La 'generació del 87' torna a brillar

Jornada 11 Lliga

Celta 0
Futbol Club Barcelona 3

La connexió Cesc-Messi ha doblegat un Celta amb personalitat, el primer, per partida doble, i Alexis han estat els golejadors a Balaidos.

No era l’escenari més còmode pel Barça, només 3 dies després del clàssic i davant un equip que ve de golejar a Màlaga. La fatiga acumulada i aquests dos factors podien ser un ‘handicap’ pels blaugrana. El matiner gol d’Alexis ha provocat el relaxament de l’equip culé, estranyament li ha fet perdre el control i evocar-lo a jugar més vertical. Els visitants han buscat la porteria sense passar per les fases establertes i arribar amb millor posició de remat. La imprecisió s’ha apoderat del joc culé i amb l’afany del Celta a jugar la pilota, el matx s’ha partit. L’alineació de Song era precisament per ajudar a tancar l’equip davant la possessió ‘celtinha’, però el dinamisme de Cesc i el poc rodatge de jugar amb Busi i el camerunès ha desequilibrat l’ordre al mig del camp. 

El Celta ha estat veloç per les bandes, Nolito i Augusto han exigit molt als laterals. Adriano ha acabat sobrecarregat i l’acumulació de partits li ha passat factura en forma de lesió. Després d’un primer temps dubitatiu, Cesc ha agafat les regnes del joc en la represa i gràcies a la participació ascendent de Messi l’equip ha arribat amb més claredat. La capacitat d’associació del 4 i el 10 han estat clau en els dos gols del Barça, el petitó blaugrana ha iniciat les dues jugades del doblet de Fàbregas. Molt més participatiu l’argentí, és una evidència que amb el pas dels partits tornarà a ser letal.  

Amb més anarquia per l’absència de Xavi i Iniesta però més físic per l'entrada de Song, el Barça no ha patit la baixada física en trams del segon temps i ha sabut aguantar el resultat amb solvència. Falta més rodatge i acabar d’assolir conceptes, però la recuperació de Puyol i Messi són dues injeccions de moral molt importants. 

Els' jugadoraços' valen un clàssic!

Jornada 10 Lliga 

Futbol Club Barcelona 2
Reial Madrid 1 

Victòria blaugrana en el duel de titans del futbol espanyol, Neymar i Alexis han marcat pels locals i Jese, en el tram final, ha fet el de l’honor pels blancs.

El futbol és bonic per partits com el ‘clàssic’, on els grans jugadors demostren realment el seu valor. Avui, hi ha hagut dos noms que han brillat per sobre dels altres; un per confirmar-se i l’altre per reivindicar-se. Neymar i Alexis. El brasiler no havia estat encertat de cara al gol i davant el Madrid ha mullat, ha estat incisiu en atac i solidari fins a buidar-se. Lo del ‘tocopillano’ és una altra  història, un dels jugadors més qüestionats en els últims temps; necessitava una obra mestre com la d’aquesta tarda per donar un cop de puny sobre la taula i reafirmar en el seu bon estat de forma.

Amb canvis a tots dos onzes, Ancelotti ha provat el trivot amb Ramos al mig camp i tres fletxes en atac per deixar Benzema a la banqueta. Per part cule, Cesc ha entrat en detriment d’Alexis per no perdre l’esfèrica i desconcertar al rival amb les arribades del d’Arenys. L’invent blanc, d’inici, no ha funcionat. El Barça ha tocat amb paciència i ritme davant dues línies molt tancades que esperaven sortir al contracop. El Madrid ha ofert molt poc en atac durant el primer temps, gràcies a una defensa ràpida dels locals i poques pèrdues en zones de perill. 

S’ha arribat al descans amb bones sensacions i un Madrid tocat, doncs, en la represa les cartes han canviat. El conjunt de Carletto ha sortit amb una altra marxa i ha volgut la pilota, més possessió per fer retrocedir als blaugrana. El Barça ha perdut identitat pel desgast i el problema més habitual ha tornat a aparèixer, l’equip es fon durant fases del segon temps i baixa el rendiment. Aquí ha intervingut l’entrenador, molt intel.ligent l’argentí en canviar Iniesta i Cesc per Song i Alexis. El camerunès ha estat vital per ajudar i oxigenar als seus companys, i el Xilè ha deixat el seu segell en el golàs i l’entrega.

Cop anímic al Reial Madrid que marxa de Barcelona amb queixes arbitrals i poc joc. Només a ràfegues ha mostrat una bona imatge però contra un Barça més madur ha abdicat.

Empat conformista a San Siro

Champions League Jornada 3

Milan 1

Futbol Club Barcelona 1

El Barça firma les taules en un duel que ha pogut guanyar, Robinho ha obert la llauna d’un Milan que ha donat la cara. Messi marca després de la lesió i fa sumar un punt que sap a poc.

La qualitat individual dels blaugrana els hi juga una mala passada en aquest tipus de duels, on el rival és un equip d’entitat en hores baixes. A Mestalla l’equip es va relaxar i dues accions puntuals gairebé li costen l’empat. Després de l’experiència de l’any passat, no pot ser que abans del minut deu et marquin per falta de concentració. Piqué i Mascherano han acusat la baixa forma i la confiança els ha passat factura. El Milan ha començat amb una marxa més, Allegri ja coneix al Barça d’anys anteriors i sap la fórmula per sorprendre als visitants. Esperar amb ordre i sortir al contracop. El primer gol ha estat així, transició ràpida entre Kaka i Robinho que finalitza el set ‘rossoneri’. 

Després del gol local el Barça ha començat a activar-se, ha controlat el partit i amb paciència ha buscat els espais per fer mal al Milan. El gol blaugrana s’ha produït per la inèrcia atacant d’aquests, Iniesta ha conduït l’atac i Messi ha posat l’empat. El Barça les ha tingut de tots colors però despres del descans s’ha diluït amb el pas dels minuts, la poca mobilitat dels atacants ha provocat un joc massa previsible i el mur milanés s’ha tancat amb comoditat.

La presència de Messi en zones de construcció ha provocat que el Barça no hagi tingut una referència en l’eix de l’atac. Cesc ha estat l’opció a les acaballes, escorant al crac argentí a la dreta, però la defensa militar dels locals i la valoració positiva dels blaugrana ha confirmat l’empat. El cansament i la falta d’idees han estat clau en el tram final.

Davant el Madrid haurà de canviar el panorama, el Barça es converteix en pla quan no sentència ràpid els partits. Hi ha jugadors que necessiten descans i les alternatives en ocasions com avui poden donar un altre aire.El Barça acaba amb set punts la primera volta de la fase de grups i el pròxim partit será al Camp Nou contra el Milan. 

La falta d'encert trenca el rècord al Sadar

Jornada 9 Lliga
Osasuna 0
Futbol Club Barcelona 0

Empat que sap a poc en la tornada per les seleccions, el Barça no ha materialitzat les ocasions davant un Osasuna ferm que no s’ha deixat doblegar. El millor, el retorn del capità. 

• Progressió sense gols. El Barça creix amb el pas dels minuts, sap evolucionar i quan ho ha de fer. El conjunt de Gerardo Martino s’adapta a l’escenari i avui ho ha demostrat. Osasuna no ho ha posat fàcil, amb molt ordre i disciplina l’equip dirigit per Javi Gracia ha intentat ofegar el mig del camp culé. Les bones combinacions del Barça no s’han traduït en gols, la més clara l’ha tingut Bartra, sense Messi a la punta d’atac la falta de gol es preocupant. 

• El treball tàctic d’Osasuna apaga la bombeta culé. Si a la primera part comentàvem el creixement en el joc del Barça en la represa ha estat tot el contrari. L’equip català s’ha apagat amb el pas dels minuts i en l’últim tram no ha tingut idees en atac per matar el partit. Fins l’equador del segon temps, el Barça les ha tingut però no ha finalitzat; Cesc per partida doble i dues centrades, que per molt poc no han trobat rematador, han estat les ocasions dels blaugrana. El Sadar ha apretat i ha donat forces als locals per aguantar el resultat, molt merescut pel treball de tot l’equip.
• Ara no val l’excusa d’un Pla ‘B’. Que el Barça necessita gol no és un secret, però no un pla ‘B’. L’any passat estava Villa, no el reclamo, però era un davanter centre que podia jugar a la banda i tenia gol. Aquest any amb Neymar, el Barça guanya dribling, arribada pels costats, profunditat, etcètera però no gol. El brasiler ha estat dels millors avui, però els seus socis no, Pedro i Tello són passadors i amb Cesc desencertat poca gent s’acumula a l’àrea rival. Amb Messi acabat de sortir d’una lesió, els altres components de la davantera han de ser molt més incisius. 

Els 'jugadoraços' resolen

Jornada 8 Lliga

Futbol Club Barcelona 4
Valladolid 1 

Remuntada a l’estadi que acaba en golejada, el Valladolid s’ha avançat però els blaugrana han reaccionat ràpid per seguir invictes abans de l’aturada per les seleccions.

• El temperament i l’ofici no es perden mai. El Barça de Gerardo Martino està evolucionant, i dos dels factors bàsics perquè l’evolució no es degeneri són els anomenats. Si reps un gol al minut deu, de córner, quan el rival no s’havia acostat amb claredat el pitjor que pots fer és tenir pressa. I els locals no l’han tingut. Cert que Alexis ha marcat només tres minuts més tard però la maduresa de l’equip quan el segon gol no arribava ha estat clau. El joc blaugrana ha crescut amb el pas dels minuts i la inèrcia ha provocat l’allau de gols.
• Sense Messi hi ha paradís. Alexis i Neymar s’han exhibit a gran escala. El primer ha anotat dos gols importantíssims i s’ha deixat la pell al terreny de joc. Més enllà dels dos gols, fa tasques bàsiques pel funcionament de l’atac blaugrana; obra espais, tira desmarcades i assisteix amb molta precisió. El brasiler ha agafat les regnes i el paper de líder. Posa la màgia sempre que pot però és dels més solidaris en la recuperació. Avui ha tornat a marcar i ha desconcertat amb grans moviments la defensa del Valladolid. 

• El Valladolid, Song i JIM. Molt caràcter dels castellans, amb tantes baixes és complicat anar al Camp Nou i donar la cara. El Valladolid ha posat molt ritme però s’ha diluït en el segon temps. Ha intentat tocar i bascular en llarg per sorprendre al Barça. Molta culpa del decreixement del Valladolid el té Song, el camerunès ha fet d’escombra i ha ajudat a tothom. A vegades fent de tercer central, ha prioritzat el joc simple i això pel Barça és vital. D’altra banda, i com a únic però dels visitants, l’entrenador del Valladolid deixa molt que desitjar insinuant que Neymar cau a terra amb facilitat. Declaracions inoportunes sobre un jugador que ha fet un partidàs i ha rebut dos penals com una casa de pagès. 

La pedra escocesa surt de la sabata

2 Jornada Champions League

Celtic 0

Futbol Club Barcelona 1

Victòria per la mínima a Celtic Park, el Barça ha mostrat molt ofici i els de Neil Lennon un físic envejable. Cesc ha decantat la balança a les acaballes.

• Sense deixar de banda la pilota, avui els conceptes: pressió, recuperació i sortida ràpida de pilota s’han posat en pràctica a les mil meravelles. El Barça, que ha vist el vídeo del partit de l’any passat moltes vegades, ha tingut com a consigna jugar ràpid.
• Amb  Messi absent, Neymar ha estat la millor arma en atac. Ha desbordat quan tocava i ha posat ritme a l’atac blaugrana. El pitjor defecte ha estat no aprofitar-ho, només Cesc l’ha buscat i amb Iniesta no s’ha entès. El brasiler sol no pot amb la defensa local, que l’ha cosit a faltes; tot i això bona basculació de pilota culé que es queda sense idees en el tram final. 

• La defensa es defensa. Un xut elèctric dins l’àrea, on Valdés s’ha lluït, ha estat tot el bagatge ofensiu del Celtic. Els defenses del Barça no han concedit opcions als escocesos, els laterals han tancat bé i Piqué i Bartra s’han alternat la marca de Samaras. El 15 blaugrana cada dia s’erigeix com a central de garanties, està responent i pot ser una solució en moments complicats.
• La inèrcia apareix a Celtic Park. Han picat pedra sense descans, han tocat i adormit als locals per esperar el moment oportú. Neymar en diverses ocasions havia provat Forster però el porter ha tornat a estar felí. Però ha estat Alexis qui ha desencallat a Ambrose i companyía. Centre mil.límètric del xilè que remata Cesc i fa pujar l’u a zero per esborrar tots els somnis de la grada del Celtic.