsiques del futbol. Veurem en el pròxim partit, si Luis Enrique alinea els jugadors pensant més en l’onze titular que no pas en qui deixa a la banqueta com succeeix actualment. Veurem en el pròxim partit, si Luis Enrique alinea els jugadors pensant més en l’onze titular que no pas en qui deixa a la banqueta com succeeix actualment.

Messi rescata el Barça batent el rècord de Raul

Champions League Jornada 4

Ajax 0
Futbol Club Barcelona 2

Doblet de l’argentí per doblegar un Ajax rebel, els de Frank de Boer han tutejat el Barça fins al gol de Messi. 

Punts positius 

• BARTRA. Notícia amb majúscules per la rereguarda culé. Com si d’un tranquil·litzant es tractés, el de Sant Jaume dels Domenys ha asserenat en molts moments la defensa blaugrana. Bon complement de Mascherano, intens en les cobertures i amb fam de victòria, aquesta última s’ha comprovat en el primer gol del Barça. En l’estat de forma que està la defensa, ha de ser titular.

• Xavi i el control. Són dos termes associats. El paper discret de Rakitic en la creació el fa més rellevant alhora de iniciar el joc. Avui, se l’ha vist participatiu i marcant el ritme del partit quan l’equip ha tingut l’esfèrica. Davant d’equips que volen tenir la pilota, la fórmula Rakitic-Xavi pot ser la millor per discutir-la. El treball del croat l’allibera, tot i la seva millora en tasques defensives.

• La pressió i els laterals. És cert que el Barça ha jugat contra deu vint minuts, i les millores han estat més vistoses, però el que és inqüestionable és que llavors, l’equip ha crescut. La pressió ha estat esglaonada i els de Luís Enrique han robat més a prop de l’àrea rival, això ha provocat moltes arribades. Més Jordi Alba que Dani Alves, però en certes fases del partit, els laterals actuat com se’ls necessita, sorprenent i no com a recurs. Sense actuar com extrems per obrir el camp, actualment funció de Suárez i Neymar, les seves aparicions han estat més efectives. 

Punts negatius

• Gerard Piqué. Per què és suplent?

Per l'afer amb el mòbil

Per l'afer amb la policia

Pel seu baix rendiment

Per totes les anteriors

• Luis Suarez jugant com a lateral degut a que els acompanyants de Messi, de nou, han jugat massa enganxats als extrems. Luis Enrique no té clar què és el que vol de l'equip i, tot i que ho busqui, que és una bona senyal, els jugadors semblen perduts en diferents períodes.

• Un altre partit més, i de nou el Barça no aconsegueix dominar el seu rival. Semblen llunyanes les èpoques en què l'equip dominava de cap a peus al contrari ofegant-lo amb el seu joc de passades i de posició. En el dia d'avui no ho ha aconseguit fins que el rival s'ha quedat amb un jugador menys i després d'anotar el primer gol.

El Barça cau en un espiral perillós

Lliga Jornada 10

Futbol Club Barcelona 0

Celta de Vigo 1

Derrota impotent a l’estadi davant el Celta, els blaugrana ho han intentat de totes les maneres però amb més cor que cap. Larrivey ha marcat el gol dels gallecs. 

Punts positius 

• L’actitud de l’equip. Tot i perdre, els blaugrana han millorat l’actitud després de la segona part davant el Madrid. Els jugadors s’hi ha deixat la pell i aquesta derrota els pot reforçar. Quan perds sent millor que el rival, tens més ganes de guanyar el següent partit.

• Moltes ocasions de gol. Sigui per la qualitat dels tres davanters o per la verticalitat del joc de Luís Enrique, el Barça ha pogut guanyar el partit de carrer. Quatre pilotes a la fusta, dues de Neymar i dues de Messi, i moltes intervencions del porter gallec Sergio, han frustrat els blaugrana. És un bon símptoma si som conscients que s’ha d’afinar la punteria.

• El paper de Rafinha. Després de jugar els dos primers partits de titular, una petita lesió, que ha arrossegat fins fa poc, no l’ha deixat créixer però avui ha demostrat les ganes que té de ser titular. Ha participat més que Rakitic en la creació, tot i el paper discret de l’equip en aquest aspecte, i s’ha exhibit en el treball i el desequilibri. 

Punts negatius 

• Els marcatges. En el gol, Mascherano ha tornat a perdre la posició, una vegada més des que juga de central i ha deixat un buit que Busquets, sense intensitat, no ha sabut tapar. Tampoc han estat encertats els laterals, que no han basculat amb ordre i Nolito se n’ha aprofitat.

• Poc control del partit. Com en altres duels d’aquesta temporada, el Barça tendeix a ser directe, a no tenir el mig del camp com a referència alhora de crear joc. La inèrcia de trenar jugades o realitzar passades del central a l’extrem, és provocada per la gran qualitat que tenen els blaugrana a la davantera. Sense Xavi en el seu clímax no hi ha ningú que agafi les regnes de la sala de màquines del Barça, i aquest, durant fases, converteix el partit en un intercanvi de cops del que sense eficàcia mai sortirà guanyador.

• Precisió i sorpresa. Dos conceptes que s’estan perdent i ja han provocat mals de cap al Barça. Els homes de Luis Enrique van perdre moltíssimes pilotes però el més curiós és que, en la seva majoria,  l’equip és gairebé el mateix. Per exemple, ahir Mathieu va intentar tres passades de central a extrem que van provocar els seus respectius contracops. El Barça va arriscar en la sortida, vol anar per feina conscient que els tres d’a dalt són depredadors però perd precisió en la construcció i genera contraatacs pel rival. Sent més vertical, agafa desprevinguda la defensa rival però no madura la jugada. Els laterals continuen sent LA opció i no el recurs, Rakitic no sorprèn de segona línia tot i el seu desplegament físic i l’equip espera que Neymar o Messi freguin la làmpada i resolguin el matx. 

La dura realitat

Lliga Jornada 9 

Reial Madrid 3

Futbol Club Barcelona 1

El Barça cau desmembrant-se al Santiago Bernabeu, l’equip de Luis Enrique s’ha avançat però el Madrid se l’ha menjat amb el pas dels minuts. Neymar ha obert el marcador, Cristiano l’ha igualat de penal, i Pepe i Benzema han sentenciat a la segona part. 

Punts positius 

• L’idil.li amb el gol de Neymar. El brasiler ha tornat a mullar però sobretot a fer un gran partit. Descarat i participatiu, ‘Ney’ s’ha ofert en tot moment i ha estat objecte de la majoria de les faltes dels blancs. Com l’equip ha anat de més a menys però mai li ha perdut la cara al partit.
• Luís Suàrez genera il.lusió. Ha tocat de cara, s’ha mogut entre els centrals mostrant el seu instint, ha assistit amb precisió i ha combinat amb Messi i Neymar amb molta naturalitat. Amb més rodatge pot ser una gran alegria pels blaugrana. 
• L’actitud de Mascherano i Alves. El jefecito s’ha crescut quan l’equip més l’ha necessitat evitant els contracops del Reial Madrid. L’argentí ha ajudat Piqué i ha cobert les pujades dels laterals fins al final. D’altra banda, Alves no ha deixat respirar Cristiano i en atac ha estat una bona alternativa a la primera part. S’ha anat diluint en la segona però no ha deixat de bregar. 

Punts negatius

• Poca autoritat en defensa. Cada vegada que el Reial Madrid s’ha apropat a la frontal de l’àrea ha generat sensació de perill. Menys en la primera part que en la segona, però sobretot en els contracops. El Barça ha basculat defensivament molt malament. Piqué no ha sabut tapar les pujades dels laterals ni aquests, especialment Mathieu, han sabut sorprendre quan tocava i quedar-se quan ho havien de fer. El mig del camp dels catalans s’ha vist superat pels quatre homes d’Ancelotti i, després de la sortida de Xavi, l’equip ha perdut el poc nord que li quedava. Tan Busquets com Iniesta no han estat regulars. El de Badia no ha estat el nexe senzill i eficàs que acostuma a ser i ha perdut pilotes que no perd mai. Al manxec l’ha crucificat la pèrdua en el tercer gol… clar exemple de com estava el Barça. 
• Sense actitud no hi ha reacció. Després dels dos gols del Madrid, el Barça ha perdut la força que semblava que havia inculcat Luis Enrique. L’equip no s’ha enrabiat i sense idees ha mort a Chamartin. Com el nivell de l’equip, l’actitud ha baixat considerablement i encara que el gol del Madrid ha estat després d’un penal el Barça no ha aprofitat l’aventatge inicial i s’ha deixat remuntar. 
• El Madrid, com el PSG, ha fet tocar de peus a terra als homes de ‘Lucho’. Segona cita important, segona decepció. En aquests duels és quan es pot comprovar que els automatismes no estan assimilats. El Barça encara no té clar a què juga, la seva sala de màquines no sap quan l’equip necessita pujar o baixar el ritme. Amb Suàrez, Leo i Ney com a davanters, les linies s’han separat considerablement i l’absència de Rakitic s’ha notat en defensa. El Barça s’està acostumant a intercanviar cops davant equips que el superen físicament i el resultat ha estat negatiu. 

No val a badar

Champions League Jornada 3

Futbol Club Barcelona 3
Ajax 1

Tot i la victòria i el gran joc dels blaugrana en la primera part, l’Ajax ha donat un toc d’atenció al Barça en els últims minuts, abans del gol de Sandro. Neymar i Messi han encarrilat el partit a la primera part. El Ghazi ha posat els nervis al Camp Nou amb el dos a un, però Sandro ha sentenciat en el descompte.

Punts positius

• Millor primera part de la temporada. Velocitat en la transició, atacant per dins i per fora, ràpids en la recuperació... L’equip ha estat un bloc sense fissures, tan en atac com en defensa, i ha ofert futbol d’alt nivell. 
• El bon partit de Pedro i Iniesta. No són situacions comparables però tots dos necessitaven un gran partit. El manxec ha estat molt regular però sobretot desequilibrant en moments decisius, un aspecte determinant en el joc d’Iniesta. D’altra banda, l’extrem del Barça s’ha retrobat amb les bones sensacions de temporades passades. Mai s’ha dubtat del seu treball però acumulava massa partits discrets, avui ha tornat a ser incisiu i ha merescut el gol.
•  La reacció post gol dels de Luis Enrique. El Barça només ha encaixat tres gols en els onze partits oficials que ha disputat i tots tres han tingut reacció, gairebé, instantània. Aquest fet diu molt de la concentració i la tensió dels blaugrana durant els noranta minuts.

        

             Punts negatius

•       La desconnexió del Barça a la segona part. Fet insòlit en els locals aquesta temporada, tot i el gol de Sandro només tres minuts després, l’equip de Luís Enrique s’ha destensat a la represa. 

Aquest líder no descansa

Lliga Jornada 8 

Futbol Club Barcelona 3
Eibar 0

La revelació de la Lliga i el Virus FIFA, han abdicat davant un Barça que ha anat de menys a més. Xavi, Neymar i Messi han rubricat la victòria.

Es podia preveure un partit incòmode contra l’Eibar. Rival feixuc, molt lluitador i que sap a que juga tot i la seva prematura experiència a Primera. Els bascos han arribat al Camp Nou amb una consigna molt clara, està tàcticament perfecte. Si aquest últim factor es donava, l’Eibar podia puntuar a l’estadi. D’altra banda, el Barça ha canviat tota la sala de màquines, Xavi, Masche, S.Roberto, pensant en els pròxims compromisos i ha perdut frescor en la creació. Tot i el bon partit de Mascherano, l’absència de Busquets s’ha notat massa en la sortida de pilota i la creació de joc, sobretot. Donada la lentitud en la transició i el bon posicionament dels visitants, al Barça se li ha fet eterna la primera part. Als de Luis Enrique els ha faltat alternatives en atac. Les centrades d’Alves han començat a ser monòtones i mai han trobat rematador. La falta de mobilitat i capacitat de sorpresa, davant un sistema tàcticament tan treballat, ha ofegat al Barça que només ha sabut desequilibrar en jugades individuals.

Tot i només crear dues ocasions de gol, els blaugrana no han fet una primera part tan dolenta però si que els hi ha faltat més clarividència en els últims metres. Parlant d’aquest últim terme, el futbolista amb més facilitat per trobar els espais, Leo Messi, l’ha trobat al quart d’hora. Intercanviant-se els papers, sorprenent l’adversari, introduint alternatives... Alves ha arrossegat el lateral, Xavi ha entrat de segona línia i Messi ha fet màgia. L’egarenc ha picat la pilota davant Irureta després d’una passada espectacular de Messi.

Amb el marcador a favor tot ha vingut de cara. Neymar i Messi han anat creixent, el mig del camp ha imposat la seva llei amb el pas dels minuts, gràcies a l’entrada d’Iniesta, i la defensa ha corregit qualsevol opció atacant de l’Eibar. Com acostumar a ser habitual, el partit l’han tancat els dos cracks del Barça, primer Neymar a centrada d’Alves i després Messi. El gol de l’argentí és una prova irrefutable que el crack de Rosario està al cent per cent. Juga, fa jugar, marca, assisteix, defensa, regateja...

Abans del gran duel al Bernabeu tocarà l’Ajax, els de Frank de Boer seran una pedra de toc decisiva per veure el rumb del Barça a la Lliga de Campions. Llavors, ja podrem xalar de valent d’un clàssic que es preveu espectacular. 

A Vallecas es guanya així

Lliga Jornada 7

Rayo 0

Futbol Club Barcelona 2

Un any després, el Barça va tornar a adaptar-se a les debilitats del Rayo per guanyar el partit. Les duples Messi-Neymar, Piqué-Bartra i el rècord de Claudio Bravo van ser el més rescatable del duel.

Com he reiterat sempre, les alternatives o solucions d’un equip davant els plantejaments del rival són vitals per veure la capacitat de reacció dels teus. Línies molt juntes i en poc espai, defensa al mig del camp i pressió a camp contrari; aquestes van ser les directrius del conjunt de Paco Jémez per anul.lar les virtuts dels blaugrana. Davant d’això, 3 pilotades consecutives en l’inici de Piqué i Bartra. Un canvi d’estil? Amb Gerardo Martino, l’any passat, l’equip va mostrar la mateixa idea en la creació i al tècnic argentí se’l va crucificar…

Recordant Valdés la temporada passada, Bravo també va fer aturades de mèrit abans que el Barça obrís la llauna i va llençar gairebé vint pilotades en llarg per intentar estirar el Rayo. El xilé va batre el rècord d’Artolà i ja porta 7 partits sense encaixar cap gol. Per la seva banda, el Barça van entendre ràpid les consignes per fer mal al Rayo. Davant una defensa tan avançada i amb poc marge de combinació, donat el poc espai que oferien els de Vallecas, les passades a l’espai i la velocitat dels tres davanters van ser la clau. En la creació, la sala de màquines va tornar a estar imprecisa amb Xavi i Iniesta al capdavant. Pot ser l’entrada de Rakitic a l’onze hauria estat més encertada davant el plantejament de Paco Jémez. El croat t’ofereix treball, ritme i una mobilitat necessaria per desconcertar. 

En una primera part molt competida on el Barça no va poder imposar el seu estil, els blaugrana van tenir la sort, un altre cop, de comptar amb dos dels millors davanters del món. Aquest cop per separat, Messi i Neymar van encarrilar el partit en un minut i mig. El primer va aprofitar un refús de Piqué des de la defensa per quedar-se sol davant Morcillo i Toño, a qui es va fumar fàcil per obrir el marcador. I el brasiler, per la seva part, no va desaprofitar una bona assistència de Munir.

Després de la represa, el Rayo es va quedar amb un home menys i els de Luis Enrique van veure el matx encarrilat. La intensitat va baixar notablement i els espais es van incrementar. Amb l’expulsió, el Barça va poder sentenciar mitjançant Messi però l’argentí no tenia el punt de mira fi i el marcador no es va moure. Aquest Barça pateix símptomes de descontrol que s’han de corregir, l’expulsió dels locals va condicionar massa el posterior plantejament dels blaugrana.

PD: Molt encertada la incursió de Mathieu al lateral amb Bartra i Piqué a l’eix de la defensa. Tornar a jugar amb tres defenses alts, et dóna seguretat en les jugades a pilota aturada, en les centrades laterals i també t’ajuda a recuperar l’esfèrica quan l’altre equip juga en llarg, ja que el teu defensor rep la pilota de cara i parteix amb avantatge.