26 de noviembre de 2013

Sense actitud no es va enlloc.

Champions League/ Fase de grups 

Ajax FC 2
Futbol Club Barcelona 1

Derrota del Barça a l'Amsterdam Arena per dos gols a un, Sereno i Hoessen han posat per davant l'Ajax abans de la mitja part i Xavi, de penal, ha retallat distancies just començar la segona. Derrota dura per la mala imatge que ha donat el conjunt de Gerardo Martino. 

Davant un equip que li agrada tenir la pilota com l’Ajax i sabent que la pressió no és el seu fort, el Barça ha sortit adormit com a Milà o a Sevilla, on Valdés ho va parar tot però avui no hi era. La falta d’actitud i la pèssima forma física d’alguns jugadors blaugrana han estat el càncer d’aquest equip en l’inici, Frank de Boer ha conscienciat al seu conjunt que amb ganes i treball podien amb un Barça desconnectat i així ha estat. En el descans el Barça ja perdia 2 a 0, Puyol, de lateral, Piqué i Mascherano han evidenciat les seves febleses; el de la Pobla ha fet internacional Victor Fisher i Mascherano ha perdut la marca en els dos gols. Si ajuntem aquest factor amb la poca ajuda del mig del camp i l’escopeta de fira en atac, el resultat exhibeix un Barça desordenat i amb llacunes. 
La sort s’ha posat al bàndol dels del ‘Tata’ en el segons temps però ni així el Barça ho ha aprofitat, l’Ajax s’ha quedat amb deu per l’expulsió de Veltman el penal l’ha transformat Xavi però la tònica si més no ha estat la mateixa; un quart d’hora d’efervescència però cap idea. L’entrenador argentí ha provat amb Patrick per obrir el camp i, poc més tard, amb Sergi Roberto i Adama per donar frescor en atac però res d’això ha passat. Els visitants no han combinat amb velocitat i mai s’han creat situacions de 2 contra 1, tampoc desequilibri a la banda i per acabar-ho d’adobar no era el millor dia en l’apartat de precisió. Un cúmul de despropòsits que ha acabat amb una derrota merescuda i un Barça sense líder,només Iniesta ha intentat arrossegar el carro… els Neymar, Pedro, Cesc o Xavi no han agafat les regnes i els joves no han pogut tenir més protagonisme.
Amb les baixes dels dos actuals líders, en defensa i en atac, d’aquest Barça com són Valdés i Messi i l’absència de Busi i Bartra, dos dels més en forma, altres jugadors no haurien de permetre cap relaxació. Si el físic és una llosa massa pesada, el jugador en qüestió hauria de descansar, senyalar algú no seria just però s’hauria de fer examen de consciència i a vegades,  com avui, donar oportunitats als joves. 

23 de noviembre de 2013

L'ofici blaugrana és el millor antídot al 'Virus FIFA'

Jornada 14 Lliga 
Futbol Club Barcelona 4
Granada 0

Golejada a l’estadi davant el Granada després de l’aturada per les seleccions, dos penals a Cesc i Iniesta han encarrilat el partit i Pedro i Alexis l’han tancat. Debuta la bala de la cantera, Adama Traoré, amb només 17 anys. 

En el futbol la veterania és un grau molt important, aquesta combinada amb la fam dels jugadors joves pot ser un còctel molt efectiu, i avui ho ha estat. Montoya i Pinto han mostrat condicions óptimes durant tot el partit i les absències d’Alves i Valdés no s’han notat en defensa. El del Puerto de Santamaria ha resolt totes les accions conflictives, poques aquesta tarda, amb solvència i ha ordenat sempre la defensa amb criteri, d’aquí els xuts llunyans que només podien provar els granadins. Iniesta i Cesc han agafat les regnes i han aguantat amb Busquets el mig del camp d'un Granada que ha repartit molta estopa. Els dos primers han marcat, de penal, en el primer temps per tranquil.litzar una afició que amb tantes baixes no ho veia clar. La parella d’interiors ha fet circular l’esfèrica amb velocitat i seguretat, el 'Virus FIFA' ha fatigat l’equip i ha estat important ser precís en la transició.
Al Granada només li ha faltat l’expulsió d’Iturra per acabar de morir, contra tot pronòstic ha tingut més ocasions llavors però Pinto les ha frustrat. Amb superioritat numèrica el Barça arribava amb més facilitat, Alexis ha seguit confirmant el seu gran estat de forma amb el vuité gol en Lliga, el ‘jugadoraço’ ha estat el millor dels atacants en la tarda d’avui; ajuda en defensa sempre i en atac desequilibra cada vegada més.  Les últimes línies de la crònica les reservaré per Sergi Roberto i Adama Traoré. El primer, ja jugador de la primera plantilla, s’està guanyant a pols tenir més minuts. En un joc més vertical les virtuts de S. Roberto exploten, ha conduït el contracop del gol que ha tancat la golejada, sense perdre la posició s’ha alternat bé amb Cesc. L’altre personatge en qüestió és Adama, el juvenil ha debutat gràcies al ‘Tata’ i ha exhibit un atreviment envejable en totes les accions de les quals en la majoria n’ha sortit triomfador.
L’evolució d’aquest equip va acompanyada sempre d’una victòria sota el braç, el Barça no perd i segueix intractable, és qui menys gols rep i qui més en fa d’Europa. 



10 de noviembre de 2013

Sense pietat són més líders.

Lliga Jornada 13
Betis 1
Futbol Club Barcelona 4

El Barça goleja a un Betis que ha merescut més fins la lesió de Messi. Neymar, Pedro i Cesc, per partida doble, han colpejat a Sevilla amb autoritat. Jorge Molina ha fet el gol de l’honor, de penal, abans d’acabar.

El futbol és imprevisible i injust. Les adversitats no han frenat al Barça, en una primera mitja hora per oblidar on Valdés ho ha parat tot i Messi ha caigut lesionat, els del ‘Tata’ s’han sabut sobreposar. Una reacció molt important d’un equip qüestionat, el Barça ha demostrat que té personatges secundaris per treure les castanyes del foc. Deixant de banda l’empanada inicial, el conjunt català té un entrenador que esprem al màxim les virtuts de l’equip. Atacar els punts febles del rival amb possessions llargues o atacs directes depenent del seu joc són les dues armes de l'argentí. 

Jorge Molina, Juan Carlos o Nono, amb tots els meus respectes, no són equiparables a la tripleta atacant culé i això ha estat determinant durant la nit d’avui. El Betis no s’ha avançat per culpa de Valdés i ho ha acabat pagant, Ney ha obert la llauna i Pedro ha enfonsat el Villamarín. Els locals han avançat línies i amb tant espai Cesc s’ha mogut amb Intel.ligència, ha intervingut en la majoria d’accions ofensives i ha participat en els gols. Com en el primer temps, en el segon els de Pepe Mel han fet mal en l’inici però els hi ha faltat sort. Si en el primer temps ha estat Valdés qui aturava l’empenta bètica, aquest cop ha estat Cesc. Doblet per encarrilar el partit, el d’Arenys ha rematat una centrada de cada banda i ha tornat a mostrar el seu olfacte. La necessitat d’aquest jugador en aquest tipus de partits és vital. 
Tenint en compte la desgracia per la lesió de Messi hi ha hagut notícies positives a Sevilla. Una d’elles és la reivindicació de jugadors que tenen menys oportunitats. Pedro, Song i Montoya han exhibit un gran nivell i han donat mostres d’estar capacitats per entrar a l’onze quan se’ls necessiti.
El Barça no controla el tempo dels partits però en l’intercanvi de cops, fins al moment, no té rival. Les rotacions auguren un final de temporada amb més descans, és d’hora per fer prediccions però les victòries ajuden a trobar el camí.