'SuperPedro' apareix a Getafe

Jornada 17 Lliga

Getafe 2
Futbol Club Barcelona 5

El canari torna a fer un hattrick fora de casa i salva els mobles d'un Barça irreconeixible en la primera mitja hora, on perdia per dos gols. Cesc ha completat la remontada bigolejant a la segona part, Escudero i Lisandro han marcat pel Getafe. 

El futbol és el rei dels esports per coses com les succeïdes avui al Colisseum Alfonso Pérez, el conjunt del ‘Tata’ Martino s’ha vist superat pel Getafe en tots els aspectes en una primera mitja hora per oblidar on perdia per 2 gols. El problema comença a freqüentar i preocupa, al Barça li costa molt entrar als partits, necessita que li busquin les pessigolles per posar-se les piles, dóna la sensació que els catalans han d’estar contra les cordes per oferir el seu millor nivell. Avui ha estat el Getafe, amb tots els meus respectes, però si davant haguès tingut el City… un altre gall cantaría ara mateix.

És incomprensible que ‘Masche’ i Piqué s’alternin tant descoordinats, els dos centrals blaugrana es perjudiquen mútuament eliminant les seves virtuts. El primer, no ha sabut quan sortir al tall en el gol d’Escudero i el segon no ha tret l’esfèrica en condicions i ha pecat de confiança en la col.locació. Dit això i sense oblidar-nos que Alves ha tornat avui a l’onze i la seva forma física encara deixa molt a desitjar, la remuntada s’ha forjat des de l’esquerra. Alba s’ha erigit com a bombona d’oxigen donant molta profunditat i Iniesta s’ha posat l’equip a l’esquena per reivindicar el seu nou rol de líder després de la renovació. Però el gran artífex ha estat Pedro Rodríguez, el Canari ha tret el fusell a passejar i gràcies a una efectivitat excepcional ha donat la volta al marcador en 10 minuts marcant un hattrick. El primer aprofitant l’espai després d’una passada de Cesc, el segon disparant amb rabia a l’escaire i el tercer dins l’àrea com el millor ‘9’. 

En la represa l’escepticisme ha sobrevolat Getafe, el Barça no ha arriscat per no patir la davallada del primer temps i els locals no acabaven de creure’s com podien anar per darrere en el marcador després del gran treball exhibit en el primer temps. El Getafe s’ha anat obrint i això ho ha aprofitat el Barça, Cesc ha fet un doblet per esborrar qualsevol intent de remontada. El d’Arenys, molt intermitent, ha rematat una centrada de Pedro a plaer i ha transformat un penal comès sobre el mateix 7.

No hi ha més avisos, la falta de concentració és tan significativa com la reacció del Barça i després de Nadal als blaugrana els hi espera un tram molt complicat, on la concentració serà vital per no cometre errors que després s’hagin de lamentar. 

L'ofici torna a aparèixer a la Copa

Copa del Rei 1/16

Futbol Club Barcelona 3

Cartagena 0

Pedro, Sánchez en pròpia porta i Neymar han firmat el billet pels vuitens de final de la Copa davant un Cartagena que ha defensat en tot però mai ha estat un problema. 

El Barça ha fet la feina i prou, l’equip del ‘Tata’ Martino s’ha dedicat a dominar sense patir, les regles eren clares: el Cartagena es tanca doncs nosaltres toquem fins a trobar l’espai. Clar, si busques l’espai amb transicions ràpides i els teus jugadors es mouen de manera Intel.lgent per desconcertar un autobús de 9 jugadors pots provar de superar-lo; sino, ells defensaran molt còmodes i la possessió esdevindrà inútil. Després d’alguna ràfega intensa de joc, els catalans han trobat l’espai. Per banda i avorrint als de Tevenet, la pilota ha acabat als peus de Montoya que ha centrat al primer pal per l’arribada de Pedro que no ha fallat. El Cartagena per la seva banda, ha intentat aprofitar les pilotes aturades per fer mal a una defensa blaugrana que en aquest aspecte ha estat molt tova.

La llum en l’última passada ha trigat a activar-se, els Cesc, Sergi Roberto o Neymar avui no han tingut el dia per desencallar la defensa rival. Precisament aquests 3 han estat els que més ho han provat i amb menys encert, massa pilotes perdudes que han propiciat un número molt alt de faltes per tallar l’única arma del Cartagena, els contraatacs. En una d’aquestes, Tello ha recollit una passada en profunditat de Neymar, el de Sabadell ha centrat i Sánchez ha introduït la pilota dins la seva porteria.L’entrada d’Iniesta ha portat molt més perill pel Barça i ha animat el públic menys habitual del Camp Nou. El mateix ‘8’ culé ha fet una jugada marca de la casa que ha acabat amb un centre a Neymar, aquest ha picat la pilota amb el cap i ha tancat el compte golejador.

El Barça s’enfrontarà a vuitens de final amb el Getafe, rival que rebrà als blaugrana aquest cap de setmana. No ha estat el dia més brillant però els locals han ofert ofici per superar un tràmit abans d’aturar la competició.

Un líder molt sòlid no es deixa tòrcer

Jornada 16 Lliga 
Futbol Club Barcelona 2
Vilareal 1

Victòria molt treballada al Camp Nou davant el Vilareal amb dos gols de Neymar. El Barça ha picat pedra per desmuntar la teranyina dels de La plana, que han complicat molt la vida al líder.  

Hi ha jugadors que marquen tendència dins el terreny de joc, que quan surten al camp l’equip s’ordena, com si de màgia es tractés, i Xavi és un d’aquests. L’equip ha jugat un bon partit, ha imposat el seu futbol davant un Vilareal que ha renegat de les seves arrels i ha tingut menys la pilota que altres dies. Amb l’entrada del de Terrassa la transició de l’esfèrica ha augmentat de velocitat i el Barça ha aconseguit més profunditat, l’aparició de Jordi Alba ha estat clau, en atac i en defensa.

Abans però, Sergio Busquets havia estat el termòmetre dels blaugrana en el primer temps; el ‘pop de Badia’ ha estat omnipresent i ha donat sortida als seus companys davant la pressió asfixiant del Vilareal. Els de Marcelino han posat a prova al Barça durant els primers quaranta-cinc minuts on, en poc espai, als locals els hi ha costat arribar amb profunditat. Un penal de Mario, gràcies a un centre d’Alba, que ha transformat Neymar ha estat suficient per desnivellar la balança i posar per davant al Barça.

La represa ha començat amb el gol de Musaccio, gerra d’aigua freda pel Barça que, de córner, ha patit un empat immerescut, als del ‘Tata’ els hi ha costat fins l’entrada de Xavi. Cesc ha estat molt apàtic i no ha sorprès de fals 9. Per contra, Iniesta ha crescut amb el pas dels minuts, l’entrada del seu millor soci l’ha fet portar les regnes fins que el Barça ha remuntat. Neymar ha finalitzat una jugada col.lectiva de molta qualitat després d’una gran passada de Cesc a Alexis, on el Xilè ha descarregat sobre Ney. Nova victòria del Barça que es col.loca a 5 punts del Madrid que ha empatat al Sadar, els catalans viatgen a Getafe per tancar la Lliga abans de Nadal. 

Neymar i el Barça somriuen de nou.

Fase de Grups/ Champions League
Futbol Club Barcelona 6
Celtic 1

El Barça tanca la lligueta amb una golejada a l'estadi davant el Celtic per 6 a 1, Neymar, amb un hattrick, Piqué, Pedro i Tello golegen pels blaugrana. 

Molt caràcter, intensitat i un ritme alt de circulació de pilota, han estat les claus perquè el Barça olores la flaire d’aquell estil de joc gloriós. És el Celtic i avui tampoc es poden fer valoracions, però com  a Cartagena l’equip ha posat actitud davant un tràmit. En aquest tipus de partits és important la concentració i després dels sotracs d’Amsterdam i Bibao, el Barça i el ‘Tata’ sembla que han fet un pensament per canviar la imatge que tantes crítiques ha rebut.

Avui la pilota ha lliscat sobre la gespa del Camp Nou a molta velocitat gràcies a Sergi Roberto i Xavi, el de Terrassa, i sobretot Busquets, necessitaven un complement que estigués a tot arreu i el reusenc els hi ha solucionat la partida amb garanties. També ha ajudat el gol de Piqué, matiner i productiu per no posar nerviós a ningú. Després del gol, el Barça ha estat una mosca pesadíssima, sense patir mai en defensa, el conjunt entrenat per Gerardo Martino ha buscat el gol amb ganes i ha donat poques opcions de sortir al rival. Abans de marxar als vestidors, el gran protagonista de la nit ha escalfat motors donant l’assistència del segon gol a Pedro i finalitzant una jugada d’orfebreria per fer el tercer. 

Parets, internades per banda, triangles en la possessió i pressió… són factors que han tornat a aparèixer en el llibre d’estil blaugrana i Neymar se n’ha aprofitat. Aquest vespre ha estat la nit del brasiler, no ha estat el partit més important en el Barça però després d’alguns dubtes sobre l’efectivitat de l’onze de cara a porteria, avui ha donat el cop de puny necessari; ha iniciat el segon temps com un tro, marcant dos ‘golaços’ i fent aixecar l’estadi. Després d’una gran tempesta de gols i futbol ha arribat la calma, el Barça ha controlat el partit però no ha fet sang del rival. Tello ha fet el set i partit de rebot i Samaras ha marcat, a les acaballes, el gol de l’honor pels escocesos.

Acaba la fase de grups de la Champions League amb el Barça com a primer de grup, els catalans coneixeran el seu rival pels vuitens de final dilluns on City i Arsenal es postulen com a rivals més perillosos. Dissabte Villareal, veurem si la famosa reacció que estem veient no és una cortina de fum i la introducció de saba nova fa efectiva la recuperació d’un equip, recordem, dues baixes vitals; la del millor porter i el millor jugador del món. 

Canvis que donen resultat

Eliminatòria Copa del Rei 1/16

Cartagena 1

Futbol Club Barcelona 4

Victòria blaugrana a Cartagena que neteja la imatge del Barça després de dues derrotes consecutives. Pedro, per partida doble, Cesc i Dongou encarrilen l’eliminatòria de Setzens de Final de la Copa del Rei.

Canvis en totes les línies, s’han renovat les energies i l’equip ho ha notat. Que el Cartagena s’hagi avançat en el marcador no ha trastocat els plans d’un Barça que avui ha tingut clar que no es podia desentonar. És cert que tots sabem que el rival no és el més indicat per fer valoracions anticipades, però per això mateix avui es requeria una dosi extra de concentració perquè l’equip no es confies com a Amsterdam i tornessim a veure una desfeta per falta de tensió. Els blaugrana han capgirat el marcador amb més inèrcia que futbol, el joc vertical de Sergi Roberto i el pulmó de Song han donat un aire fresc pel mig camp. Pedro i Cesc han estat els artífexs de la reacció del Barça en el primer temps, on ha costat horrors obrir la llauna. 

Amb el marcador a favor el Barça ha tingut més paciència i ha esperat a trobar l’espai per sentenciar. Moltes ganes i un ritme competitiu alt per part dels locals, la qualitat blaugrana s’ha acabat imposant i el Barça ha pogut golejar en la represa, però la falta d’encert ha prolongat els gols de Pedro, per segona vegada, i Dongou. Més continuitat en el joc que habitualment, sense tenir en compte el rival, ha quedat clar que l’equip català necessitava un canvi de cara. Bona victòria fora de casa per consolidar ciments, la Copa és un examen a part i el Barça l’ha solventat.

Continua la sangria a San Mamés

Lliga Jornada 15

Athlètic de Bilbao 1

Barça 0

El Barça cau Bilbao amb un gol de Muniaín, els de Valverde s’hi han deixat la pell i s’han emportat el partit. Primera derrota a la Lliga del conjunt blaugrana que cedeix l’avantatge que tenia amb l’Atlético.

El plantejament del partit ha estat dolent, el ‘Tata’ ha optat per una alineació amb les ’vaques sagrades’ i no ha fet cap revolució. A Amsterdam l’equip es va veure superat, l’actitud va ser un factor determinant però com també ho va ser el físic. Aquest apartat avui s’ha evidenciat amb el pas dels minuts, el Barça no ha fet un mal partit, ha tingut bon control de pilota en la primera part i ha arribat amb bona posició per marcar. El petit inconvenient que envolta l’equip català és la continuïtat en el joc, la regularitat que ha caracteritzat aquests jugadors ara es plena d’alt i baixos. Davant equips que els hi agrada tenir la pilota, Gerardo Martino opta per jugar amb jugadors més consistents com Song, avui l’entrada del camerunès no s’ha produït i tant Xavi com Iniesta o Cesc s’han hagut que desgastar en la pressió. Una pressió que ha anat decaient fins al gol dels locals. 

Els alumnes de Valverde han entès com jugar-li al Barça des del minut 1, poques perdues en la creació i atacar amb centres laterals. Em reitero, el Barça no ha fet un mal partit però la inexplicable desconnexió en fases del segon temps ha donat massa ales a l’Athlètic. El gol de Muniaín ha exhibit la mala col.locació de la defensa blaugrana, Montoya ha arribat tard i Mascherano no ha tapat bé el centre. L’absència de Bartra és la sorpresa més majúsucula en els últims partits veient com està la rereguarda dels catalans. En atac tot segueix igual, Neymar té la pólvora mullada i Alexis no pot amb tota la defensa, la poca aportació de Cesc ha estat clau en l’enllaç mig camp-davantera. El d’Arenys no ha sorprés com ho acostuma a fer quan juga de fals 9, sense Messi no hi ha gol i el Barça ho passa malament, dels últims 5 gols 3 són de penal.

Deixant de banda la polèmica per la no expulsió d’Iturraspe quan Neymar s’ha quedat sol davant Gorka, al Barça li falten idees, gol i deixar-se d’excuses. Les baixes, com ja va dir el ‘Tata’, no poden ser una excusa però es necessita aire fresc, Xavi no pot portar la batuta en partits tan intensos si n’acumula tants, Piqué i Mascherano necessiten descans i Bartra demana a crits ser titular. Neymar ha d’agafar galons perquè ara és quan se’l necessita, avui s’esperava canvis per impulsar un equip que necessita renovar-se. 

Sense actitud no es va enlloc.

Champions League/ Fase de grups 

Ajax FC 2
Futbol Club Barcelona 1

Derrota del Barça a l'Amsterdam Arena per dos gols a un, Sereno i Hoessen han posat per davant l'Ajax abans de la mitja part i Xavi, de penal, ha retallat distancies just començar la segona. Derrota dura per la mala imatge que ha donat el conjunt de Gerardo Martino. 

Davant un equip que li agrada tenir la pilota com l’Ajax i sabent que la pressió no és el seu fort, el Barça ha sortit adormit com a Milà o a Sevilla, on Valdés ho va parar tot però avui no hi era. La falta d’actitud i la pèssima forma física d’alguns jugadors blaugrana han estat el càncer d’aquest equip en l’inici, Frank de Boer ha conscienciat al seu conjunt que amb ganes i treball podien amb un Barça desconnectat i així ha estat. En el descans el Barça ja perdia 2 a 0, Puyol, de lateral, Piqué i Mascherano han evidenciat les seves febleses; el de la Pobla ha fet internacional Victor Fisher i Mascherano ha perdut la marca en els dos gols. Si ajuntem aquest factor amb la poca ajuda del mig del camp i l’escopeta de fira en atac, el resultat exhibeix un Barça desordenat i amb llacunes. 

La sort s’ha posat al bàndol dels del ‘Tata’ en el segons temps però ni així el Barça ho ha aprofitat, l’Ajax s’ha quedat amb deu per l’expulsió de Veltman el penal l’ha transformat Xavi però la tònica si més no ha estat la mateixa; un quart d’hora d’efervescència però cap idea. L’entrenador argentí ha provat amb Patrick per obrir el camp i, poc més tard, amb Sergi Roberto i Adama per donar frescor en atac però res d’això ha passat. Els visitants no han combinat amb velocitat i mai s’han creat situacions de 2 contra 1, tampoc desequilibri a la banda i per acabar-ho d’adobar no era el millor dia en l’apartat de precisió. Un cúmul de despropòsits que ha acabat amb una derrota merescuda i un Barça sense líder,només Iniesta ha intentat arrossegar el carro… els Neymar, Pedro, Cesc o Xavi no han agafat les regnes i els joves no han pogut tenir més protagonisme.

Amb les baixes dels dos actuals líders, en defensa i en atac, d’aquest Barça com són Valdés i Messi i l’absència de Busi i Bartra, dos dels més en forma, altres jugadors no haurien de permetre cap relaxació. Si el físic és una llosa massa pesada, el jugador en qüestió hauria de descansar, senyalar algú no seria just però s’hauria de fer examen de consciència i a vegades,  com avui, donar oportunitats als joves. 

L'ofici blaugrana és el millor antídot al 'Virus FIFA'

Jornada 14 Lliga 
Futbol Club Barcelona 4
Granada 0

Golejada a l’estadi davant el Granada després de l’aturada per les seleccions, dos penals a Cesc i Iniesta han encarrilat el partit i Pedro i Alexis l’han tancat. Debuta la bala de la cantera, Adama Traoré, amb només 17 anys. 

En el futbol la veterania és un grau molt important, aquesta combinada amb la fam dels jugadors joves pot ser un còctel molt efectiu, i avui ho ha estat. Montoya i Pinto han mostrat condicions óptimes durant tot el partit i les absències d’Alves i Valdés no s’han notat en defensa. El del Puerto de Santamaria ha resolt totes les accions conflictives, poques aquesta tarda, amb solvència i ha ordenat sempre la defensa amb criteri, d’aquí els xuts llunyans que només podien provar els granadins. Iniesta i Cesc han agafat les regnes i han aguantat amb Busquets el mig del camp d'un Granada que ha repartit molta estopa. Els dos primers han marcat, de penal, en el primer temps per tranquil.litzar una afició que amb tantes baixes no ho veia clar. La parella d’interiors ha fet circular l’esfèrica amb velocitat i seguretat, el 'Virus FIFA' ha fatigat l’equip i ha estat important ser precís en la transició.

Al Granada només li ha faltat l’expulsió d’Iturra per acabar de morir, contra tot pronòstic ha tingut més ocasions llavors però Pinto les ha frustrat. Amb superioritat numèrica el Barça arribava amb més facilitat, Alexis ha seguit confirmant el seu gran estat de forma amb el vuité gol en Lliga, el ‘jugadoraço’ ha estat el millor dels atacants en la tarda d’avui; ajuda en defensa sempre i en atac desequilibra cada vegada més.  Les últimes línies de la crònica les reservaré per Sergi Roberto i Adama Traoré. El primer, ja jugador de la primera plantilla, s’està guanyant a pols tenir més minuts. En un joc més vertical les virtuts de S. Roberto exploten, ha conduït el contracop del gol que ha tancat la golejada, sense perdre la posició s’ha alternat bé amb Cesc. L’altre personatge en qüestió és Adama, el juvenil ha debutat gràcies al ‘Tata’ i ha exhibit un atreviment envejable en totes les accions de les quals en la majoria n’ha sortit triomfador.

L’evolució d’aquest equip va acompanyada sempre d’una victòria sota el braç, el Barça no perd i segueix intractable, és qui menys gols rep i qui més en fa d’Europa. 

Sense pietat són més líders.

Lliga Jornada 13

Betis 1

Futbol Club Barcelona 4

El Barça goleja a un Betis que ha merescut més fins la lesió de Messi. Neymar, Pedro i Cesc, per partida doble, han colpejat a Sevilla amb autoritat. Jorge Molina ha fet el gol de l’honor, de penal, abans d’acabar.

El futbol és imprevisible i injust. Les adversitats no han frenat al Barça, en una primera mitja hora per oblidar on Valdés ho ha parat tot i Messi ha caigut lesionat, els del ‘Tata’ s’han sabut sobreposar. Una reacció molt important d’un equip qüestionat, el Barça ha demostrat que té personatges secundaris per treure les castanyes del foc. Deixant de banda l’empanada inicial, el conjunt català té un entrenador que esprem al màxim les virtuts de l’equip. Atacar els punts febles del rival amb possessions llargues o atacs directes depenent del seu joc són les dues armes de l'argentí. 

Jorge Molina, Juan Carlos o Nono, amb tots els meus respectes, no són equiparables a la tripleta atacant culé i això ha estat determinant durant la nit d’avui. El Betis no s’ha avançat per culpa de Valdés i ho ha acabat pagant, Ney ha obert la llauna i Pedro ha enfonsat el Villamarín. Els locals han avançat línies i amb tant espai Cesc s’ha mogut amb Intel.ligència, ha intervingut en la majoria d’accions ofensives i ha participat en els gols. Com en el primer temps, en el segon els de Pepe Mel han fet mal en l’inici però els hi ha faltat sort. Si en el primer temps ha estat Valdés qui aturava l’empenta bètica, aquest cop ha estat Cesc. Doblet per encarrilar el partit, el d’Arenys ha rematat una centrada de cada banda i ha tornat a mostrar el seu olfacte. La necessitat d’aquest jugador en aquest tipus de partits és vital. 

Tenint en compte la desgracia per la lesió de Messi hi ha hagut notícies positives a Sevilla. Una d’elles és la reivindicació de jugadors que tenen menys oportunitats. Pedro, Song i Montoya han exhibit un gran nivell i han donat mostres d’estar capacitats per entrar a l’onze quan se’ls necessiti.

El Barça no controla el tempo dels partits però en l’intercanvi de cops, fins al moment, no té rival. Les rotacions auguren un final de temporada amb més descans, és d’hora per fer prediccions però les victòries ajuden a trobar el camí. 

Marca Leo, ho agraeix el Barça.

Champions/ Fase Grups 

Futbol Club Barcelona 3
AC Milan 1

El deu blaugrana tanca debats i el Barça la seva classificació per vuitens de final, dues dianes de l’argentí i un gol de Busquets són suficients per batre un Milan defensiu.

El partit davant el Milan no era un qualsevol, després d’uns dies on s’ha qüestionat massa al Barça l’equip ha volgut respondre. Més que pel joc, en moments atractiu, els del ‘Tata’ han sortit endolladíssims. Les hores baixes del Milà tampoc s’han notat en excés i la fragilitat defensiva mostrada al Calcio avui ha estat un miratge. Amb tot posat en escena, el Barça ha començat a picar pedra contra un mur per moments inexpugnable. Els rossoneri han plantejat el mateix esquema que a Milà i l’equip d’Allegri només ha canviat peça per peça. Balotelli esperava a la banqueta mentre Messi obria el marcador de penal. L’argentí millora cada partit de la lesió i avui el doblet ho ha evidenciat, combinatiu fins a les acaballes on ha tornat a ser voraç per fer un hattrick que no ha aconseguit. 

Kaka ha impedit un primer temps ideal i ha provocat el gol en pròpia de Piqué abans d’acabar. L’ex del Madrid ha donat oxigen en atac i s’ha sacrificat pels seus, fins i tot l’hem tornat a veure cavalcar com abans. Si hem destacat al brasiler en els primers 45 minuts, no està de menys fer-ho amb Balotelli. El crack del Milan ha provocat les poques ocasions visitants i la defensa l’ha patit amb escreix durant la represa, sobretot Mascherano que l’ha cosit a faltes.

El Barça ha quallat un gran partit, amb més ofici que brillantor però en fases no se l’ha vist còmode. La parella de construcció, el 6 i el 8, es queda sense gasolina en el tram final i Busquets ho nota massa. El de Badia ha estat esplèndid, el seu gol és la cirereta al treball d’un jugador que a sobre marca gols. Els seus acompanyants a l’eix no han fet un partit horrorós però se’ls nota cansats. El ‘Tata’ és qui decideix i avui els hi hauria d’haver donat descans en detriment d’un Cesc que ha tornat a ser decisiu amb la passada del tercer. A l’equip li falta rodatge però el segueix buscant mentre guanya els partits amb solvència. Diumenge al Benito Villamarín s’haurà d’estar molt concentrat contra un equip afamat de punts.

Al loro, que no estamos tan mal!

Aquestes són les paraules que va pronunciar Joan Laporta a les acaballes de la temporada 2007-2008. No tornaré a donar-li voltes al tema, només em centraré en la força d’aquelles set paraules. La situació no és ni de lluny la mateixa però a petita escala s’hi poden trobar símils; es va contractar un nou entrenador i al principi va haver-hi dubtes. Des de fa unes setmanes s’està qüestionant l’estil de joc del Barça, l’entorn dubta, i entre la culerada estan apareixent fantasmes que amenacen tempesta.

Jo pensava que després de la desfeta davant el Chelsea fa dos anys, on l’equip va perdre amb una mala sort increïble, tot havia canviat cap a millor. Que havíem evolucionat i l’afició del Barça, exigent, podia entendre una derrota de tal magnitud si l’equip no abaixava els braços. Doncs ara sembla que no entenem un concepte tant fàcil com l’actual. M’explico. Aterra a Barcelona Gerardo Martino, amb una filosofia diferent però un concepte de futbol similar al practicat a Can Barça i ja l’estem cremant. Ara mateix imbatuts, líders en Lliga i Champions i amb la Supercopa a la butxaca, ens passa pel cap començar a qüestionar l’estil de joc. És totalment lícit però si la crítica no és constructiva no anem enlloc. El ‘Tata’ està inculcant automatismes diferents a uns jugadors que tenen la idea del futbol molt marcada, una tasca sempre complicada amb futbolistes que ja ho han guanyat tot jugant de la mateixa manera. La transició madura a poc a poc i en alguns partits no s’ha jugat el futbol que tots volem veure. Aquí apareixen Xavi i Iniesta, si actualment no estan bé físicament per dirigir un equip que abans feia 25 passades, en transició ràpida, i marcava gol doncs a descansar i es busquen alternatives. L’entrenador argentí n’ha buscat una, Cesc Fábregas, i ha donat amb la tecla. El d’Arenys està creixent amb la confiança de l’entrenador, la seva anarquia beneficia a un Barça poc rodat que ha de cedir control per trobar espais. Llavors, quan trobem un ‘Pla B’, per desconcertar al rival, ens queixem que l’equip no juga com abans. En què quedem? Que volem? I realment, perquè no parem de queixar-nos? Gerardo Martino està fent el possible i l’impossible per tenir a tots contents però Roma no es va construir en dos dies, i només portem 12 jornades de Lliga. 

Lionel Messi, pensava que mai escriuria unes línies per defensar el millor jugador de la historia però tot arriba. Se m’escapa un somriure irònic quan ho escric, i penso en la gent que ha vist infinitament més futbol que un jove de 22 anys però no volen tocar de peus a terra. Està clar que no passa pel seu millor moment, negar l’evidència no ajuda i menys en futbol ja que si no detectes el problema al final ho acabes pagant car… però beneït problema! El crack suma, NOMÉS, 12 gols i 4 assistències en 12 partits disputats. I ens qüestionem perquè en ocasions camina? O fa un hattrick cada jornada i corre a totes les pilotes o no és Messi? Per favor, amb tant futbol a l’esquena, tants títols i guardons individuals és normal que no pugui exhibir el nivell d’altres anys, seria inhumà que les lesions no l’afectessin i fos sempre el mateix. El 10 blaugrana ha liderat l’atac en els últims anys, a vegades sent l’única opció, i això esgota física i mentalment. Qui té més crèdit que Leo Messi? L’únic que podríem discutir és si està al nivell Messi però això no seria just. El seu nivell no ha estat equiparat mai, i no és opinió, les dades parlen per sí mateixes. Ens ha donat moltíssim i era obvi que el ritme de devorar rècords no el podia aguantar sempre. Amb tot això, un esgraó per sota del nivel Messi, segueix sent el primer i aviat  veurem la millor versió d’un gran profesional.

Tornarem a carregar-nos grans jugadors o entrenadors com en el passat? Encara no ens trobem en aquesta situació però millor prevenir que curar perquè a vegades ja no hi ha marxa enrere. Sense anar més lluny,  ara li demanem de genolls a Victor Valdés que es quedi però en el seu moment no el vam valorar com a Xavi, Iniesta o Puyol. No condemnem al ‘Tata’ per, com diu ell, no ser de la casa o holandés. I espero que ningú es vulgui imaginar un Barça sense Messi…

El Barça més pla s'emporta el derbi per la mínima

Jornada 11 Lliga

Futbol Club Barcelona 1

RCDEspanyol 0

La qualitat individual dels blaugrana ha decantat la balança, Alexis ha marcat el gol de la victòria davant un Espanyol defensiu i molt ben plantat.

El resultat és clar, si l’equip rival es tanca amb dues línies de 4 i 5 homes i no tens mobilitat en atac ni mous l’esfèrica amb velocitat, has begut oli. Avui ha passat això, tots dos equips tenien clar el seu paper però l’Espanyol l’ha entès molt millor, a banda del resultat. Xavi i Iniesta han evidenciat les carències físiques dirigint l’equip amb un ritme baix, Busquets no ha estat fluït en la sortida de pilota i això ha perjudicat els dos interiors. El bàndol blanc-i-blau només ha esperat ben col.locat per frustrar les accions ofensives d’un Barça gris.

Aguirre té el cul pelat de jugar aquest tipus de partits, avui li ha guanyat la partida a Gerardo Martino. El tècnic blaugrana ha rotat però cap mig campista ha estat encertat en la creació en un dia on era vital. La primera part, soporífera, ha estat un clar exemple de com xocar contra un mur i seguir-ho intentant sense saber com passar per sobre. Buit d’idees, el Barça ha tendit a jugar cap a la dreta. Alves ha estat protagonista en totes les accions d’atac dels locals abans de la represa però les seves centrades han estat estèrils.

Messi i Neymar han tingut menys espais, l’argentí envoltat de 3 jugadors en cada acció ha hagut de desplaçar-se cap a la banda. Amb el pas dels minuts l’hem vist créixer lentament però com tot l’equip no ha estat fi. La màgia del brasiler és innata i per això té lloc a la davantera del Camp Nou, l’assistència en el gol d’Alexis només la fa ell. Deixa detalls sempre però a vegades relenteix el joc ofensiu del Barça intentant driblar en estàtic, Raul Rodríguez l’ha fixat i li ha costat més.

El partit de l’Espanyol ha estat digne d’elogi en defensa; nul en tasques ofensives, ho ha fiat tot a què el 9 de Bonpastor pesquès alguna cosa. La qualitat individual dels futbolistes del Barça ha decantat el partit i ha deixat els tres punts a Can Barça en un derbi que ha deixat molt a desitjar per l’espectador.

La 'generació del 87' torna a brillar

Jornada 11 Lliga

Celta 0
Futbol Club Barcelona 3

La connexió Cesc-Messi ha doblegat un Celta amb personalitat, el primer, per partida doble, i Alexis han estat els golejadors a Balaidos.

No era l’escenari més còmode pel Barça, només 3 dies després del clàssic i davant un equip que ve de golejar a Màlaga. La fatiga acumulada i aquests dos factors podien ser un ‘handicap’ pels blaugrana. El matiner gol d’Alexis ha provocat el relaxament de l’equip culé, estranyament li ha fet perdre el control i evocar-lo a jugar més vertical. Els visitants han buscat la porteria sense passar per les fases establertes i arribar amb millor posició de remat. La imprecisió s’ha apoderat del joc culé i amb l’afany del Celta a jugar la pilota, el matx s’ha partit. L’alineació de Song era precisament per ajudar a tancar l’equip davant la possessió ‘celtinha’, però el dinamisme de Cesc i el poc rodatge de jugar amb Busi i el camerunès ha desequilibrat l’ordre al mig del camp. 

El Celta ha estat veloç per les bandes, Nolito i Augusto han exigit molt als laterals. Adriano ha acabat sobrecarregat i l’acumulació de partits li ha passat factura en forma de lesió. Després d’un primer temps dubitatiu, Cesc ha agafat les regnes del joc en la represa i gràcies a la participació ascendent de Messi l’equip ha arribat amb més claredat. La capacitat d’associació del 4 i el 10 han estat clau en els dos gols del Barça, el petitó blaugrana ha iniciat les dues jugades del doblet de Fàbregas. Molt més participatiu l’argentí, és una evidència que amb el pas dels partits tornarà a ser letal.  

Amb més anarquia per l’absència de Xavi i Iniesta però més físic per l'entrada de Song, el Barça no ha patit la baixada física en trams del segon temps i ha sabut aguantar el resultat amb solvència. Falta més rodatge i acabar d’assolir conceptes, però la recuperació de Puyol i Messi són dues injeccions de moral molt importants. 

Els' jugadoraços' valen un clàssic!

Jornada 10 Lliga 

Futbol Club Barcelona 2
Reial Madrid 1 

Victòria blaugrana en el duel de titans del futbol espanyol, Neymar i Alexis han marcat pels locals i Jese, en el tram final, ha fet el de l’honor pels blancs.

El futbol és bonic per partits com el ‘clàssic’, on els grans jugadors demostren realment el seu valor. Avui, hi ha hagut dos noms que han brillat per sobre dels altres; un per confirmar-se i l’altre per reivindicar-se. Neymar i Alexis. El brasiler no havia estat encertat de cara al gol i davant el Madrid ha mullat, ha estat incisiu en atac i solidari fins a buidar-se. Lo del ‘tocopillano’ és una altra  història, un dels jugadors més qüestionats en els últims temps; necessitava una obra mestre com la d’aquesta tarda per donar un cop de puny sobre la taula i reafirmar en el seu bon estat de forma.

Amb canvis a tots dos onzes, Ancelotti ha provat el trivot amb Ramos al mig camp i tres fletxes en atac per deixar Benzema a la banqueta. Per part cule, Cesc ha entrat en detriment d’Alexis per no perdre l’esfèrica i desconcertar al rival amb les arribades del d’Arenys. L’invent blanc, d’inici, no ha funcionat. El Barça ha tocat amb paciència i ritme davant dues línies molt tancades que esperaven sortir al contracop. El Madrid ha ofert molt poc en atac durant el primer temps, gràcies a una defensa ràpida dels locals i poques pèrdues en zones de perill. 

S’ha arribat al descans amb bones sensacions i un Madrid tocat, doncs, en la represa les cartes han canviat. El conjunt de Carletto ha sortit amb una altra marxa i ha volgut la pilota, més possessió per fer retrocedir als blaugrana. El Barça ha perdut identitat pel desgast i el problema més habitual ha tornat a aparèixer, l’equip es fon durant fases del segon temps i baixa el rendiment. Aquí ha intervingut l’entrenador, molt intel.ligent l’argentí en canviar Iniesta i Cesc per Song i Alexis. El camerunès ha estat vital per ajudar i oxigenar als seus companys, i el Xilè ha deixat el seu segell en el golàs i l’entrega.

Cop anímic al Reial Madrid que marxa de Barcelona amb queixes arbitrals i poc joc. Només a ràfegues ha mostrat una bona imatge però contra un Barça més madur ha abdicat.