Seny, fe i victòria

Lliga Jornada 13 

València 0
Futbol Club Barcelona 1

El Barça aconsegueix la victòria sobre la botzina a Mestalla gràcies a un gol de Busquets després d’un rebot de Diego Alves.

Punts positius

• Bravo per Claudio. Aquest és el porter que necessita el Barça. El xilè ha estat una assegurança de vida pels de Luis Enrique, ha tret tres mans i peus decisius per portar els tres punts a Barcelona. Com deia Valdés, el porter del Barça no cal que sigui una meravella amb els peus però ha de salvar els mobles quan se’l necessita i avui l’ex de la Reial Societat no ha fallat.
• Un Barça esperançador. Aquesta victòria en un camp tan difícil i sobre la botzina és una injecció de motivació necessària per continuar en la línia ascendent en que està l’equip. Davant un rival tan tancat, el Barça ho ha provat de totes les maneres fins que ha sonat la flauta. És cert que hi ha coses a millorar però on no arriben el cap i les cames, avui ha arribat la fe.
• Una variant interessant. La possibilitat d’ajuntar a Busquets i Mascherano a la sala de màquines no ha estat molt productiva però ha assegurat solidesa. Tot i que el València ha xutat més que el Barça ho ha hagut de fer des de la frontal o en contracops. Contra un rival amb les revolucions al màxim, el mig del camp ha sabut controlar les emocions dels locals i donar més llibertat als laterals. Amb més treball serà una opció molt vàlida per partits complicats fora de casa. 

Punts negatius

• Desconnexió entre les línies. La incursió de Mascherano a l’eix del mig del camp i les característiques de Busquets han deixat massa sol a Xavi. Això ha provocat que no hi hagués connexió amb la davantera, Neymar ha fet la guerra pel seu compte, Suárez ha deambulat pel front atacant i Messi s’ha buscat les garrofes amb poc èxit. Els laterals han tornat a ser protagonistes per ser els que ‘finalitzaven’ les jugades; quan no ho feien i l’equip perdia la pilota els centrals han quedat massa venuts.
• Suárez amb la pólvora mullada. L’uruguaià necessita massa ocasions de gol per marcar, avui n’ha errat dues claríssimes. Segurament ha estat el seu pitjor partit com a barcelonista, en nits com les d’avui un gol és clau per tapar la mala actuació. Sense espais i davant un entramat defensiu de bon nivell perd magnitud.
• Luis Enrique i els laterals. Com deia, avui han tornat a tenir molta participació però sense capacitat de sorpresa. Només en un parell d’ocasions Jordi Alba ha aconseguit sorprendre la defensa ‘che’, en la resta ell i Alves han estat un opció de passada més. El brasiler no ha triat bé quan aparèixer i davant un València ben tancat no ha trobat ni socis ni s’ha sabut associar. D’altra banda, Luís Enrique no ha trobat la tecla per millorar la imatge, els canvis han estat massa tard i la introducció de Masche al mig del camp amb Busquets s’ha de treballar molt més.  

I més i més i més... i per sempre Messi!

Champions League Jornada 5

Apoel de Nicosia 0
Futbol CLub Barcelona 4

Un altre hattrick de Messi, que supera a Raul Gonzalez com a màxim golejador de la Champions, i un gol de Luis Suarez, que s’ha estrenat, han donat la victòria al Barça més sòlid de la temporada. 

Punts Positius 

• La intensitat millora els automatismes. Amb la marxa posada des de l’inici, el Barça ha ofert una imatge molt bona com a equip. Sense fissures tot i ser l’Apoel el rival. Línies juntes, pressió voraç i esglaonada en tots els trams del camp. La idea de Luis Enrique es va aclarint i l’equip ja la digereix. Potser només dos partits no són suficients per valorar aquesta millora però és inevitable no reconèixer que els blaugrana estan creixent com a conjunt.
• Alternatives perquè Messi faci a miques el rival. Davant un rival tan tancat el Barça ha optat per la paciència però sense oblidar la capacitat de sorprendre. Aquest últim factor és vital per superar entramats defensius i avui, l’arribada de Rakitic, els moviments de Pedro i Suárez perquè Jordi Alba tingués presència en atac o la recuperació i posterior sortida ràpida, per exemple, han estat la clau perquè Messi tingués més opcions de cara a porteria.
• Suàrez, Piqué i Rafinha. El gol del primer, la recuperació del segon i la confirmació del tercer són noticies molt positives pel Barça. L’uruguaià no necessitava el gol per reivindicar-se, ja que fins al moment havia quallat grans actuacions en tots els partits que disputats. Tot i així, tots sabem que el davanter viu del gol i el que ha fet avui ha estat la demostració del seu gran moment de forma. D’altra banda, el ‘tres’ del Barça que porta 19 pilotes recuperades en els últims dos partits sembla recuperar el seu millor nivell. Veurem si el càstig que va patir continua tenint el mateix efecte la resta de la temporada. I per últim, l’expulsió no esborra el gran partit del petit dels Alcántara que s’ha confirmat com una alternativa vàlida. La capacitat de treball, l’allau de qualitat i la seva verticalitat, el fan un jugador ideal pel que vol Luis Enrique al mig del camp. 

Punts negatius

• De nou un partit on Bartra es titular i, de nou, partit més que correcte del jove central català. Torna a aparèixer el dubte del seu ostracisme en condicions normals. Sap greu pensar que, d'estar Vermaelen en condicions òptimes, seria el cinquè central en l'ordre de Luis Enrique.
• L'adaptació de Luis Suárez a l'equip és inversament proporcional a la del croat Rakitic. L'ex del Sevilla sembla cada vegada més insuls en el joc de l'equip. El mateix es pot dir d'un Pedro Rodriguez al que se li acaben les oportunitats.
• Mascherano, Rakitic, Rafinha. La pilota es perd més i arriba pitjor als de davant però toca acostumar-se a aquests noms pel que sembla, tenen el perfil de migcampista que li agrada al tècnic blaugrana. S'ha acabat l'època dels talentosos i arriba la de l'esforç i el sacrifici. Menys màgia, més lluita.
• 0 de 116 és el rati d'efectivitat del Barça en córners... Sense comentaris.

Lionel I 'El Golejador'

Lliga Jornada 12

Futbol Club Barcelona 5

Sevilla 1

L’argentí es corona com a màxim anotador de la història de la Lliga Espanyola amb 253 gols superant el mític Telmo Zarra, gràcies al hattrick davant el Sevilla. Neymar i Rakitic  van tancar la golejada contra els d’Emery.

Punts positius

• Busquets menja a part. L’internacional espanyol, que recordem només descansa quan està lesionat, va tornar a exhibir els seus tentacles. El pop de Badia va salvar el Barça de més d’un ensurt, tallant contracops decisius i donant sortida als altres. És innegable que quan els seus companys de sala de màquines estan a l’altura, ell va sobrat. Quan compta amb les dos vessants, direcció Xavi i recorregut Rakitic, se sent molt més còmode.
• Els laterals i la seva funció. Excepcional equilibri entre ells, ahir van saber sorprendre en atac i mantenir la posició en defensa. Sense tenir tant pes en la creació tenen molta més importància en ella. Alves va optar per ser més curós en les seves pujades i va estar més atent defensivament. Per la seva banda, Jordi Alba va agafar un rol més protagonista en atac però sempre sent un recurs no una opció de passada més.
• Messi, en la setmana més sacsejada...supera el rècord. Portava tres partits de Lliga sense veure porteria, havia viscut una setmana complicada per les seves declaracions al diari argentí Olé, però el bo d’en Leo pot amb tot. No havia marcat de falta directe aquesta temporada, ni tampoc havia fet tres gols en un partit aquest curs... però davant el Sevilla va decidir superar Zarra i erigir-se com el màxim golejador de la història de la Lliga. Les dificultats i els reptes l’atrauen, seguirà sent el millor fins que ell vulgui. 

Punts negatius

• Tres laterals dret i sempre juga el mateix. Tant dolent és Montoya? És una situació que l'entrenador hauria d'aclarir. Més encara, quan el mateix president del club dubta públicament del fitxatge de l'altra alternativa, Douglas.

• Tot i els bons primers trenta minuts, no van ser suficient per crear perill davant la porteria contrària. El xut de falta de Messi i un parell d'internades per banda van ser totes les opcions dels blaugrana en els minuts de domini de l'equip local. A partir d'aquí, les debilitats defensives (separació de línies i aparició d'espais aprofitables pel rival) van aparèixer com és habitual últimament.

• Que Xavi sigui encara el millor migcampista que té el Barça tot i la seva edat i que marxi aquesta temporada, és preocupant. 

Luís Suárez ja és decisiu

Lliga Jornada 11

Almeria 1

Futbol Club Barcelona 2

El davanter uruguaià ha salvat els mobles amb dues assistències, a Neymar i Jordi Alba, en el tram final de partit. Abans, els de Luis Enrique han estat plans i previsibles fins a l’entrada dels cracks. Fins i tot, un Almeria tàcticament perfecte i molt disciplinat ha fet sonar les alarmes amb el gol de Thieavy a la primera part. 

Punts positius 

• La qualitat de l’equip. És indubtable que el Barça no ha fet un bon partit en línies generals però també és inqüestionable que te marge i jugadors per millorar. Sense rumb clar en el joc, amb una aposta com la d’avui, amb dos interiors treballadors i de recorregut, o amb Xavi, i donant més protagonisme a Busquets, l’equip està cllassificat per vuitens a la Champions i continua en la lluita pel títol. Tot i que la pólvora està mullada, quan hi hagi més cohesió entre els davanters l’atac serà temible.

• Tan diferents i necessaris, Rakitic i Xavi. El croat no ha trobat encara el seu però pot ser això és el que, davant l’Almeria, l’ha fet més interessant. El ‘4’ blaugrana, en fases del partit, ha sabut aparèixer entrant des de segona línia per pivotar i assistir. Se l’ha vist menys condicionat i quan ha abandonat la banda ha entrat més en joc. Per la seva part, Xavi ha ordenat l’equip i l’ha dotat d’essència. Ha participat per crear superioritat al mig del camp i ha equilibrat al Barça. L’ordre i el sentit de la creació d’un, ha de complementar-se amb el treball i l’arribada de l’altre. El mig del camp blaugrana necessita una estructura sòlida ja, per començar a manar en els partits.

• Tot el que aporta Luis Suárez. El caràcter guanyador que té impregnat a les venes i transmet a l’equip és un fet, però el que dona futbolísticament és encara més determinant. Ha aguantat la pilota com el millor tanc, ha xutat amb perill, ha obert el camp, ha creat espais i ha assistit Messi, Neymar i Jordi Alba, entre d’altres. El toc de pilota en les dues assistències de gol mostra que no és un davanter centre qualsevol.  

Punts negatius

• Neymar i Luis Suárez suplents, o el que és el mateix, Pedrito i deu més. Els motius d’aquestes suplències són difícils d’entendre, donat que en els pròxims quinze dies no hi ha competició oficial de clubs. Podría esperar-se que un futbolista com Luis Suárez, que només ha pogut participar en 4 partits, (un d’ells la Supercopa Catalana) necessitaria minuts per assimilar els automatismes de l'equip. Doncs, l’entrenador no ho ha vist així tot i que, després d'anar per darrere en el marcador a la mitja part, si li ha semblat convenient i els ha fet entrar tots dos. 

• Primers 45 minuts en que, de nou, és el rival el qui decideix a què s’ha de jugar. En aquesta ocasió, un Almeria que ha plantejat el partit més típic dels tòpics disponibles. Dues línies defensives col·locades en front de la pròpia porteria i au, a remar. Que davant aquest plantejament, repetit mil cops, l’equip sembli no tenir solucions és un dels aspectes més decebedors. En aquest sentit, el paper dels interiors eren els qui, com a mínim en temps passats, movien l’equip rival d’una banda a l’altra fins a trobar l’espai. Eren altres temps i ara s’aposta més per què es dediquin a defensar i siguin els laterals els que decideixin a què es juga. Avui, Mascherano i els 'extrems' han estat els principals creadors de joc. Només el suplent Suárez, ha tingut la clarividència necessària per superar la situació.

• Línia defensiva pèssima. Totes les jugades d’atac han tingut dos protagonistes; Roberto Soriano i Thievy. El primer ha baixat la pilota en cada atac i l’altre, aprofitant la seva velocitat, ha buscat els espais. Ni Mascherano ni Bartra han estat capaços de desxifrar aquest codi digne de les escoles més bàsiques del futbol. Veurem en el pròxim partit, si Luis Enrique alinea els jugadors pensant més en l’onze titular que no pas en qui deixa a la banqueta com succeeix actualment. Veurem en el pròxim partit, si Luis Enrique alinea els jugadors pensant més en l’onze titular que no pas en qui deixa a la banqueta com succeeix actualment.

Messi rescata el Barça batent el rècord de Raul

Champions League Jornada 4

Ajax 0
Futbol Club Barcelona 2

Doblet de l’argentí per doblegar un Ajax rebel, els de Frank de Boer han tutejat el Barça fins al gol de Messi. 

Punts positius 

• BARTRA. Notícia amb majúscules per la rereguarda culé. Com si d’un tranquil·litzant es tractés, el de Sant Jaume dels Domenys ha asserenat en molts moments la defensa blaugrana. Bon complement de Mascherano, intens en les cobertures i amb fam de victòria, aquesta última s’ha comprovat en el primer gol del Barça. En l’estat de forma que està la defensa, ha de ser titular.

• Xavi i el control. Són dos termes associats. El paper discret de Rakitic en la creació el fa més rellevant alhora de iniciar el joc. Avui, se l’ha vist participatiu i marcant el ritme del partit quan l’equip ha tingut l’esfèrica. Davant d’equips que volen tenir la pilota, la fórmula Rakitic-Xavi pot ser la millor per discutir-la. El treball del croat l’allibera, tot i la seva millora en tasques defensives.

• La pressió i els laterals. És cert que el Barça ha jugat contra deu vint minuts, i les millores han estat més vistoses, però el que és inqüestionable és que llavors, l’equip ha crescut. La pressió ha estat esglaonada i els de Luís Enrique han robat més a prop de l’àrea rival, això ha provocat moltes arribades. Més Jordi Alba que Dani Alves, però en certes fases del partit, els laterals actuat com se’ls necessita, sorprenent i no com a recurs. Sense actuar com extrems per obrir el camp, actualment funció de Suárez i Neymar, les seves aparicions han estat més efectives. 

Punts negatius

• Gerard Piqué. Per què és suplent?

Per l'afer amb el mòbil

Per l'afer amb la policia

Pel seu baix rendiment

Per totes les anteriors

• Luis Suarez jugant com a lateral degut a que els acompanyants de Messi, de nou, han jugat massa enganxats als extrems. Luis Enrique no té clar què és el que vol de l'equip i, tot i que ho busqui, que és una bona senyal, els jugadors semblen perduts en diferents períodes.

• Un altre partit més, i de nou el Barça no aconsegueix dominar el seu rival. Semblen llunyanes les èpoques en què l'equip dominava de cap a peus al contrari ofegant-lo amb el seu joc de passades i de posició. En el dia d'avui no ho ha aconseguit fins que el rival s'ha quedat amb un jugador menys i després d'anotar el primer gol.

El Barça cau en un espiral perillós

Lliga Jornada 10

Futbol Club Barcelona 0

Celta de Vigo 1

Derrota impotent a l’estadi davant el Celta, els blaugrana ho han intentat de totes les maneres però amb més cor que cap. Larrivey ha marcat el gol dels gallecs. 

Punts positius 

• L’actitud de l’equip. Tot i perdre, els blaugrana han millorat l’actitud després de la segona part davant el Madrid. Els jugadors s’hi ha deixat la pell i aquesta derrota els pot reforçar. Quan perds sent millor que el rival, tens més ganes de guanyar el següent partit.

• Moltes ocasions de gol. Sigui per la qualitat dels tres davanters o per la verticalitat del joc de Luís Enrique, el Barça ha pogut guanyar el partit de carrer. Quatre pilotes a la fusta, dues de Neymar i dues de Messi, i moltes intervencions del porter gallec Sergio, han frustrat els blaugrana. És un bon símptoma si som conscients que s’ha d’afinar la punteria.

• El paper de Rafinha. Després de jugar els dos primers partits de titular, una petita lesió, que ha arrossegat fins fa poc, no l’ha deixat créixer però avui ha demostrat les ganes que té de ser titular. Ha participat més que Rakitic en la creació, tot i el paper discret de l’equip en aquest aspecte, i s’ha exhibit en el treball i el desequilibri. 

Punts negatius 

• Els marcatges. En el gol, Mascherano ha tornat a perdre la posició, una vegada més des que juga de central i ha deixat un buit que Busquets, sense intensitat, no ha sabut tapar. Tampoc han estat encertats els laterals, que no han basculat amb ordre i Nolito se n’ha aprofitat.

• Poc control del partit. Com en altres duels d’aquesta temporada, el Barça tendeix a ser directe, a no tenir el mig del camp com a referència alhora de crear joc. La inèrcia de trenar jugades o realitzar passades del central a l’extrem, és provocada per la gran qualitat que tenen els blaugrana a la davantera. Sense Xavi en el seu clímax no hi ha ningú que agafi les regnes de la sala de màquines del Barça, i aquest, durant fases, converteix el partit en un intercanvi de cops del que sense eficàcia mai sortirà guanyador.

• Precisió i sorpresa. Dos conceptes que s’estan perdent i ja han provocat mals de cap al Barça. Els homes de Luis Enrique van perdre moltíssimes pilotes però el més curiós és que, en la seva majoria,  l’equip és gairebé el mateix. Per exemple, ahir Mathieu va intentar tres passades de central a extrem que van provocar els seus respectius contracops. El Barça va arriscar en la sortida, vol anar per feina conscient que els tres d’a dalt són depredadors però perd precisió en la construcció i genera contraatacs pel rival. Sent més vertical, agafa desprevinguda la defensa rival però no madura la jugada. Els laterals continuen sent LA opció i no el recurs, Rakitic no sorprèn de segona línia tot i el seu desplegament físic i l’equip espera que Neymar o Messi freguin la làmpada i resolguin el matx.