El rècord més car

Jornada 7 Lliga 

Almeria 0

Futbol Club Barcelona 2

La lesió del deu blaugrana embruta el rècord de victòries en l’inici de Lliga, el mateix Messi i Adriano han marcat pel Barça. Un Almeria molt fiable s’ha desinflat amb el pas dels minuts. 

• Partit obert fins que Messi decideix. Possessió llarga de pilota, transicions curtes entre Piqué, Bartra i Busi, el Barça ha esperat i l’Almeria ha avançat línies. Ritme en tots dos conjunts, Iniesta provava Esteban i pels de Franciso Rodríguez Suso i companyia treien el cap tímidament a la porteria de Valdés. Tot això s’ha acabat quan el crac argentí del Barça ha volgut acabar-ho. Dribla un defensa local, fa una paret amb Pedro, i a prop de la frontal, ha xutat al pal i cap dins. Poc més tard, ha demanat el canvi per molesties a l’isquiotivial. Des de la seva sortida l’equip ha empitjorat i els andalusos han posat en problemes la defensa, fora de forma, del Barça. 

• Martino els espavila. Ningú sabrà que ha dit ‘el Tata’ durant el descans als Jocs del Mediterrani, el Barça ha tret l’ofici i ha dormit el partit. Bona estratègia per fer córrer el rival i quan menys s’ho esperi aprofitar una desmarcada o una passada vertical. Dit i fet. Xavi ha trencat la defensa amb un retall i ha assistit Cesc perquè el d’Arenys deixes el gol a Adriano. 

• Bartra dona la talla. El jove central blaugrana ha estat dels millors, ha tret la pilota amb criteri des de darrere, s’ha anticipat en gairebé totes les accions d’atac de l’Almeria i fins hi tot ha pujat a l’atac escollint quan era necessari. Amb Piqué intentant recuperar la forma, és molt important que Marc Bartra agafi confiança. 

El Barça posa futbol contra el debat

Jornada 6 Lliga

Futbol Club Barcelona 4
Reial Societat 1

Golejada per 4-1 a la Reial Societat per deixar enrere qualsevol debat d'estil, Neymar i Messi han connectat bé i han marcat tots dos; l’equip es va retrobant.

• En el joc de cops el Barça és letal. Davant un rival amb tanta qualitat tècnica com la Reial, el ‘Tata’ ha plantejat un equip de tocadors per tenir més la pilota que els visitants. Només començar, els ‘Txuriurdin’ han disposat de dues ocasions molt clares, inclòs un pal, però el Barça ho ha contrarestat amb dos gols. Neymar i Messi marquen  la diferència. Els conjunts que volen la pilota davant els blaugrana acaben claudicant.
• El futbol sala torna a l’estadi. Transicions ràpides, idees clares, desmarcades i pressió esglaonada. El Barça ha fet el millor partit del curs, Neymar s’ha estrenat, Xavi i Iniesta han arribat bé a les ajudes i Sergio ha tingut més llibertat. Prova d’això ha estat el gol desde fora l’àrea a l’equador del primer temps, el pop de Badia fins hi tot marca gols. El desequilibri dels davanters ha estat un factor clau per crear espais, Alexis s’ha matat per l’equip però el cansament l’ha perjudicat en tasques ofensives; la parella Ney-Leo cada dia funciona millor.

• La Champions passa factura a la Reial. Jugar cada tres dies no és fàcil, l’equip de Donosti ha acusat la fatiga que s’ha traduït en lesió. Sense Vela, Xabi Prieto ha caigut lesionat durant el primer temps. De més a menys en conjunt, només Griezzman, i a vegades Seferovic o Agirretxe, han pogut donar solucions en atac. Una pilota robada per aquest últim ha propiciat el gol de De la Bella després del descans.
• Els suplents entren motivats. L’altre dia a Vallecas, Song i Montoya van fer un gran partit avui li ha tocat a Barta. El de Sant Jaume dels Domenys ha sortit endolladíssim, no ha donat opció a l’atac aeri de la Reial i s’ha anticipat molt bé per baix. A part de fer el quart en rematar una jugada de Messi. 

Pedro aprofita l'oportunitat

Jornada 5 Lliga

Rayo 0

Futbol Club Barcelona 4

L'extrem blaugrana ha estat letal de cara a porteria, n'ha tingut tres i les tres cap a dins. Cesc ha completat la golejada contra un Rayo molt valent que s'ha topat amb Valdés. 

• La pressió individual és inútil. El Barça destacava per la pressió de l’equip, esglaonada, però el cert és que els blaugrana no ho han aplicat en el primer temps de Vallecas. En canvi, el conjunt de Paco Jémez ha reduït espais d’una manera ràpida i efectiva. Sense una referència clara, els locals han estat intensos en l’ajuda i han obligat al Barça a posar-se el mono de treball. 

• El Rayo no pot amb tot. Valdés i Messi han estat els noms propis de la primera part, el d’Hospitalet és un mur inexpugnable, a més, ha intentat organitzar una defensa que s’agafa amb pinces. La pantera blaugrana ha tornat a aturar un penal, dos en quatre dies. Leo ha portat el pes ofensiu del Barça, ha regalat un gol a Pedro i un altre a Neymar; només el canari ha encertat. 

• Pedro no perdona i enfonsa al Rayo. Tot el mèrit aconseguit pels madrilenys abans del descans l’ha esborrat el set culé. Doblet en una represa amb molt més control pel Barça. Ha atacat millor davant un Rayo que s’ha diluït, en la pressió, a causa dels gols visitants. Cesc ha entrat molt més en joc, ha assistit el segon i ha marcat el quart. 

 Rep més ocasions i té menys control però el Barça està intentant assimilar conceptes nous, el ‘Tata’ necessita temps i fixatges però el que no se li pot negar es que sap escollir el moment per cada jugador. Avui Song i Pedro s’han sortit i Montoya no ha desentonat. Mencionarem a Raul Baena, del Rayo i experico, pel seu gran afecte pels blaugrana, els hi ha repartit estopa a tort i a dret. 

Messi menja a part.

Futbol Club Barcelona 4

Ajax 0

L’argentí tri-goleja en l’inici de Champions davant l’Ajax, sense fer un gran partit el Barça ha sentenciat en la segona part per inèrcia.

• Ajax i Barça amb rols oposats. Els del ‘Tata’ Martino, en conjunt, estan irregulars. Poca mobilitat en atac i en defensa que perjudica de manera directe al joc blaugrana. Quan ataques en estàtic, com li obliguen a fer al Barça, la davantera ha d’intercanviar posicions constantment, i la mitja arribar sorprenent per desconcertar. I avui no s’ha fet en el primer temps. D’altra banda, l’Ajax ha jugat a un ritme altíssim. Amb una defensa molt avançada i un mig del camp per tancar espais, que ha provocat la poca arribada amb claredat dels locals.
• A Can Barça només hi ha un crac. El magistral llançament de falta directe del ‘10’ culé en la primera part, ha estat només un preludi de l’exhibició en la represa. Donant lliçons de compromís, en la pressió, i letal cara gol avui s’ha vist al millor Messi. Es reinventa i creu al ‘Tata’, avui ha acabat jugant d’interior dret. 

• Xavi canvia el panorama i Piqué completa la golejada. Avui si, el de Terrassa ha pujat el pistó només entrar. Ha canviat el ritme i ha fet fàcil tot el que havia semblat difícil anteriorment. El cas del central és diferent, avui no ha estat un mur però l’aprovat no li treu ningú. Gol important per agafar confiança.
• Principal esment per Bojan i Valdés. El de Linyola ha fet un partit molt decent davant una afició que li guarda bon record; ha desbordat en atac, ha assistit amb coherència i ha donat oxigen al mig del camp holandès. Victor Valdés s’està erigint com el millor porter del món, pot ser no en tots els aspectes però si en la seva professionalitat. Avui ha posat la cirereta parant un penal. 

La victòria no amaga les vergonyes

Futbol Club Barcelona 3
Sevilla 2

Agònic triomf a l’estadi després de l’aturada per les seleccions, Messi apareix quan més se’l necessita; marcant i assistint. El Sevilla ha posat l’ai al cor amb l’empat a dos però Alexis ha resolt a les acaballes. 

• De més a menys. L’inici fulgurant del Barça no li ha servit per encarrilar el partit i s’ha relaxat, tant, que amb un Sevilla tancat els blaugrana han optat per tocar. Sense ritme ni movilitat, les passades en horitzonal avorreixen al personal; el físic dels locals va ‘decrescendo’ mentre passen els minuts, prova d’això és el patiment a partir del minut setanta.

• Les individualitats no resolen res. ‘Masche’, Busi i Neymar, tres noms i un per línia a destacar en un Barça massa individual. El primer ha estat el millor d’una defensa que cada dia evidència les seves carències. En el primer gol del Sevilla la basculació en defensa ha estat pèssima, Adriano estava sol amb tres atacants andalusos. La condició física de Xavi i Iniesta exigeix al millor Busquets, el de Badia és omnipresent però no un superhome. I en atac, que no serveixi de precedent, Messi ha estat apagat i Neymar ha estat la vessant ofensiva més destacada del Barça.

• Els revulsius s’han d’escollir bé. El Barça guanyava dos a zero i necessitava pulmons al mig del camp, l’escollit ha estat Cesc i la seva anarquia no ha ajudat a tenir la pilota. El resultat, patiment fins al final. Els d’Emery han empatat quan faltaven cinc minuts per acabar i ha hagut d’aparèixer Alexis per decantar la balança. 

Messi somriu però el Barça pateix.

València FC 2

Futbol Club Barcelona 3

L’argentí ha estat demolidor, amb un 'hat trick' en quaranta minuts ha fet marxar el públic de Mestalla però Helder Postiga ha marcat per partida doble abans del descans, posant emoció en un marcador que no es mouria.

• Amb espais el Barça no té rival. Després de veure la defensa de l’Atlètic de Madrid dimecres i veient la d’avui del València, queda clar que al Barça si li jugues a futbol et pot destrossar. Gràcies a un Cesc pletòric, Messi s’intercanvia la posició amb ell com a rutina i crea molts dubtes al rival.  Neymar també ha destacat pel seu recorregut, el brasiler regateja però també es solidari; avui, ha perdut la marca en el golàs de Postiga però s’ha associat bé amb Leo. 

• Descontrol en els últims minuts. El ‘Tata’ Martino ha de solucionar el descontrol en l’últim tram de cada part, com contra l’Atlético i el Málaga avui també s’ha patit. Fins als últims minuts del primer temps, el València només havia xutat de fora l’àrea i en cinc minuts ha marcat dos gols. Helder Postiga ha estat l’artífex de tots dos, i els dos en pilotes aèries. A aquesta defensa li falta altura, i davant equips que tenen bons rematadors s’ha de vigilar l’esquena i controlar les ajudes. David Luiz encara t’esperem.

• El físic deteriora als de Djukic però també al Barça. Veient les rotacions es preveu una millora en el físic culé però fins al moment és lamentable. La segona part ha estat d’anada i tornada, el Barça les ha tingut per sentenciar però ha deixat massa espais darrere. Els centres a l’àrea i la intimidació d’un Mestalla efervescent, han propiciat l’aparició de Valdés que ha tornat a salvar al conjunt català en un parell d’accions compromeses.

Bon treball en equip, el Barça comença a saber patir però no pot ser tant habitual. L’atac blaugrana millora cada dia i sobretot, si el petit més gran s’entona no hi ha rival possible.