12 de mayo de 2015

A tres victòries del triplet

Champions League 1/2 Tornada
Bayern de Munic 3
Futbol Club Barcelona 2

Tot i la derrota per 3 gols a 2 contra el Bayern, el Barça de Luis Enrique jugarà la final de la Champions League el 6 de Juny. Després de marxar al descans guanyant amb un doblet de Neymar, el Bayern ha volgut maquillar el resultat global i ha capgirat el signe del partit en la represa amb gols de Lewandovski i Muller. El central Benatia ha obert el marcador pels locals.

  • Esperit de campió. El gol de Benatia al minut sis ha estat una gerra d’aigua freda pel Barça, que ha reaccionat amb la mateixa contundència que ha rematat el central de Tunísia. Com contra l’Atlètic de Madrid als quarts de la Copa, els guerrers de Luis Enrique s’han crescut davant l’adversitat i han girat la truita. Busquets ha posat pausa, Messi s’ha deixat anar, Suárez i Neymar han destruït el Bayern a l’espai i Ter Stegen ha aguantat al Barça. A part de tots aquests noms hi ha un treball de tota la resta per emmarcar que transforma aquest Barça en un equip amb bases de campió. L’entrega i el compromís col·lectius, potenciat per unes individualitats temibles, fa que pugui combatre davant en diferents registres de joc. Deixant de banda la segona part, on tot estava pràcticament dat i beneït, en la primera s’ha vist un Barça tan competitiu com en forma. 

  • 23 anys molt ben portats. Em podria referir tant a Neymar com a Ter Stegen però al brasiler ja l’hem destacat massa durant aquest curs. Tenint en compte que són dos jugadors amb moltíssima personalitat, el cas del porter alemany es per analitzar-lo detingudament. Contra el Bayern s’ha doctorat davant de tot Europa sent determinant en el partit de tornada. Ha ajudat a començar la jugada amb rapidesa i intuïció i ha aturat els davanters locals amb parades de molt mèrit. Seguretat i tranquil·litat sota pals, reflexos felins i un joc amb els peus únic, són les credencials d’un nano que amb 23 anys jugarà la seva primer final de Champions League. El de Monchengladbach s’ha erigit com la principal alternativa per ocupar la porteria del Barça en els propers anys.
  • Escac al rei. Clau remarcar com el Bayern ha estat l’equip que més problemes ha portat al Barça a doble partit aquesta temporada. Els de Guardiola han posat contra les cordes en diverses ocasions durant l’eliminatòria i han competit amb la dignitat alemanya que els precedeix. Amb un estil de possessió però farcit de variants, l’han fet molt perillós. El control de la pilota que té al mig del camp, amb Thiago i Xabi Alonso al capdavant, i amb Lewandovski com a principal catalitzador del joc d’atac donen molta versatilitat al joc del Bayern. Tot i això, amb la defensa com a punt feble. 


9 de mayo de 2015

La persistència blaugrana obté premi



Lliga Jornada 36

Futbol Club Barcelona 2

Reial Societat 0

Victòria treballada del Barça davant una Reial Societat que gràcies al seu porter Rulli ha aguantat l’empat fins al gol de Neymar. Pedro, de xilena, ha fet el segon per acostar, una mica més, la Lliga als blaugrana.


  • El segell de Luis Enrique. La fam i el caràcter treballador que tenia l’asturià com a jugador ha calat en els futbolistes ara que és tècnic. L’asturià va arribar amb el cartell de sergent de ferro per fer treballar molts jugadors que no tenien aquest hàbit. Aquesta feina, amb jugadors com Iniesta, Piqué o Busquets és més senzilla donada la maduresa d’aquests però conscienciar futbolistes com Neymar, brasiler de mena i sense naturalesa per defensar, té molt mèrit. Avui el crack de Sao Paulo ha estat el jugador que més pilotes ha recuperat. El seu treball defensiu ha estat determinant per recuperar l’esfèrica quan sortia la Reial Societat i així construir la jugada a prop de la porteria de Rulli. El compromís del brasiler i els seus gols són la millor notícia pel tram final. 
  • Rulli com a punt d’inflexió. L’argentí va ser el principal boxí dels blaugrana a Anoeta, on va realitzar una gran actuació per frenar el Barça i en aquella ocasió ho va aconseguir. Aquesta tarda al Camp Nou, Rulli ha aguantat al seu equip durant 50 minuts i la història semblava que es podia repetir però no ha pogut fer res en el gol de Neymar. Tot i això, el porter argentí ha donat mostres de tenir un futur molt prometedor, segur sota pals, contundent per alt i amb uns reflexos espectaculars.
  • La renovació obligada. Si hi ha un jugador que no pot marxar aquest estiu és Dani Alves. Contra l’equip entrenat per David Moyes, el lateral brasiler ha estat una locomotora per tancar una de les seves millors setmanes com a futbolista del Barça. La seva precisió en la combinació curta i el seu desplegament físic el fan un jugador indispensable per la banda dreta blaugrana. Després de 6 anys a Can Barça, el lateral ha demostrat per activa i per passiva la seva professionalitat. Avui, un cop més, ha tornat a ser amo i senyor de la seva banda i ha estat una solució quan l’equip més ho ha necessitat.

6 de mayo de 2015

Messi marca el ritme cap a Berlin

Champions League ½  Anada
Futbol Club Barcelona 3
Bayern Munic 0

L’argentí ha donat dos cops de puny sobre la taula per estabornir un Bayern que ha plantat cara en el retorn de Guardiola al Camp Nou . Els alemanys han dignificat el duel amb un gran partit però no han pogut controlar a Messi. Neymar ha fet el tercer en l’última jugada i posa molt de cara l’eliminatòria pels de Luis Enrique.
  • Sense garjola possible. En certa manera sap greu pel rival però si Messi està bé, no hi ha cap entramat defensiu que el pugui aturar. Aquesta nit, el rival ha estat el Bayern de Guardiola. Davant l’entrenador que possiblement millor el coneix, l’argentí ha decidit trencar-li tots els esquemes i en un tancar i obrir d’ulls l’ha deixat sense arguments. En el primer gol, després d’un gran treball col·lectiu en la pressió a camp contrari, el crack de Rosario ha deixat anar el fuet i ha colpejat una pilota on hi anava impregnada la ràbia de ‘perdre’s’ l’eliminatòria del famós 7-0. Només tres minuts més tard i quan tothom pensava que amb el primer de Messi acabava la nit, el mite ha mogut la làmpada i ha fet embogir l’estadi. Ha controlat a la frontal de l’àrea gran, ha encarat a Boateng, amb un toc l’ha deixat assegut a la gespa i ha picat la pilota amb un toc angelical per batre Neuer. La cara de Guardiola ha exemplificat d’allò més bé la impotència dels seus futbolistes després de veure que un gran partit se’n va a norris si tens Lionel Messi davant.
  • Dos nervis per esperonar Messi. La nova ubicació de l’argentí, sobre el paper com a extrem dret, fa que tingui dos socis amb qui combinar habitualment, Dani Alves i Ivan Rakitic. El lateral i l’interior són dos pulmons que carburen i activen a Messi, davant el Bayern, han estat pletòrics en la recuperació i la presa de decisions. En aquest context, han facilitat la feina a Messi que ha rebut la pilota en bones condicions i quan els alemanys no estaven col·locats; prova d’això han estat els dos gols de l’argentí. El bon nivell de tots dos ha estat un element recíproc quan Messi s’hi ha afegit i això ha creat una banda dreta molt potent. Contra el Bayern, tant Rakitic com Alves, i sense oblidar-nos de Busquets, han estat els sostens dels blaugrana quan més controlat estava el partit pels alemanys.
  • El perfum Guardiolà segueix funcionant. Replet de baixes destacades com Alaba, Robben o Ribery, el tècnic de Sampedor ha confeccionat un onze titular de garanties que no ha decebut. De fet, si no hagués estat per Messi... segurament estaríem parlant d’un altre partit. Fins que l’astre argentí ha decidit canviar el rumb del duel, Guardiola tenia el partit on volia: Estava aturant al trident, gràcies als tentacles de Manuel Neuer, no deixava combinar al Barça amb una pressió ben estructurada a camp contrari i havia arribat a la segona part fent dubtar al Barça mitjançant possessions llargues. Llavors, com citava abans, ha aparegut la seva millor creació i li ha fet digerir el que abans païen els rivals, un talent incontrolable. El perfum continua fent bona olor però ara no té la marca que el feia especial. 



2 de mayo de 2015

'Mambo' abans del Bayern

Jornada 35 Lliga
Còrdova 0
Futbol Club Barcelona 8

Golejada d’escàndol a Còrdova gràcies a una segona part amb 6 gols on els locals han tirat la tovallola. Als blaugrana els hi ha costat definir però quan ha entrat el primer gol els altres han caigut pel seu propi pes. Rakitic ha obert la llauna, Suárez n’ha fet 3, Messi 2, Piqué també ha mullat i Neymar ha tancat el marcador de penal.

  • Pic i pala. El camp sec del cuer, la disposició tàctica d’aquest, l’horari i la calor insuportable de Còrdova han plantejat un partit incòmode de jugar pels de Luis Enrique. La falta d’encert de Neymar ha posat nerviós al Barça, que no veia porta i ho intentava de totes les maneres. No ha estat el dia amb més fluïdesa en la transició de pilota, i això ha passat factura als cules, que no han arribat amb tanta claredat. Tot i això, el que sembla que mai tingui problemes de clarividència és Messi. L’argentí ha desencallat el partit amb una passada genial per Rakitic que ha obert el marcador i ha recompensat el treball previ de l’equip. 
  • Molt més que un Pichichi. Aquesta tarda al Nuevo Arcangel, Leo Messi ha tornat a demostrar que la seva magnitud com a futbolista és molt més gran del que diuen les estadístiques. Abans de cedir-li el penal a Neymar, ha delectat a tothom amb un altre recital de regats, gols (2) i assistències però això no ha estat el més significatiu que ha fet. En plena lluita pel pichichi i la bota d’Or amb Cristiano Ronaldo, li ha dit al seu amic Neymar que llencés ell el penal, conscient que el brasiler no havia tingut la tarda de cara a porteria. Un gest que diu molt de com és Messi amb els seus.
  • De banda dreta a banda esquerra aquesta victòria. Tot i canalitzar la majoria del seu joc pel centre, el Barça ha tingut un factor determinant pels costats tant en atac com en defensa. En aquest aspecte, Alves i Alba han tingut un paper cabdal. El primer, en atac ha estat precís i incisiu en gairebé totes les internades, ha donat dos gols i ha combinat amb intel·ligència per creat superioritat. El de l’Hospitalet, per la seva banda, ha estat la millor solució dels catalans per tapar els contracops locals, també ha arribat amb criteri a posicions atacants però on ha destacat realment ha estat en la recuperació.