Messi rescata el Barça batent el rècord de Raul

Champions League Jornada 4

Ajax 0
Futbol Club Barcelona 2

Doblet de l’argentí per doblegar un Ajax rebel, els de Frank de Boer han tutejat el Barça fins al gol de Messi. 

Punts positius 

• BARTRA. Notícia amb majúscules per la rereguarda culé. Com si d’un tranquil·litzant es tractés, el de Sant Jaume dels Domenys ha asserenat en molts moments la defensa blaugrana. Bon complement de Mascherano, intens en les cobertures i amb fam de victòria, aquesta última s’ha comprovat en el primer gol del Barça. En l’estat de forma que està la defensa, ha de ser titular.

• Xavi i el control. Són dos termes associats. El paper discret de Rakitic en la creació el fa més rellevant alhora de iniciar el joc. Avui, se l’ha vist participatiu i marcant el ritme del partit quan l’equip ha tingut l’esfèrica. Davant d’equips que volen tenir la pilota, la fórmula Rakitic-Xavi pot ser la millor per discutir-la. El treball del croat l’allibera, tot i la seva millora en tasques defensives.

• La pressió i els laterals. És cert que el Barça ha jugat contra deu vint minuts, i les millores han estat més vistoses, però el que és inqüestionable és que llavors, l’equip ha crescut. La pressió ha estat esglaonada i els de Luís Enrique han robat més a prop de l’àrea rival, això ha provocat moltes arribades. Més Jordi Alba que Dani Alves, però en certes fases del partit, els laterals actuat com se’ls necessita, sorprenent i no com a recurs. Sense actuar com extrems per obrir el camp, actualment funció de Suárez i Neymar, les seves aparicions han estat més efectives. 

Punts negatius

• Gerard Piqué. Per què és suplent?

Per l'afer amb el mòbil

Per l'afer amb la policia

Pel seu baix rendiment

Per totes les anteriors

• Luis Suarez jugant com a lateral degut a que els acompanyants de Messi, de nou, han jugat massa enganxats als extrems. Luis Enrique no té clar què és el que vol de l'equip i, tot i que ho busqui, que és una bona senyal, els jugadors semblen perduts en diferents períodes.

• Un altre partit més, i de nou el Barça no aconsegueix dominar el seu rival. Semblen llunyanes les èpoques en què l'equip dominava de cap a peus al contrari ofegant-lo amb el seu joc de passades i de posició. En el dia d'avui no ho ha aconseguit fins que el rival s'ha quedat amb un jugador menys i després d'anotar el primer gol.

El Barça cau en un espiral perillós

Lliga Jornada 10

Futbol Club Barcelona 0

Celta de Vigo 1

Derrota impotent a l’estadi davant el Celta, els blaugrana ho han intentat de totes les maneres però amb més cor que cap. Larrivey ha marcat el gol dels gallecs. 

Punts positius 

• L’actitud de l’equip. Tot i perdre, els blaugrana han millorat l’actitud després de la segona part davant el Madrid. Els jugadors s’hi ha deixat la pell i aquesta derrota els pot reforçar. Quan perds sent millor que el rival, tens més ganes de guanyar el següent partit.

• Moltes ocasions de gol. Sigui per la qualitat dels tres davanters o per la verticalitat del joc de Luís Enrique, el Barça ha pogut guanyar el partit de carrer. Quatre pilotes a la fusta, dues de Neymar i dues de Messi, i moltes intervencions del porter gallec Sergio, han frustrat els blaugrana. És un bon símptoma si som conscients que s’ha d’afinar la punteria.

• El paper de Rafinha. Després de jugar els dos primers partits de titular, una petita lesió, que ha arrossegat fins fa poc, no l’ha deixat créixer però avui ha demostrat les ganes que té de ser titular. Ha participat més que Rakitic en la creació, tot i el paper discret de l’equip en aquest aspecte, i s’ha exhibit en el treball i el desequilibri. 

Punts negatius 

• Els marcatges. En el gol, Mascherano ha tornat a perdre la posició, una vegada més des que juga de central i ha deixat un buit que Busquets, sense intensitat, no ha sabut tapar. Tampoc han estat encertats els laterals, que no han basculat amb ordre i Nolito se n’ha aprofitat.

• Poc control del partit. Com en altres duels d’aquesta temporada, el Barça tendeix a ser directe, a no tenir el mig del camp com a referència alhora de crear joc. La inèrcia de trenar jugades o realitzar passades del central a l’extrem, és provocada per la gran qualitat que tenen els blaugrana a la davantera. Sense Xavi en el seu clímax no hi ha ningú que agafi les regnes de la sala de màquines del Barça, i aquest, durant fases, converteix el partit en un intercanvi de cops del que sense eficàcia mai sortirà guanyador.

• Precisió i sorpresa. Dos conceptes que s’estan perdent i ja han provocat mals de cap al Barça. Els homes de Luis Enrique van perdre moltíssimes pilotes però el més curiós és que, en la seva majoria,  l’equip és gairebé el mateix. Per exemple, ahir Mathieu va intentar tres passades de central a extrem que van provocar els seus respectius contracops. El Barça va arriscar en la sortida, vol anar per feina conscient que els tres d’a dalt són depredadors però perd precisió en la construcció i genera contraatacs pel rival. Sent més vertical, agafa desprevinguda la defensa rival però no madura la jugada. Els laterals continuen sent LA opció i no el recurs, Rakitic no sorprèn de segona línia tot i el seu desplegament físic i l’equip espera que Neymar o Messi freguin la làmpada i resolguin el matx. 

La dura realitat

Lliga Jornada 9 

Reial Madrid 3

Futbol Club Barcelona 1

El Barça cau desmembrant-se al Santiago Bernabeu, l’equip de Luis Enrique s’ha avançat però el Madrid se l’ha menjat amb el pas dels minuts. Neymar ha obert el marcador, Cristiano l’ha igualat de penal, i Pepe i Benzema han sentenciat a la segona part. 

Punts positius 

• L’idil.li amb el gol de Neymar. El brasiler ha tornat a mullar però sobretot a fer un gran partit. Descarat i participatiu, ‘Ney’ s’ha ofert en tot moment i ha estat objecte de la majoria de les faltes dels blancs. Com l’equip ha anat de més a menys però mai li ha perdut la cara al partit.
• Luís Suàrez genera il.lusió. Ha tocat de cara, s’ha mogut entre els centrals mostrant el seu instint, ha assistit amb precisió i ha combinat amb Messi i Neymar amb molta naturalitat. Amb més rodatge pot ser una gran alegria pels blaugrana. 
• L’actitud de Mascherano i Alves. El jefecito s’ha crescut quan l’equip més l’ha necessitat evitant els contracops del Reial Madrid. L’argentí ha ajudat Piqué i ha cobert les pujades dels laterals fins al final. D’altra banda, Alves no ha deixat respirar Cristiano i en atac ha estat una bona alternativa a la primera part. S’ha anat diluint en la segona però no ha deixat de bregar. 

Punts negatius

• Poca autoritat en defensa. Cada vegada que el Reial Madrid s’ha apropat a la frontal de l’àrea ha generat sensació de perill. Menys en la primera part que en la segona, però sobretot en els contracops. El Barça ha basculat defensivament molt malament. Piqué no ha sabut tapar les pujades dels laterals ni aquests, especialment Mathieu, han sabut sorprendre quan tocava i quedar-se quan ho havien de fer. El mig del camp dels catalans s’ha vist superat pels quatre homes d’Ancelotti i, després de la sortida de Xavi, l’equip ha perdut el poc nord que li quedava. Tan Busquets com Iniesta no han estat regulars. El de Badia no ha estat el nexe senzill i eficàs que acostuma a ser i ha perdut pilotes que no perd mai. Al manxec l’ha crucificat la pèrdua en el tercer gol… clar exemple de com estava el Barça. 
• Sense actitud no hi ha reacció. Després dels dos gols del Madrid, el Barça ha perdut la força que semblava que havia inculcat Luis Enrique. L’equip no s’ha enrabiat i sense idees ha mort a Chamartin. Com el nivell de l’equip, l’actitud ha baixat considerablement i encara que el gol del Madrid ha estat després d’un penal el Barça no ha aprofitat l’aventatge inicial i s’ha deixat remuntar. 
• El Madrid, com el PSG, ha fet tocar de peus a terra als homes de ‘Lucho’. Segona cita important, segona decepció. En aquests duels és quan es pot comprovar que els automatismes no estan assimilats. El Barça encara no té clar a què juga, la seva sala de màquines no sap quan l’equip necessita pujar o baixar el ritme. Amb Suàrez, Leo i Ney com a davanters, les linies s’han separat considerablement i l’absència de Rakitic s’ha notat en defensa. El Barça s’està acostumant a intercanviar cops davant equips que el superen físicament i el resultat ha estat negatiu.