Aquí no afluixa ningú

Lliga Jornada 2 

Vilareal 0

Futbol Club Barcelona 1

Aquest cop li ha tocat a Sandro, el davanter canari ha tingut l’oportunitat i no l’ha desaprofitat marcant el gol de la victòria pels blaugrana. Triomf treballadíssim del Barça davant un rival molt complicat, on la qualitat individual ha acabat decidint un partidàs. 

Tots sabem que el Vilareal no plantejarà, normalment, els partits de Lliga d’aquesta manera, però gràcies a la mà esquerra de Marcelino, l’equip groguenc sap adaptar-se a qualsevol estic de joc rival. Ha fet suar de valent el Barça que ho ha intentat de totes les maneres. Per fora, amb Alves i Alba, o per dins, tancant els extrems i obrint els interiors. Diferents variants que treballades són útils per desconcertar. 

Avui no hi era Iniesta, arma vital en el desequilibri contra equips molt ordenats, i al Barça li ha costat crear superioritat per combinar amb més fluïdesa. Cap dels extrems, Pedro i Munir, han ajudat en la vessant anterior i Messi s’ha vist desassistit. Tot i les bones maneres de l’argentí que ha estat molt participatiu en la primera part, l’ocasió més clara l’ha tingut l’equip local després d’un rebuig de Mathieu cap a la seva porteria. 

Deixant de banda les dificultats en tasques ofensives, als homes de Luis Enrique no se’ls pot retreure res en defensa. Si més no, en l’entrega i el treball. Conscients de la velocitat al contracop del Vilareal, el Barça s’ha sabut replegar en la majoria d’ocasions bé i ha recuperat amb relativa facilitat gràcies a la pressió intensa dels seus homes. Amb tot això dit, faltava veure si la punteria donaria els tres punts. Tan els blaugrana com els de la Plana han estat mereixedors de la victòria, ja què han pogut marcar en diferents trams del segon temps però el desequilibri final l’ha posat qui més qualitat té. I parlant de qualitat, ha entrat Neymar, una passada seva a Messi, on l’argentí ha jugat amb el central i Asenjo, i ha acabat assistint a Sandro, l’ha rematat l’altre ‘9’ del planter per la tranquil.litat dels culers. 

Cada partit serà un exercici de treball i competitivitat. L’aportació de cada jugador es preveu necessària pel funcionament d’un grup que cada dia és més solidari. 

La voluntat del treball

Lliga Jornada 1

Futbol Club Barcelona 3

Elx 0 

Victòria en l’estrena oficial del conjunt de Luis Enrique. Bones sensacions en un partit on la voluntat dels blaugrana per tornar a fer les coses bé, ha quedat patent. Tot i això és molt d’hora per fer valoracions.

Inici trempador on els hi hagi, l’equip ha superat la primera prova amb garanties després d’una pretemporada que ha generat dubtes. Amb molts aspectes tàctics que perfeccionar, el Barça ha mostrat la seva cara més solidaria. El millor exemple, les cavalcades de Messi per recuperar l’esfèrica en diversos trams de partit o l’esforç que ha fet tot l’equip jugant 45 minuts amb un home menys. Situacions que porten a pensar que tothom lluitarà per un lloc a l’onze i qui estigui millor jugarà.

A la primera mitja hora hem vist la falta de rodatge del Barça davant un equip tancat. L’Elx ha fet el seu partit, s’ha arreplegat al darrere amb dues línies molt juntes i ha tapat els passadissos interiors amb ordre, per no exposar-se als passadors locals. Només les accions individuals han resolt les carències en la circulació. Dos travessers, un d’Iniesta i un altre de Munir, i el gol de Messi. És cert que els blaugrana han ofert més solucions en atac que les citades a la frase anterior, però sempre sense estar engreixades. Els motors han anat per separat i això ha restat fluïdesa. Rakitic no ha aportat la verticalitat que s’espera i li ha faltat velocitat en la transició, Iniesta ha brillat més en jugades puntuals que en fer funcionar l’equip. 

Mentrestant, expulsió de Mascherano i primera prova de solidaritat. El treball comú ha estat la millor arma per aguantar tota la segona meitat amb un jugador menys. Luis Enrique va avisar que arribaven bé físicament però sent el primer partit de pretemporada podíem esperar alguna davallada. Indiscutiblement, el gol de Munir ha estat una bassa d’oli que ha facilitat el domini a la segona meitat. Amb l’obligació d’obrir-se per tenir més opcions en atac, els de Fran Escribà han desarborat l’entramat defensiu i el Barça ha tingut més espais que ha utilitzat de diferents maneres. Per  moure la pilota controlant el marcador o per sortir al contracop i sentenciar.

Messi ha frustrat les esperances de l’Elx amb la finor que el caracteritza i ha completat un partit on, sens dubte, ha estat el millor. Primera victòria d’un Barça il.lusionant al que li falta treballar automatismes però que té actitud.